Avui es 7 de setembre

Hola,

Hoy es 7 de septiembre, nuestro aniversario, y no sabemos si besarnos en la cara o en los labios. Si després de llegir això no et sona de res, aquí descobriràs una mica de Mecano, en canvi si això forma part de la teva vida, anem a passar una estona amb Coca-cola para todos y algo de beber.
Mecano és una banda de pop madrilenya, potser la banda més important que mai ha cantat en castellà, que va néixer el 1981 al mateix temps que la moguda madrilenya. Mai van pertànyer a l'ús a aquest moviment artístic però si representaven com aquest moviment un emblema del canvi social d'Espanya. La banda la van formar els germans Cano, Nacho i José María, que componien música i lletres, a les que posava veu Ana Torroja. Van realitzar 6 àlbums en 10 anys, es van prendre un descans, van tornar amb un recopilatori i cançons noves el 1998 i llavors José María va anunciar que no es tornaria a pujar més a un escenari com a Mecano, i la banda es va dissoldre. Però 10 anys van ser mes que suficients per influir musicalment en diverses generacions de persones i deixar empremta en la seva cultura sentimental.
Del seu àlbum de debut, Mecano (1982), són els temes Hoy no me puedo levantar, Maquillaje i Me colé en una fiesta. El primer tema els veiem interpretar per a la televisió el 1987 i els dos següents a Segòvia el 1984. Els tres reflecteixen els costums, que trencaven amb tot l'anterior, dels joves espanyols de principis dels 80 a Espanya. Barco a Venus pertany al seu segon àlbum ¿Dónde está el país de las hadas? (1983). En aquest cas tracta el tema de les drogues, també molt present a l'Espanya de principis dels 80. L'actuació és de 1987 per a televisió. Del seu tercer àlbum, Ya viene el Sol (1984), ens van quedar temes com la balada Aire i el tema Hawaii-Bombay, aquest últim amb una temàtica molt més desenfadada. Les dues actuacions són a Segòvia el 1984. El quart àlbum va ser Entre el cielo y la tierra de 1986. Allà apareix temes que juguen amb la lírica com és Hijo de la Luna, amb ritmes llatins com Cruz de navajas i una altra immensa balada com Me cuesta tanto olvidarte. Els dos primers temes no deixen de tocar temes socials, i el tercer personals, però ja ben barrejats amb sonoritat pop per ballar i pensar al mateix temps. L'actuació de Hijo de la Luna és per a la televisió el 1987, Cruz de navajas a Xile a Viña del mar a 1992 i Me cuesta tanto olvidarte són actuacions a Madrid i Barcelona el 1988.
Descanso dominical (1988) va ser el seu cinquè àlbum i de gairebé cada tall va sorgir un èxit. Hi trobem temes com La fuerza del destino o Un año mas que tracten temes costumistes. Mujer contra mujer el lesbianisme. No hay marcha en Nueva York els viatges idealitzats. Hi ha balades com Quédate en Madrid o la història de la gossa astronauta Laika. Les quatre primeres actuacions pertanyen als concerts de Barcelona i Madrid de 1988, l'actuació de Quédate en Madrid al concert de Barcelona de 1989 i la de Laika a Madrid també el 1989. El seu últim disc com a tal va ser Aidalai (1991) i en el s'inclouen temes amb ritmes llatins com Una rosa es una rosa, temes protesta en defensa del Tibet com Dalai lama, es tracten temes tan espinosos com la SIDA a El fallo positivo o té cançons de desamor com El 7 de septiembre. L'actuació de Una rosa es una rosa és a Còrdova i les altres a Barcelona, ​​totes en 1991.
Al final d'escoltar la llista o hauries d'estar cantant a ple pulmó o haver descobert un de les bandes més importants de la història de la música.