El salmó

Hola,

Quan avui en dia et trobes lletres que intenten ser transgressores i radicals, Que desitgen tindre semblança de poesia i rima. Sempre em ve a la memòria algú que ja ho va fer i amb mes èxit. Poques lletres poden ser tan transgressores i canalles com la mateixa vida de Andrés Calamaro, almenys la que ja duu viscuda. Si escoltes les seves lletres amb atenció corres el risc de de que et toqui alguna cosa ja viscuda i t'enganxis a elles. Aquí hi ha un breu resum del seu art. Breu perquè es tan prolífic que amb ell podríem fer servir la frase de Groucho Marx: Aquests son els meus principis i si no li agraden en tinc d'altres.
El salmón es el tema que donava nom al mega àlbum que va decidir treure amb el canvi de segle i que defineix molt be al propi Calamaro "...siempre seguí la misma dirección, la difícil, la que usa el salmón...." La actuació es del 2014. Flaca es del àlbum Alta suciedad de 1997 i aquí el veiem, quasi en acústic, el 1999 a Madrid. La parte de adelante va aparèixer en el àlbum Honestidad brutal de 1999, on ens deixa una trentena de cançons. La actuació es al 2005 a Buenos Aires. Al 2007 dins del seu àlbum La lengua popular apareixia Los chicos, que el dedica a tots els seus amics perduts, però es apta per qualsevol altre nostàlgia. El vídeo es un mix de moltes actuacions del 2013. Paloma també pertany al àlbum Honestidad brutal de 1999 i es d'aquelles que només necessita donar el peu perquè els seus fans la cantin, i es el que reflexa aquest vídeo. Crímenes perfectos pertany al àlbum Alta suciedad de 1997. La actuació pertany a la gira que va realitzar junt amb Fito & Fitipaldis en el 2008.
Andrés Calamaro a principis dels 90 va liderar la banda Los Rodríguez i d'aquest temps son alguns dels seus grans èxits. Dulce condena es d'aquest període i va aparèixer al àlbum Sin documentos de 1993. Aquí veiem a la banda a Madrid aquell 1993. Mi enfermedad es del àlbum Buena suerte de 1991, el primer de la banda. La actuació es la mateixa d'abans a Madrid el 1993. Sin documentos es el tema que va donar nom al àlbum i potser el èxit mes gran de la banda a totes dues bandes de l'Atlàntic. La actuació a Madrid el 1993. Para no olvidar es del tercer i darrer àlbum de la banda, Palabras mas, palabras menos. La actuació torma a ser en Madrid com abans, però el 1996.
Tornant al Calamaro en solitari tenim Te quiero igual que va aparèixer en el àlbum Honestidad brutal de 1999. La actuació es a Buenos Aires el 2005. Loco pertany al àlbum Alta suciedad de 1997 i la actuació es a Buenos Aires el 2005. Estadio Azteca es un altre dels seus himnes i pertany al àlbum El cantante de 2004. La actuació de nou a Buenos Aires el 2005. D'aquest àlbum de 2004 es aquest últim tema, El cantante, que el defineix tan be com el primer El salmón. Aquí el tenim de nou a Buenos Aires al costat de Vicentico el 2005.
Andrés Calamaro es un poliedre de moltes cares i encara ens queden moltes per descobrir i cada qual escull aquella que millor li queda.