2010s vol.6

Hola,

No s'acaba només l'any sinó també la dècada. En aquests deu anys, de l'any 2010 fins aquest 2019, ha sorgit una nova manera de fer cançons gràcies a la tecnologia que fins ara no era tan fàcil. Amb talent i un simple ordinador pots arribar a compondre tot un tema, Rosalía ha compost tot un àlbum, però és que fins i tot no has ni de cantar com passa amb David Guetta.
The chainsmokers és un duo de productors-dj (Alexander Pall i Andrew Taggart) que van començar la seva marxa el 2012, encara que el seu primer àlbum és del 2017, i ja estan entre els més ben pagats del món. Closer és un tema de 2016 en el qual compten amb la veu de Halsey, que al costat de el primer single, Paris, del seu primer àlbum i la seva col·laboració amb Coldplay en el tema Something just like this van estar totes en el top de les llistes de música al 2017. Billie Eilish només té un àlbum, When we all fall asleep, where do we go ?, i és de 2019 però sembla estar cridada a revolucionar el món musical al costat d'altres joves com Rosalía o Camila Cabello. El seu tema Bad guy no ha deixat de sonar a tot arreu durant l'últim any. Twenty one pilots és un duo de ritmes electrònics que van publicar seu primer àlbum al desembre de 2009. Des de llavors no han deixat de sonar amb temes com aquest Stressed out del seu àlbum de 2015 Blurryface. L'australiana Lorde simplement té dos àlbums, 2013 i 2017, potser és culpa que el seu tema Royals del seu àlbum Pure heroine (2013) no va deixar de sonar a tot arreu durant mesos i mesos. Els Daft punk són un duo (Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter) de productors-dj francesos que tothom reconeix per portar sempre posats uns cascos que els cobreixen els rostres. Encara que són poc donats a fer àlbums, només quatre en 23 anys de carrera, en aquesta dècada hem pogut escoltar el últims d'ells. En el seu Random access memories de 2013 estava aquest tema Get lucky amb la veu de Pharrell Williams que va traslladar a tot el món als ritmes discotequers dels 70. Capital cities és un altre duo que segueix el camí de fer-ho tot ells mateixos, fins i tot cantar. Així el 2011 Ryan Merchant i Sebú Simonian llançarien el que seria l'avançament del seu primer àlbum de 2013, In a tidal wave of mystery, Safe and sound.
Gotye és el nom artístic de Wouter De Backer, un belga criat a Austràlia, que canta i compon els seus temes. Que els inicis de la seva carrera fossin a principis del segle XXI, i en aquesta dècada només hagi tret un àlbum, fa pensar que serà recordat per ser un one hit wonder amb el tema Somebody that I used to know cantat a duo amb Kimbra. Tot i que el sud-coreà PSY és famosíssim al seu país, sembla clar que a nivell internacional, no tornarà a repetir un tsunami com el Gangnam style de 2012. El britànic Mark Ronson porta involucrat en el tema de la música des dels seus inicis com a dj en 1993. Va ser un dels dos productors darrere d'un dels àlbums més influents de segle XXI, Back to black (2006) de la Amy Winehouse. Però no a estat fins a la seva explosió amb el tema homenatge als inicis del hip hop i el funk, Uptown funk (2014), amb la veu de Bruno Mars, que no ha estat reconegut pel gran públic. Major lazer introdueixen sonoritat jamaicana als ritmes electrònics però no ha estat fins el seu àlbum de 2015 Peace is the mission que no han sonat a tot arreu amb el seu tema Lean on. El francès David Guetta ja estava punxant a Eivissa quan molts dels que apareixen en aquesta llista ni existien. Al costat dels seus compatriotes Daft punk sembla que van posar les primeres pedres per tot aquest moviment. Un dels seus últims grans èxits és Titanium, amb la veu de Sia, que apareix en el seu àlbum Nothing but the beat de 2011. El suec Avicii (Tim Bergling era el seu veritable nom) és un de les primeres llegendes de l'electrònica morta abans de temps. Els seus tres àlbums són d'aquesta dècada, l'últim és pòstum, i el seu tema més reconegut és el Wake me up del seu primer àlbum True de 2013. Acabem amb Matt Simons que és un curiós cas, d'un cantautor, a qui el 2015 es li va fer un remix del seu tema Catch & release de 2014, i des de llavors no ha deixat de sonar tots els estius. Sembla que l'estiu no comença fins que no sona el seu tema.
Els sons electrònics ja no són una moda, el faci-s'ho vostè mateix a casa tampoc, a l'igual que publiqui-ho a la xarxa és cada vegada més habitual en els inicis de les carreres, i tot això provoca que cada vegada hi hagi més música, electrònica perquè és el que faciliten els ordinadors, de major varietat que abans no passaven pels filtres de les discogràfiques.