L'informe

-Senyor, el capità de el grup d'expedició 64 ha tornat.
-Que passi.

-Capitá! - va dir amb entusiasme el coronel.
-A les seves ordres coronel - va dir el capità mentre ell i el seu ajudant saludaven marcialment.
Va retornar ràpid la salutació i després els va assenyalar les cadires. - I bé, que han han descobert?
-Acabem de tornar del planeta x-23490 i com suposàvem va ser habitat en algun moment per vida intel·ligent, al menys prou com per extreure recursos del seu propi planeta.
-Llavors,  es van extingir?
-Sí senyor - va respondre l'ajudant
Algun meteorit o similar?
-No, senyor - va prosseguir el capità - es... - va llarga la e mentre buscava la paraula buscant l'aprovació del seu ajudant- van suïcidar
-Auto van extingir, diria jo. - va respondre l'ajudant.
-Una guerra?
-No. - va respondre l'ajudant
-Intentaré resumir-li, ja que el van documentar tot abans de desaparèixer.
-Això si va ser complicat ja que ni tenien una llengua ni un mètode de comunicació comú. - va rematar l'ajudant.
-Aixi és - va continuar el capità. Ells mateixos van anomenar al seu planeta Terra. Aquest planeta està en una Galàxia, a la que ells anomenaven Via Làctia, que porta bilions d'anys sense xocar amb una altra i els nostres càlculs és que trigarà altres tants en creuar-se amb una altra, així que és una zona relativament tranquil·la. El sistema on hi ha el planeta està en el braç exterior d'aquesta galàxia, de manera que els efectes devastadors del forat negre supermassiu que hi ha al centre, tampoc li afecten. El sistema per causa de la gravetat està com dins d'una bombolla protegida per un núvol de meteorits.
-Núvol d'Oort li deien ells. - va rematar l'ajudant
-Així que - va prosseguir el capità - qualsevol objecte extern abans xocava amb ells. També dins el sistema hi ha un altre anell de meteorits, però sembla que molt poques vegades els vuit planetes que formen el sistema reben algun impacte important.
-És estrany no? - va preguntar el coronel
-La mateixa Terra - va respondre l'ajudant - va rebre diversos d'importants. Un sembla que va formar el satèl·lit que li dóna voltes. Altres van canviar el clima al planeta i van arribar a extingir algunes espècies, però els podem comptar amb els dits d'una mà.
-El important - va prosseguir el capità - és que cap dels importants succeir amb aquesta espècie al planeta. A més el planeta és dels pocs rocosos i que a sobre estan a la distància adequada de la seva estrella per no ser ni molt freds ni molt calent.
-Vaja un paradís - va dir el coronel
Tots dos van assentir amb el cap.
-Llavors?
-Doncs sembla que van evolucionar des d'altres espècies, van anar desenvolupant habilitats i capacitats fins que van començar a dominar el medi en què vivien. Els va costar diversos milions d'anys, fins que van descobrir com utilitzar com a combustible materials fòssils que treien d'ell mateix planeta. Aquest punt va fer que acceleressin increïblement seus avanços. Van descobrir l'energia nuclear i fins i tot van començar a solcar l'espai.
-Van arribar al planeta rocós més proper - va rematar l'ajudant - i al seu satèl·lit.
-Però aquest combustible fòssil, en grans quantitats, provoca canvis en el clima del planeta.
-I no ho van descobrir? - va preguntar el coronel
-Aquí aquesta el curiós - va continuar l'ajudant. Van trigar unes dècades en adonar-se però si ho van descobrir i els savis van avisar i van pronosticar quan seria l'extinció i com, si no canviaven de combustible.
-I no ho van fer? - va preguntar el coronel sorprès
-No. - va contestar el capità.
-No van trobar substitut?
-Tot el contrari - va prosseguir el capità. Arribat el moment sabien extreure energia nuclear, en certa manera de la seva estrella, dels corrents que es produeixen en la seva atmosfera, de corrents a les que anomenen rius d'un líquid a què criden aigua ....
-Van preferir morir a canviar?
-Van preferir no reconèixer que s'havien equivocat. I els mes poderosos van preferir morir que cedir d'alguna manera el seu poder. Tenien literatura i en una de les seves obres hi ha una cita que el defineix molt bé. Era una cosa com prefereixo morir de peu que viure de genolls.
-Llavors queda res allà?
-Animals majors de cinc centímetres cap. Capaços de dominar el medi cap. Vegetació tota la que es vulgui al igual que això al que anomenen aigua. Així que sembla que en pocs mil·lennis seves construccions hauran desaparegut i aquests animals tornaran a desenvolupar-se.
-Si un meteorit no ho destrueix abans - va finalitzar l'ajudant - en uns mil·lennis pot haver una altra espècie capaç de dominar el medi.






Autor: NeONBRAND

Comentaris

Entrades populars