Adeu Marie

Hola,

Segons sembla la seva partida va ser ahir, encara que hagi estat avui que la notícia ha ressonat per totes les xarxes. Marie Fredriksson va acabar perdent la seva lluita contra el tumor que havia iniciat el 2002. Per si algú en aquest planeta no sap qui són Roxette, dir que són un duo suec format per Marie i per Per Gessle. Tots dos ja es dedicaven a això de la música en els 80, ella en grups més punk, ell en grups més rock, però el 1986 van decidir unir-se i van treure el seu primer àlbum, Pearls of passion (Neverending love, Goodbye to you, Soul deep, I call your name, ...), a nivell del seu país i altres propers a nivell musical. L'èxit va ser tal que el 1988 es presentaven a tot el planeta amb Look sharp! (Dressed for success, Listen to your heart, Chances, The look, Dangerous, ...) i sonen a tota ràdio i televisió del planeta. Els criden per crear un tema original per a una pel·lícula amb Julia Roberts i Richard Gere. La pel·lícula serà Pretty woman i ells fan sonar la seva balada It must have been love mentre el personatge de Vivian abandona l'hotel en limusina. Tenien la fórmula secreta de com agradar a tothom i van continuar el 1991 amb Joyride (Joyride, Fading like a flower (Every time you leave), The big L., Spending mi time, Church of your heart,....) els deien que eren èxits de cantar a la dutxa, al que ells responien amb la màxima de Stock, Ache i Waterman: "No ens t'avorreixis i ves a la tornada". Per agafar aire treuen Tourism al 1992, on es barregen preses alternatives, versions en directe i algun tema nou (How do you do !, Queen of rain, Fingertips '93,...) En aquest àlbum per primera vegada en la seva discografia apareix It must have been love, en una genial versió en directe. 1994 és el moment del seu Crash! boom! Bang! (Sleeping in my car, Crash! boom! bang!, Fireworks, Run to you, Vulnerable,...) on no deixen de repetir èxits. A partir d'aquest moment comencen a treure àlbums recopilatoris, sempre amb alguna nova mescla i sempre amb algun èxit. El màxim exponent d'això és Do not bore us, get to the chorus! ("You do not understand me, The look '95, June afternoon, She does not live here anymore...) de 1995. En aquesta època, Marie es casa, Per es casa, tenen fills, s'enfaden, es reconcilien,... Cal esperar a 1999 per tenir un àlbum completament nou, Have a nice day (Wish i could fly, Anyone, Stars, Salvation, ...), on donen un tomb cap a sons més electrònics i temes mes serens. La mateixa senda segueix Room service (The centre of the heart, Reial sugar, Milk and toast and honey, ...) al 2001. Llavors va tornar l'època dels recopilatoris, ningú tenia clar perquè, Per repren la seva carrera en solitari, fins que amb el temps es va saber que Marie havia estat operada d'un tumor al cap. Semblava el final de el grup, Marie també va tornar a gravar en solitari el 2004, però res de nou junts. En algun moment Marie va sentir-se amb les forces necessàries, possiblement quan tots dos es van reunir per tocar en el casament de la princessa Victòria de Suècia, i el 2011 va aparèixer Charm school (She s got nothing on (But the ràdio), Speak to me, Way out, ...) com si res hagués canviat i es van enredar en la major gira mundial que mai havien realitzat. D'aquesta mega gira va sortir Travelling (És possible que, ...) el 2012, que com passava en el seu àlbum Tourism barrejaven temes nous, remescles i talls en directe. Com a colofó ​​a aquesta bogeria a finals de 2013 apareix Live: Travelling the world que recull les seus millors moments en directe. De nou silenci i recopilatoris fins que el 2016 apareixerà el seu desè i últim àlbum d'estudi, Good karma (It just happens, Some other summer, Why do not you bring me flowers?, ....). I fi.
El meu idil·li amb la Marie va començar amb 13 o 14 anys i el seu single Dressed for succes. Jo encara no havia descobert un món de sons pop amb l'única intenció de passar-ho bé i ells anaven a mostrar-me tot un arsenal. El disc The look! té temes "fotuts sonorament" d'escoltar per una criatura com Half a woman, half a shadow, View from a Hill, Shadow of a doubt... tot i així no va deixar de donar voltes al meu walkman autoreverse. Així fins que la cinta es va quedar enxampada en Listen to your heart, vaig recuperar la cinta, va tornar a girar i per a mi aquesta cançó sempre tenen un "xac" a l'inici que vosaltres mai sentireu. Roxette va ser dels primers grups que va fer que em recomprés els cassets en CD, coses de la modernitat, tot i que jo seguia sentint el "xac". Van seguir sent la meva banda sonora amb Crash! boom! Bang! en els meus llargs viatges a la universitat. I mai vaig deixar de fer-me amb l'últim que treien. Si que per salut econòmica posposava les col·leccions, ja que les cançons ja les coneixia de sobres o muntava un CD (regravable) propi amb les mateixes cançons. El 19 de novembre de 2011 vaig poder veure'ls per primera i única vegada al Palau Sant Jordi. Ella físicament feble, però amb la seva veu gairebé intacta i Per i la banda oferint un dels millors espectacles que mai he vist. Encara que conscient de la delicada salut de la Marie no esperava que a la fi el tumor guanyés la guerra. Per a mi, la Marie sempre serà aquesta tipa sueca, rossa, impressionantment bella, de veu al·lucinant, cantant Listen to your heart amb les ruïnes de el castell de Borgholm de fons. Bon viatge, Marie.