19 días y 500 noches
Sí ja sé que fa molt poc que et vaig escriure, però és que va passar això de la Juli i t'havia d'escriure, però ara toca perquè som a només un mes del primer aniversari de la teva marxa. No hauríem de commemorar el dia que perdem algú, però és com si busquéssim una excusa més per celebrar el temps que passem amb tu. Onze mesos en què tot ha canviat molt per casa i si ara et donés per tornar necessitaries temps per situar-te. La Míriam dorm al teu llit, a la teva habitació. La Leyre a la meva habitació. La Juanita ha tornat a la seva. Per descomptat, la iaia no hi és. I això de l'Alex portarà problemes. No, no estem bé No estem malament, però no estem bé. He posat com a títol un tema de Sabina, no perquè t'agradés, sinó per el sentit de la frase. 19 són els dies que de cara a la gent, el protagonista triga a oblidar la dona que el va deixar, però són 500 dies, quan ningú se'l mira, els que encara segueix recordant-la. Amb tu passa alguna cosa així. No seran 500 nit
