Passa al contingut principal

Entrades

Destacats

Ho ets tot

El pas dels dies no ho fa més fàcil. Ja són tres mesos des de que te'n vas anar, i encara que ens hem començat acostumar a que no hi siguis, gires una cantonada, obres un calaix, llegeixes una notícia i torna la teva absència. Situació que, tal com és el món d'avui en dia, és perillosa perquè el món no dubta a passar-nos per sobre si t'atures. Tot i que un no pot evitar els dies marrons de Luz Casal o els dies vermells de Holly Golightly. Cada dia, en algun moment, segueixo pensant en tu, tant en cosa que hem viscut aquests quaranta-set anys com en d'altres que crec que s'inventa la meva imaginació. Alguns records que em fan somriure i d'altres em fan mal. L'altre dia el Sants va presentar la samarreta del centenari, t'hauria agradat, i en pensar-ho no vaig poder deixar de plorar durant una bona estona sabent que no la veuràs. No és que sigui tema de conversa però sé que els altres tampoc t'obliden. La mama ha necessitat tres mesos per obrir l'ar

Entrades més recents

No fossis a tornar

Escribint cartes que no lleguirà

Un mes sense tu

Un any mes

Sóc només un actor que va oblidar el seu guió

Uns dies malament i d'altres pitjor

Intentant fer coses sense voler

Elvis al llarg del temps

Tarzan

Jo vaig néixer a una edat molt primerenca