Evolucionant

-Profe! ahir el meu pare em va dir que això de la meva samarreta és mentida. És veritat? - El noi portava una samarreta amb una de les múltiples versions sobre el dibuix que es va fer popular Edward Linley Sambourne
-El que hauries de dir-li al teu pare que es passi de nou pel cole, ja que sembla que es va saltar la classe on li van explicar això.
-Però llavors és veritat?, Com saltem de ser un mico a un home?
-Primer has de tenir unes poques coses clares quan veus aquest dibuix. Primer que és la il·lustració d'una teoria i aquestes poden canviar quan trobem més pistes, però de moment portem un parell de segles amb aquesta teoria i res sembla contradir-la. Després que la il·lustració de la teva samarreta aquesta simplificada sobre la il·lustració original, i l'original el seu autor ja avisava que era una simplificació.
-Però com es passa en pocs temps de ser un mico a un ésser humà?
-Pregunta. La vida de Jesús, l'imperi romà, et sembla molt o poc temps?
-Molt.
-Bé aquestes coses van passar fa mes de 2000 anys. El mico de l'inici del dibuix va haver de néixer fa 25 milions d'anys, vivia a la part central de l'Àfrica a l'interior de grans i profundes selves. La Terra va ser anar sofrint canvis i va aparèixer una cosa nova, l'herba. Això va fer que l'única i gran selva es convertís en diverses selves i per anar d'una a una altra, aquests micos havien de posar peu a terra i desplaçar-se fins la següent. Les raons eren moltes i variades, per menjar, per territori ... Quan parlo d'herba vull dir tiges d'un metre o dos, no gespa. Els micos es desplaçaven a quatre potes, no veien els perills i eren presa fàcil de depredadors. Així que alguns van aprendre a posar-se sobre les dues potes del darrere per mirar abans d'avançar. I el més important, els que feien això sobrevivien més que els altres, així que passaven aquests hàbits i els canvis genètics pertinents als seus descendents. I amb el temps es desplaçaven mes sobre dues potes que sobre quatre. Així hem passat al teu segon dibuix i han passat només 10 milions d'anys per aprendre això. Ara podia desplaçar-se tan bé per terra com pels arbres però a terra encara necessitava defensar-se, i mes en zones sense arbres on pujar-se, així que va començar a perfeccionar pals i ossos com a defensa. Estem en el teu tercer dibuix, això ens ha portat altres 10 milions d'anys. Buscant com defensar-se millor troba com modificar pedres de manera que pogués punxar i tallar. Això el porta a també començar a caçar animals que fins ara no podia. Això porta a un canvi de l'alimentació i canvis genètics amb el temps. Estem al teu quart dibuix per això només ens ha portat altres 3 milions d'anys. Caminem, cacem i cada vegada estem més lluny dels arbres i mes lluny de centre d'Àfrica que és molt càlid. Així que un dia al veure foc en lloc de fugir com sempre ens apropem a ell. Aprendrem a mantenir-lo encès en tot moment, a escalfar-nos i a espantar els animals més perillosos amb ell. En algun moment algú descobreix com fer foc amb dues pedres en lloc d'esperar a el següent llamp que incendiï un bosc. I en un altre moment algú posa la carn caçada al foc, se la menja i li agrada mes. De nou un altre canvi en la nostra alimentació, de carn crua a carn cuinada, la qual cosa ens proporciona proteïnes que mai havíem tingut, i ens provoca més canvis en els nostres cossos. Estem al teu cinquè dibuix i només han passat uns 200 mil anys. Aquests canvis entre moltes altres coses fa que comencem a parlar. El parlar ens permet transmetre coneixements. "El meu avi caçava mamuts darrere d'aquell bosc". Ara la cosa s'accelera. Les manades d'homes, que tenen armes de caça, foc i van sobre dues potes comencen a expandir-se. Descobreixen que refugiar-se en coves és millor que dormir al ras. Seguim movent-nos però de cova en cova. Com més a nord van i mes caminen descobreixen que el cobrir-se amb les pells dels animals caçats els protegeix del fred o de les roques de camí. Arribant a Nord uns es topen amb la Mediterrània però altres manades que van cap a l'Est acaben creuant a l'actual Aràbia Saudita i d'allí a Àsia. Ja estem en el teu últim dibuix i encara queda un milió d'anys fins a arribar a avui dia. Més o menys en aquest moment descobrim que podem cultivar les plantes que ens mengem. El problema és que per a això és millor estar a la bora d'un riu i esperar que creixi. Això suposa que hem d'estar lluny de les coves i deixar de moure'ns. Comencem a crear assentaments prop del riu amb mini coves per ser-hi. Tenim les primeres ciutats. D'això fa només uns 10 mil anys. A les manades que continuen caminant cap a l'Est unes giren al Sud i després de descobrir com navegar arribaran a les illes com Filipines, Sri Lanka, Austràlia,... els que han continuat cap al Nord creuaran sense saber-ho per l'estret de Bering, que llavors està gelat. Uns seguiran anant cap a l'Est d'altres a Sud poblant tot el que ara és Amèrica. A la fi de l'última Era de gel l'estret de Bering es descongela i es queden aïllats durant milers d'anys. Avancem dominant el bronze, el ferro i un dels últims grans canvis és quan fa uns 4000 mil anys vam començar a escriure. I fins avui. Segur que m'he saltat alguna cosa o que he col·locat alguna cosa fora del seu línia temporal, però més o menys això és el que reflecteix el teu dibuix. No hem saltat de mico en mico i hem aparegut humans. Portem 25 milions d'anys canviant. Pel camí s'han extingit Neandertals, denisovians i altres variacions de nosaltres que de sobreviure haguessin fet que ara fóssim diferents. Val que hi ha canvis que l'explicació és una mica rara i poc consistent, i que pots afirmar que va succeir així o que van baixar els aliens i ens van ensenyar, però això no canvia que el procés es produeix poc a poc i que cada canvi porta milers de canvis d'evolució. Queda la cosa mes clara?



Autor: NeONBRAND

Comentaris

Entrades populars