Déjà vu
Hola,
Al final s'ha fet realitat això que vaig escriure al maig on ja us comentava que tot semblava que tornaríem a votar, que a Catalunya anem gairebé a dues votacions per any, amb els seus respectius canvis de governs. Aquesta vegada repetirem en uns mesos les votacions per elegir el president del Gobierno, i d'aquí a pocs dies es farà pública la sentència del judici contra els representants socials i polítics que estan al capdavant del que anomenen "El procés", que segurament desembocarà en noves eleccions per a la Generalitat.
Em centraré en les que ja són gairebé oficials, les del Gobierno. De les últimes votacions cap dels grups parlamentaris tenia majoria per governar. Així que aquell que volgués governar o aconseguia acords amb altres partits polítics o aconseguia les abstencions suficient per sortir elegit. Les posicions polítiques sempre es poden dibuixar en un eix de coordenades. L'eix horitzontal marcaria els ideals de dreta o esquerra als que mes s'aproxima el partit. Mentre que l'eix vertical tractaria les dues posicions del tema que es tracta. En aquest cas en una punta seria estar a prop de l'establishment mentre que a l'altra punta seria estar a prop del poble. En dir establishment no estic parlant de sectes que es reuneixen en secret per dominar el món sinó d'aquell conjunt de forces econòmiques i socials, que les coses ja els va bé com funcionen fins ara, i cada un per la seva banda o organitzant-se en petits gremis, intenten que tot continuï igual.
Qui va guanyar les eleccions i tenia l'obligació de formar el govern era el PSOE. La seva posició en aquest eix de coordenades és a l'esquerra, però no gaire, però molt a prop del establishment. Els altres partits als quals havia de convèncer estan dividits entre els que estan a la dreta, o molt a la dreta, i molt propers a l'establishment, que van decidir des del primer moment no donar-los suport de cap manera (PP + Ciutadans + VOX + JxCAT) . La resta de partits amb els que havia de pactar, uns estarien en l'esquerra (UP), uns altres mes a l'esquerra (ERC), els altres a la dreta (PNB, UPN, ...) però tots més a prop del poble o directament són poble.
El problema del PSOE ha estat que davant aquestes situacions que les matemàtiques no et donen per aconseguir el que desitges, cal utilitzar la política per arribar a acords amb idees diferents a les teves, i l'anomenada classe política espanyola són de tot menys polítics. Com avui mateix li ha recordat el representant d'ERC al Congreso al líder del PSOE sobre les seves negociacions per formar govern en què jura haver fet tot el possible per arribar a un acord: "Si diu la veritat, és un incompetent; si menteix , és un negligent, un irresponsable ".
Pel que fa a la situació de Catalunya i els catalans tampoc pinta bé. En ser preguntat quines eren els seus plans per al territori, la resposta ha estat: "defensar la legalitat, la sobirania nacional i la integritat territorial" No ha esmentat el diàleg, no ha esmentat innovació, no ha esmentat inversió, construcció de ponts d'entesa, ....
O creem una llei per la qual algú que s'ha presentat a una eleccions no pot presentar-se a les següents, o seguiran prenent-nos el pèl. Però qui ha de canviar aquestes lleis són ells mateixos, així que no passarà. Així que tornarem a votar i mireu be a qui voteu.
Al final s'ha fet realitat això que vaig escriure al maig on ja us comentava que tot semblava que tornaríem a votar, que a Catalunya anem gairebé a dues votacions per any, amb els seus respectius canvis de governs. Aquesta vegada repetirem en uns mesos les votacions per elegir el president del Gobierno, i d'aquí a pocs dies es farà pública la sentència del judici contra els representants socials i polítics que estan al capdavant del que anomenen "El procés", que segurament desembocarà en noves eleccions per a la Generalitat.
Em centraré en les que ja són gairebé oficials, les del Gobierno. De les últimes votacions cap dels grups parlamentaris tenia majoria per governar. Així que aquell que volgués governar o aconseguia acords amb altres partits polítics o aconseguia les abstencions suficient per sortir elegit. Les posicions polítiques sempre es poden dibuixar en un eix de coordenades. L'eix horitzontal marcaria els ideals de dreta o esquerra als que mes s'aproxima el partit. Mentre que l'eix vertical tractaria les dues posicions del tema que es tracta. En aquest cas en una punta seria estar a prop de l'establishment mentre que a l'altra punta seria estar a prop del poble. En dir establishment no estic parlant de sectes que es reuneixen en secret per dominar el món sinó d'aquell conjunt de forces econòmiques i socials, que les coses ja els va bé com funcionen fins ara, i cada un per la seva banda o organitzant-se en petits gremis, intenten que tot continuï igual.
Qui va guanyar les eleccions i tenia l'obligació de formar el govern era el PSOE. La seva posició en aquest eix de coordenades és a l'esquerra, però no gaire, però molt a prop del establishment. Els altres partits als quals havia de convèncer estan dividits entre els que estan a la dreta, o molt a la dreta, i molt propers a l'establishment, que van decidir des del primer moment no donar-los suport de cap manera (PP + Ciutadans + VOX + JxCAT) . La resta de partits amb els que havia de pactar, uns estarien en l'esquerra (UP), uns altres mes a l'esquerra (ERC), els altres a la dreta (PNB, UPN, ...) però tots més a prop del poble o directament són poble.
El problema del PSOE ha estat que davant aquestes situacions que les matemàtiques no et donen per aconseguir el que desitges, cal utilitzar la política per arribar a acords amb idees diferents a les teves, i l'anomenada classe política espanyola són de tot menys polítics. Com avui mateix li ha recordat el representant d'ERC al Congreso al líder del PSOE sobre les seves negociacions per formar govern en què jura haver fet tot el possible per arribar a un acord: "Si diu la veritat, és un incompetent; si menteix , és un negligent, un irresponsable ".
Pel que fa a la situació de Catalunya i els catalans tampoc pinta bé. En ser preguntat quines eren els seus plans per al territori, la resposta ha estat: "defensar la legalitat, la sobirania nacional i la integritat territorial" No ha esmentat el diàleg, no ha esmentat innovació, no ha esmentat inversió, construcció de ponts d'entesa, ....
O creem una llei per la qual algú que s'ha presentat a una eleccions no pot presentar-se a les següents, o seguiran prenent-nos el pèl. Però qui ha de canviar aquestes lleis són ells mateixos, així que no passarà. Així que tornarem a votar i mireu be a qui voteu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada