Demà
Hola,
Si els entesos no s'equivoquen demà sortirà la sentència del que anomenen el Procés. No pot ser a molt més tard ja que dimecres, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart compliran dos anys de presó "per si de cas" i la llei no permet fotre-li mes la vida a una persona sense acusar-lo de res.
Diuen els mateixos experts, aquí us deixo l'escrit per un d'ells, que davant la falta de violència se'ls acusaran de sedició "per entendre que existia un pla d'independència del Govern, el Parlament i les organitzacions ANC i Òmnium Cultural orientat a desbordar el marc legal i constitucional amb una mobilització que prendre característiques tumultuàries ", al que segurament afegiran desobediència i malversació.
Tranquils si quan us donin explicacions a sobre la sentència no l'enteneu, perquè és simplement com quan escoltes algú que et menteix de manera rebuscada afegint traços de veritat. Un exemple és el de característiques tumultuàries. Volen dir que els catalans som terroristes però com que no hem comès cap delicte han que retorçar alguna figura legal per acusar-nos de terrorisme sense dir-ho.
La sentència busca dos objectius, un crear un problema on no n'hi ha, crear un enemic imaginari, combatre-ho i així guanyar vots. L'altre és un avís a tots els espanyols que ets lliure de pensar el que vulguis, sempre que no intentis anar en contra de la versió oficial al costat de molta mes gent.
Si es confirmen totes aquestes coses, sinó s'assemblaran molt, a mi em semblen que no té sentit en els casos d'Oriol Junqueras, Joaquín Forn, Jordi Turull, Raul Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Santi Vila, Carles Món i Meritxell Borràs. Però pots pensar que formaven part del Govern i són els que devien fer complir la llei, encara que fos injusta. La cosa es torna incomprensible en el cas de Carme Forcadell, quina única funció era la de portar al Parlament. Ella no decidia, no legislava i més, era la Presidenta però hi ha mes membres que no són jutjats. I pren traços de bogeria i venjança en els casos de Jordi Sánchez i Jordi Cuixar que simplement són persones del carrer. Sí, estaven (Sánchez) i estan (Cuixart) al capdavant d'organitzacions ciutadanes, però res que ni tu o jo no puguem fer.
Els següents passos un cop surti la sentència serà mentir sobre el perillosos i terroristes que som els catalans i després treure una nova euroodre de crida i cerca sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Punsatí, fins i tot a Anna Gabriel i Marta Rovira, aquest cop intentant acusar-los de terrorisme o alguna cosa semblant.
Un cop hagi passat tot el soroll, que passarà, a Catalunya seguirà havent-hi com a mínim la meitat de catalans que creuen que cal ser preguntats sobre com volem administrar-nos en el futur. La meitat, que feu comptes no són només dos milions, aquesta és una altra de les grans mentides, que ja pensa que l'Estat no els representa. Que pensen que s'utilitzen les forces de l'ordre per coartar i en les què ja no confien. Que ja no llegeixen, escolten o veuen els mitjans de comunicació perquè menteixen sobre la realitat que ells viuen dia a dia.
Però tot això ja serà a partir de demà.
Si els entesos no s'equivoquen demà sortirà la sentència del que anomenen el Procés. No pot ser a molt més tard ja que dimecres, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart compliran dos anys de presó "per si de cas" i la llei no permet fotre-li mes la vida a una persona sense acusar-lo de res.
Diuen els mateixos experts, aquí us deixo l'escrit per un d'ells, que davant la falta de violència se'ls acusaran de sedició "per entendre que existia un pla d'independència del Govern, el Parlament i les organitzacions ANC i Òmnium Cultural orientat a desbordar el marc legal i constitucional amb una mobilització que prendre característiques tumultuàries ", al que segurament afegiran desobediència i malversació.
Tranquils si quan us donin explicacions a sobre la sentència no l'enteneu, perquè és simplement com quan escoltes algú que et menteix de manera rebuscada afegint traços de veritat. Un exemple és el de característiques tumultuàries. Volen dir que els catalans som terroristes però com que no hem comès cap delicte han que retorçar alguna figura legal per acusar-nos de terrorisme sense dir-ho.
La sentència busca dos objectius, un crear un problema on no n'hi ha, crear un enemic imaginari, combatre-ho i així guanyar vots. L'altre és un avís a tots els espanyols que ets lliure de pensar el que vulguis, sempre que no intentis anar en contra de la versió oficial al costat de molta mes gent.
Si es confirmen totes aquestes coses, sinó s'assemblaran molt, a mi em semblen que no té sentit en els casos d'Oriol Junqueras, Joaquín Forn, Jordi Turull, Raul Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Santi Vila, Carles Món i Meritxell Borràs. Però pots pensar que formaven part del Govern i són els que devien fer complir la llei, encara que fos injusta. La cosa es torna incomprensible en el cas de Carme Forcadell, quina única funció era la de portar al Parlament. Ella no decidia, no legislava i més, era la Presidenta però hi ha mes membres que no són jutjats. I pren traços de bogeria i venjança en els casos de Jordi Sánchez i Jordi Cuixar que simplement són persones del carrer. Sí, estaven (Sánchez) i estan (Cuixart) al capdavant d'organitzacions ciutadanes, però res que ni tu o jo no puguem fer.
Els següents passos un cop surti la sentència serà mentir sobre el perillosos i terroristes que som els catalans i després treure una nova euroodre de crida i cerca sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Punsatí, fins i tot a Anna Gabriel i Marta Rovira, aquest cop intentant acusar-los de terrorisme o alguna cosa semblant.
Un cop hagi passat tot el soroll, que passarà, a Catalunya seguirà havent-hi com a mínim la meitat de catalans que creuen que cal ser preguntats sobre com volem administrar-nos en el futur. La meitat, que feu comptes no són només dos milions, aquesta és una altra de les grans mentides, que ja pensa que l'Estat no els representa. Que pensen que s'utilitzen les forces de l'ordre per coartar i en les què ja no confien. Que ja no llegeixen, escolten o veuen els mitjans de comunicació perquè menteixen sobre la realitat que ells viuen dia a dia.
Però tot això ja serà a partir de demà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada