No fossis a tornar
Dos mesos després els dies dolents i els pitjors comencen a passar per igual, el secret està en fer que tot passi tan ràpid que el dolor no tingui temps a fer efecte. Encara que segueix sent inevitable que de tant en tant la sensació de el buit per la teva absència aparegui i això cridi a les llàgrimes i la tristesa, però està bé. Dos mesos després segueixo sense saber que farem sense tu . Segueixo tement oblidar la teva cara i la teva veu, a que em creués amb tu i no et reconegués. Segueixo sentint com si intentessin arrencar el cor cada vegada que m'aturo a pensar en tu. Segueixo buscant algun senyal i encara segueixo dient casa els papas. La Míriam continua amb els seus mateixos problemes de sempre però ara a l'acomiadar-se sempre deixa anar: t'estimo molt. Es veu que tem que a qualsevol de nosaltres ens passi com a tu i no tingui temps de fer-nos saber que ens estima. Leyre segueix preadolescent perduda i la Juanita tot la supera, així que si des d'allà dalt pots
