Taurons de la xarxa
Hola,
Si parlem de internet, xarxes socials però sobretot en zones tan concretes com Twitter on pot donar la teva opinió sense exposar-te, això de llançar la pedra i amagar la mà, podem comprovar com a la gent si sura la bilis pels porus.
Tots tenim clar que les xarxes socials van en contra d'un dels principis marxistes (de Groucho Marx per soposat) bàsics, aquell que diu una cosa així com "es preferible estar callat i semblar ximple, que obrir la boca i dissipar els dubtes". Així que qualsevol va i deixar anar les seves ximpleries, però ja se sap que que els ximples ho son i que se'ls ha de deixar tranquils tret que vulguin aprendre. Em les xarxes socials, per contra, sempre hi ha algú que intenta rire-se'n o demostrar la seva saviduría, així que els uns pels altrs, les ximpleries son les entrades mes populars. Aquests ximples de tan en tan llueixen o deixen entre veure algun tret identitari o ideològic i llavors apareixen els veritables desestabilitzadors con els taurons van a la sang fresca.
Aquesta gent, per raons ideològiques o monetàries, patrullen les xarxes socials més conegudes a la recerca d'altres membres que mostrin certs trets ideològics o identitaris. Busquen qualsevol comentari del que es pugui tirar i comencen una persecució implacable, ja no contra el comentari ximple del ximple, sinó utilitzant el comentari com a inici de tot un atac contra la ideologia o la identitat que desitgen atacar. Si l'atac és identitari es reprimeixen una mica, ja que poden ser etiquetats de xenófogs i se'ls pot tancar el compte, tot i que no trigaran a obrir una altra. Tot dependrà del benefici.
En canvi l'atac a la ideologia sol sortir més barat i la xarxa sol acceptar-se millor, per allò que tothom és lliure de pensar com vulgui. Tot i que tothom té clar que una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat, moltes vegades ho sembla, així que aquest repetit rum-rum acaba per crear un estat d'animadversió cap a la ideologia. Així acabes veient gent que defensa postures contràries al seu maneres de ser i que al final ningú sap com va començar a fer-ho.
No hi ha solució al tema. No podem prohibir als ximples demostrar orgullosos que ho són. No podem prohibir als odiadors odiar. Així que l'únic que es pot fer és prendre distància de tot i no acceptar mai res de bones a primeres si ho llegim a les xarxes, o se'ns menjaran els taurons.
Si parlem de internet, xarxes socials però sobretot en zones tan concretes com Twitter on pot donar la teva opinió sense exposar-te, això de llançar la pedra i amagar la mà, podem comprovar com a la gent si sura la bilis pels porus.
Tots tenim clar que les xarxes socials van en contra d'un dels principis marxistes (de Groucho Marx per soposat) bàsics, aquell que diu una cosa així com "es preferible estar callat i semblar ximple, que obrir la boca i dissipar els dubtes". Així que qualsevol va i deixar anar les seves ximpleries, però ja se sap que que els ximples ho son i que se'ls ha de deixar tranquils tret que vulguin aprendre. Em les xarxes socials, per contra, sempre hi ha algú que intenta rire-se'n o demostrar la seva saviduría, així que els uns pels altrs, les ximpleries son les entrades mes populars. Aquests ximples de tan en tan llueixen o deixen entre veure algun tret identitari o ideològic i llavors apareixen els veritables desestabilitzadors con els taurons van a la sang fresca.
Aquesta gent, per raons ideològiques o monetàries, patrullen les xarxes socials més conegudes a la recerca d'altres membres que mostrin certs trets ideològics o identitaris. Busquen qualsevol comentari del que es pugui tirar i comencen una persecució implacable, ja no contra el comentari ximple del ximple, sinó utilitzant el comentari com a inici de tot un atac contra la ideologia o la identitat que desitgen atacar. Si l'atac és identitari es reprimeixen una mica, ja que poden ser etiquetats de xenófogs i se'ls pot tancar el compte, tot i que no trigaran a obrir una altra. Tot dependrà del benefici.
En canvi l'atac a la ideologia sol sortir més barat i la xarxa sol acceptar-se millor, per allò que tothom és lliure de pensar com vulgui. Tot i que tothom té clar que una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat, moltes vegades ho sembla, així que aquest repetit rum-rum acaba per crear un estat d'animadversió cap a la ideologia. Així acabes veient gent que defensa postures contràries al seu maneres de ser i que al final ningú sap com va començar a fer-ho.
No hi ha solució al tema. No podem prohibir als ximples demostrar orgullosos que ho són. No podem prohibir als odiadors odiar. Així que l'únic que es pot fer és prendre distància de tot i no acceptar mai res de bones a primeres si ho llegim a les xarxes, o se'ns menjaran els taurons.
Autor: Startup Stock Photos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada