Pensament únic

-Jo no crec en això que tots pensem igual - va replicar l'alumne.
-No tots però si gairebé tots ho fem - va respondre el professor.
-Conexeu aquestes peces que són per a nens petits, que solen ser de fusta, i són un cercle, un quadrat, un triangle i són de tres colors? Un triangle vermell, un quadrat vermell un cercle vermell, i així. Us sona? - Els alumnes van assentir.
-Bé doncs si us dono un joc d'aquests a tots vosaltres i us demano que ordeneu les peces, sense donar-vos més indicacions, segurament gairebé tots posareu els triangles junts, els quadrats junts i els cercles junts. En canvi, si aquest mateix joc l'hi donem a un nen que sàpiga que significa ordenar, segurament posarà juntes les peces vermelles, les blaves i les grogues. Qui té raó? Els dos. Però, per què la majoria dels adults sempre fem la mateixa ordenació i els nens no? Tot fa pensar que en algun moment ens han adoctrinat en com pensar.
-Voleu fer un joc?
-Sí - van contestar gairebé tots
-Qui sàpiga la resposta perquè ja ha jugat, si us plau, deixeu als altres. La pregunta és: com fiques un elefant en una nevera?
Els alumnes es miraven entre ells, a tots la resposta els semblava tan òbvia que no s'atrevien a dir res, ja que suposaven que hi havia trampa.
-Va que algú digui alguna cosa.
-No es pot - va dir algú
-No.
-Espitjant! - va dir un altre
-No. - va tornar a respondre el professor.
-No es pot - va  dir una noia a la primera fila.
El professor va somriure i els va dir - obres la nevera, fiques a l'elefant, tanques la nevera.
Davant el desconcert de la classe va continuar - El nostre pensament únic, adoctrinat, quan us he parlat d'un elefant i una nevera heu pensat en un paquiderm de 4000 o 5000 quilos d'entre 5 o 6 metres de llarg i mes de 3 d'alçada. I d'una nevera, segurament blanca per fora, d'uns justos dos metres d'alt i poc mes de 80 cm de profunditat. Per què? A la pregunta no us he dit ni com era l'elefant, ni si la nevera era tan gran com una fabrica o tan petita com la que portem a la platja. No he dit que l'elefant no fos de peluix. Però la majoria de nosaltres quan se'ns donen unes bases nosaltres muntem al nostre cap tot allò que no se'ns ha dit.
-Però és que tots pensem en coses reals - es va sentir dir - Si no ens donen més pistes doncs pensem en el mes real.
-Si us parlo d'un dofí, quants esteu visualitzant al vostre cap un dofí rosa? I els dofins roses són reals, viuen prop del riu Amazones. Per què sempre pensem en dofins grisos? Un altre joc. Dos dels millors jugadors d'escacs juguen cinc partides en un dia, tots dos guanyen tres partides, com ho van fer? - Els alumnes no entenien res.
-Quantes partides? - va preguntar un
-Cinc partides i cadascun guanya tres.
-No es pot - van començar a dir tots.
-Dos dels millors jugadors d'escacs, juguen cinc partides, en un dia - va repetir el professor fent èmfasi a cada part - el que no us he dit i ho heu suposat vosaltres és que jugaven entre ells. - i va repetir - Dos dels millors jugadors d'escacs, juguen cinc partides, en un dia.
-Però això és trampa al parlar - va dir algú d'amagat.
-D'acord, l'últim joc. Estigueu atents. Agafeu apunts si voleu. Un edifici, de deu plantes. Una de les persones que viu en el desè, baixa cada dia per l'ascensor, però quan torna a casa, sempre va fins al setè i acaba de pujar els altres tres pisos a peu. Per què?
Els va deixar pensar una estona i quan ja anava a donar-los la solució el noi tímid d'ulleres va aixecar la mà. - Digue'm - li va dir el professor.
-És un nen
-I que, que sigui un nen?
-Doncs que per la seva alçada al tornar no arriba a el botó de el pis deu.
-Premi per al cavaller! No té perquè ser un nen, simplement algú prou baixet per no arribar mes allà del setè pis. Però al baixar com el botó està al seu abast no té problemes. Un altre dia mes.



Autor: NeONBRAND

Comentaris

Entrades populars