Tecnológica tornada al cole
Hola,
Comença el cole i escolto als mitjans que hi han veus dels pares que es queixen que els coles volen que els seus fills utilitzin la suite de Google suite for education, o com en el cas de les seves nebodes tinguin accés a Outlook 365. Les queixes venen per la privacitat i la informació personal dels nens i com les faran servir les corporacions (Alphabet i Microsoft) en el futur.
La idea no és dolenta. A través de les eines actuals per manegar informació (editors de text, fulles de càlcul, clients de correu, ..), que ja estan disponibles al núvol, els xavals tenen els seus primers contactes amb aquesta tecnologia de forma guiada. Tecnologia que res fa pensar que d’aquí a una dècada a la universitat o d'un parell de dècades quan s'enfrontin a la seva vida laboral no necessitarà. Jo reconec que sóc vell, però vaig tindre que aprendre a base de prova i d'error.
Els pares estaran d’acord amb aquesta part però es queixen per a la privacitat de les dades dels seus fills. Sobretot que sigui la administració pública qui faciliti les mateixes a les corporacions, que per mes inri no son empreses espanyoles i per tant es regeixen per altres lleis.
Per si ho dubtes, si, les corporacions volen les nostres dades i els nostres fills. No per allò que s'imagina la majoria, no volen saber quina nota va treure en el tercer examen de mates, ni si se li donen be les ciències. Volen saber que existeix, quins amics te,... si, les notes a nivell global se les quedaran, però el que volen tindre es definida la seva personalitat per mes tard vendre-li coses. El segon perill es passar aquestes dades a altres empreses que si els volen. Per exemple la empresa que l'entrevistarà per el seu proper treballar i vol saber quines notes tenia a mates o si se li donava be la robòtica. Mentre el primer te els seus recursos per considerar-los legals això segons no ho es, però aquí estan els escàndols com el de Cambridge Analytica, o els informes de Edward Snowden, que demostren que es duen a terme aquestes coses.
La solució és simplement complicada o complicadament senzilla, però ho ha de solucionar l’administració. Una solució és que es pugui controlar i sancionar a les corporacions i que fan mal ús de les nostres dades. Complicat quan no saben ni per on començar o quan les eines que utilitzin els nens pertanyen a corporacions multinacionals nord-americanes. La segona és que aquestes eines les creessin l'administració, però per a això cal que es dediqui a un diner a I+D+I i ja sabem que a Espanya el desenvolupament tecnològic està a prop de ser considerablement bruixeria i per tant passem del tema.
El resum de tot això és la idea que no és dolenta, que els nens els hi seràn molt útils per al futur, però que la privacitat de les seves dades estan en perill. Això ho hauria de controlar la mateixa administració que permet que s’utilitzin les eines, ja sigui creant les seves pròpies eines o que persegueixin legalment els que utilitzin les dades. La part de l'administració està lluny de fer-se realitat i el robatori de les dades sembla molt probable, però, és possible l’opció que els nens no utilitzin aquestes eines? Deixaran de entregar treballs? Deixaran de estar al dia de les feines de classe? així que s'ha de pressionar a la administració no perquè no implanti aquests serveis, sinó perquè posi els mitjans per que les dades no siguin robades.
Comença el cole i escolto als mitjans que hi han veus dels pares que es queixen que els coles volen que els seus fills utilitzin la suite de Google suite for education, o com en el cas de les seves nebodes tinguin accés a Outlook 365. Les queixes venen per la privacitat i la informació personal dels nens i com les faran servir les corporacions (Alphabet i Microsoft) en el futur.
La idea no és dolenta. A través de les eines actuals per manegar informació (editors de text, fulles de càlcul, clients de correu, ..), que ja estan disponibles al núvol, els xavals tenen els seus primers contactes amb aquesta tecnologia de forma guiada. Tecnologia que res fa pensar que d’aquí a una dècada a la universitat o d'un parell de dècades quan s'enfrontin a la seva vida laboral no necessitarà. Jo reconec que sóc vell, però vaig tindre que aprendre a base de prova i d'error.
Els pares estaran d’acord amb aquesta part però es queixen per a la privacitat de les dades dels seus fills. Sobretot que sigui la administració pública qui faciliti les mateixes a les corporacions, que per mes inri no son empreses espanyoles i per tant es regeixen per altres lleis.
Per si ho dubtes, si, les corporacions volen les nostres dades i els nostres fills. No per allò que s'imagina la majoria, no volen saber quina nota va treure en el tercer examen de mates, ni si se li donen be les ciències. Volen saber que existeix, quins amics te,... si, les notes a nivell global se les quedaran, però el que volen tindre es definida la seva personalitat per mes tard vendre-li coses. El segon perill es passar aquestes dades a altres empreses que si els volen. Per exemple la empresa que l'entrevistarà per el seu proper treballar i vol saber quines notes tenia a mates o si se li donava be la robòtica. Mentre el primer te els seus recursos per considerar-los legals això segons no ho es, però aquí estan els escàndols com el de Cambridge Analytica, o els informes de Edward Snowden, que demostren que es duen a terme aquestes coses.
La solució és simplement complicada o complicadament senzilla, però ho ha de solucionar l’administració. Una solució és que es pugui controlar i sancionar a les corporacions i que fan mal ús de les nostres dades. Complicat quan no saben ni per on començar o quan les eines que utilitzin els nens pertanyen a corporacions multinacionals nord-americanes. La segona és que aquestes eines les creessin l'administració, però per a això cal que es dediqui a un diner a I+D+I i ja sabem que a Espanya el desenvolupament tecnològic està a prop de ser considerablement bruixeria i per tant passem del tema.
El resum de tot això és la idea que no és dolenta, que els nens els hi seràn molt útils per al futur, però que la privacitat de les seves dades estan en perill. Això ho hauria de controlar la mateixa administració que permet que s’utilitzin les eines, ja sigui creant les seves pròpies eines o que persegueixin legalment els que utilitzin les dades. La part de l'administració està lluny de fer-se realitat i el robatori de les dades sembla molt probable, però, és possible l’opció que els nens no utilitzin aquestes eines? Deixaran de entregar treballs? Deixaran de estar al dia de les feines de classe? així que s'ha de pressionar a la administració no perquè no implanti aquests serveis, sinó perquè posi els mitjans per que les dades no siguin robades.
Autor: Startup Stock Photos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada