Punts de vista
Hola,
Han passat només deu dies des de la sentència d'això al que han anomenat judici al procès. Des d'aquell mateix dia van començar tot un munt de mobilitzacions, totes elles pacífiques, amb l'ànim de molestar i cridar l'atenció. Com ja és habitual en tota manifestació celebrada en aquesta part de l'anomenat primer món, algunes d'elles han acabat amb violència per grups de gent que jo segueixo afirmant que res tenen a veure amb les protestes, però hi ha gent que diu que si. Un dels punts característics de totes les etapes d'aquest procès és exactament això: les diferents veritats davant del mateix fet.
Hi ha qui diu que els manifestants violents res tenen a veure amb les protestes, altres diuen que són els nostres fills cabrejats. Hi ha qui diu que només hi ha policies ferits, altres diuen que també hi ha ulls i els testicles perduts dels manifestants. Hi ha qui demana que el President condemni la violència, altres diuen que ja ho ha fet en mitjans públics unes deu vegades en aquests dies. Hi ha qui diu que la societat catalana es mou per partits polítics com a la resta d'Espanya, altres diuen que aquesta societat catalana viu i respira sola. Hi ha qui diu que els CDR (Comitès de Defensa de la República) són terroristes, altres diuen que no són més que la gent del poble que s'ha organitzat per protestar. Hi ha qui diu que tsunami democràtic són terroristes, altres diuen que només són una nova manera de protestar que no tenen controlada. Hi ha qui diu que els joves catalans van sols a protestar per passar l'estona, altres diuen que són una generació amb idees polítiques clares, que han crescut amb el no a l'Estatut, amb el no als dos referèndums, amb l'empresonament de ciutadans per posar ordre en una manifestació, amb que els diguin que estan adoctrinats, que la seva llengua materna discrimina i que veuen com volen matar el seu futur. Hi ha qui diu que als policies cal tractar-los com herois, altres diuen que d'ells només han rebut pals i trets per exercir el dret a manifestar-se, caminar pel carrer, intentar apagar un foc,... Hi ha qui diu que Catalunya està en flames, altres diuen que tots els disturbis més greus han succeït en un parell de carrers de de les quatre capitals de província. Hi ha qui diu que les manifestacions cal fer-les sense molestar ningú, altres diuen que no és manifestar-se si no molestes a algú. Hi ha qui diu que no pot celebrar-se un Barça-Madrid a la ciutat de Barcelona per la situació, altres diuen llavors, per que si es van celebrar partits poques hores després després dels atemptats terroristes de la T4 o el 11M o per què si s'han celebrat centenars de partits de centenars d'equips de tots tipus d'esports aquests dies? Hi ha qui diu que la gent ataca a la policia, altres diuen que aquests utilitzen la Síndrome de Sherwood en les seves actuacions. Hi ha qui diu que són patriotes, altres diuen que són feixistes. Hi ha qui diu que es estrany tant estranger a les manifestacions, altres diuen que Catalunya es lo suficientment cosmopolita per tindre catalans de totes bandes.
Totes aquestes discrepàncies han existit sempre però la societat actual les magnifica. Les televisions menteixen, els diaris menteixen, les ràdios menteixen, les xarxes socials menteixen a estones, els polítics no saben que és dir la veritat, però el perillós de tanta mentida és que sempre hi haurà un idiota que se la cregui. El perillós d'un idiota convençut que té la veritat és que cometi una idiotesa per defensar-la.
Han passat només deu dies des de la sentència d'això al que han anomenat judici al procès. Des d'aquell mateix dia van començar tot un munt de mobilitzacions, totes elles pacífiques, amb l'ànim de molestar i cridar l'atenció. Com ja és habitual en tota manifestació celebrada en aquesta part de l'anomenat primer món, algunes d'elles han acabat amb violència per grups de gent que jo segueixo afirmant que res tenen a veure amb les protestes, però hi ha gent que diu que si. Un dels punts característics de totes les etapes d'aquest procès és exactament això: les diferents veritats davant del mateix fet.
Hi ha qui diu que els manifestants violents res tenen a veure amb les protestes, altres diuen que són els nostres fills cabrejats. Hi ha qui diu que només hi ha policies ferits, altres diuen que també hi ha ulls i els testicles perduts dels manifestants. Hi ha qui demana que el President condemni la violència, altres diuen que ja ho ha fet en mitjans públics unes deu vegades en aquests dies. Hi ha qui diu que la societat catalana es mou per partits polítics com a la resta d'Espanya, altres diuen que aquesta societat catalana viu i respira sola. Hi ha qui diu que els CDR (Comitès de Defensa de la República) són terroristes, altres diuen que no són més que la gent del poble que s'ha organitzat per protestar. Hi ha qui diu que tsunami democràtic són terroristes, altres diuen que només són una nova manera de protestar que no tenen controlada. Hi ha qui diu que els joves catalans van sols a protestar per passar l'estona, altres diuen que són una generació amb idees polítiques clares, que han crescut amb el no a l'Estatut, amb el no als dos referèndums, amb l'empresonament de ciutadans per posar ordre en una manifestació, amb que els diguin que estan adoctrinats, que la seva llengua materna discrimina i que veuen com volen matar el seu futur. Hi ha qui diu que als policies cal tractar-los com herois, altres diuen que d'ells només han rebut pals i trets per exercir el dret a manifestar-se, caminar pel carrer, intentar apagar un foc,... Hi ha qui diu que Catalunya està en flames, altres diuen que tots els disturbis més greus han succeït en un parell de carrers de de les quatre capitals de província. Hi ha qui diu que les manifestacions cal fer-les sense molestar ningú, altres diuen que no és manifestar-se si no molestes a algú. Hi ha qui diu que no pot celebrar-se un Barça-Madrid a la ciutat de Barcelona per la situació, altres diuen llavors, per que si es van celebrar partits poques hores després després dels atemptats terroristes de la T4 o el 11M o per què si s'han celebrat centenars de partits de centenars d'equips de tots tipus d'esports aquests dies? Hi ha qui diu que la gent ataca a la policia, altres diuen que aquests utilitzen la Síndrome de Sherwood en les seves actuacions. Hi ha qui diu que són patriotes, altres diuen que són feixistes. Hi ha qui diu que es estrany tant estranger a les manifestacions, altres diuen que Catalunya es lo suficientment cosmopolita per tindre catalans de totes bandes.
Totes aquestes discrepàncies han existit sempre però la societat actual les magnifica. Les televisions menteixen, els diaris menteixen, les ràdios menteixen, les xarxes socials menteixen a estones, els polítics no saben que és dir la veritat, però el perillós de tanta mentida és que sempre hi haurà un idiota que se la cregui. El perillós d'un idiota convençut que té la veritat és que cometi una idiotesa per defensar-la.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada