Som tan poc moderns
Hola,
Jo no sóc aquell tipus que apareix en les estadístiques que gasta centenars d'euros en les rebaixes, ni el que tira no sé quants quilos de menjar, però si sóc el que diuen que veu documentals. Han d'estar sobretot basats en el cinema o en la música popular moderna, però aquest sí sóc jo.
Així que l'altre dia vaig estar veient un sobre els germans Lumière i els primers enregistraments del que podríem anomenar cinema. Som al segle XIX, i tots dos (Auguste i Louis) van néixer en el si d'una família benestant que es dedicava a la fotografia. Així van arribar amb el temps a crear una càmera per captar el moviment. La van posar a prova gravant a la gent a la sortida d'una fàbrica de la família, un 22 de març de 1895, i tres dies després es realitzava la primera projecció. Després d'aquesta van arribar moltes més. Les filmacions eren d'uns 50 segons, que és el que donava el metratge, amb una càmera fixa a terra i poc mes. Amb el temps pujarien la càmera a trens i vaixells per crear el que ara anomenem travellings.
Va haver-hi una gravació que va causar gran impacte entre la gent, L'arrivée d'un train à La Ciotat. En ella simplement veiem com arriba un tren a l'estació de la Ciotat i com la gent espera per pujar. L'impacte va venir quan al projectar-la molts a la sala es van espantar al pensar que el tren es sortiria de la paret i entraria a la sala. L'enregistrament es va realitzar el 25 de gener de 1896. Un parell de mesos més tard, el 23 de març de 1896, van repetir l'enregistrament però aquesta vegada a Perrache. Són els dos vídeos que us poso i veureu que la idea és idèntica, mateix enquadrament, mateixa història,.... però a part de la localització, veieu la diferència entre les dues?
Avui en dies solem criticar en excés als joves que es posen a fer vídeos per youtube o tik tok. Als que consumeixen hores de partides d'altres a Twitch. Als del postureo a Instagram. I solem acompanyar amb un - "no ho entenc, aquí està enganxat, jo a la seva edat ...", però sembla que no és res de nou.
Fa una mica més de cent anys unes persones esperaven a el tren a l'estació i van veure els germans Lumière amb un caixa de fusta, clavada en un trípode i amb una maneta al seu costat que movien sense parar durant gairebé un minut. Després de veure l'impacte i la fama de la projecció del que estaven fent, al cap d'un parell de mesos, la gent al veure els Lumière amb la mateixa caixa feien el possible perquè se'ls veiés en l'enregistrament. La diferència entre les dues gravacions és que en la de la Perrache, els revisors de l'estació no deixen de gesticular, fins i tot obren les portes abans que el tren ni redueixi la marxa, per sortir a la projecció. Ara fa cent anys, la mare d'un d'aquests revisors, si va arribar a veure la projecció, també va dir - "no ho entenc, aquí aquesta l'idiota del meu fill enganxat a la cosa aquesta dels Lumière. Jo a la seva edat... "
Cal conèixer aquestes petites històries per veure que tampoc som tan moderns.
Jo no sóc aquell tipus que apareix en les estadístiques que gasta centenars d'euros en les rebaixes, ni el que tira no sé quants quilos de menjar, però si sóc el que diuen que veu documentals. Han d'estar sobretot basats en el cinema o en la música popular moderna, però aquest sí sóc jo.
Així que l'altre dia vaig estar veient un sobre els germans Lumière i els primers enregistraments del que podríem anomenar cinema. Som al segle XIX, i tots dos (Auguste i Louis) van néixer en el si d'una família benestant que es dedicava a la fotografia. Així van arribar amb el temps a crear una càmera per captar el moviment. La van posar a prova gravant a la gent a la sortida d'una fàbrica de la família, un 22 de març de 1895, i tres dies després es realitzava la primera projecció. Després d'aquesta van arribar moltes més. Les filmacions eren d'uns 50 segons, que és el que donava el metratge, amb una càmera fixa a terra i poc mes. Amb el temps pujarien la càmera a trens i vaixells per crear el que ara anomenem travellings.
Va haver-hi una gravació que va causar gran impacte entre la gent, L'arrivée d'un train à La Ciotat. En ella simplement veiem com arriba un tren a l'estació de la Ciotat i com la gent espera per pujar. L'impacte va venir quan al projectar-la molts a la sala es van espantar al pensar que el tren es sortiria de la paret i entraria a la sala. L'enregistrament es va realitzar el 25 de gener de 1896. Un parell de mesos més tard, el 23 de març de 1896, van repetir l'enregistrament però aquesta vegada a Perrache. Són els dos vídeos que us poso i veureu que la idea és idèntica, mateix enquadrament, mateixa història,.... però a part de la localització, veieu la diferència entre les dues?
Avui en dies solem criticar en excés als joves que es posen a fer vídeos per youtube o tik tok. Als que consumeixen hores de partides d'altres a Twitch. Als del postureo a Instagram. I solem acompanyar amb un - "no ho entenc, aquí està enganxat, jo a la seva edat ...", però sembla que no és res de nou.
Fa una mica més de cent anys unes persones esperaven a el tren a l'estació i van veure els germans Lumière amb un caixa de fusta, clavada en un trípode i amb una maneta al seu costat que movien sense parar durant gairebé un minut. Després de veure l'impacte i la fama de la projecció del que estaven fent, al cap d'un parell de mesos, la gent al veure els Lumière amb la mateixa caixa feien el possible perquè se'ls veiés en l'enregistrament. La diferència entre les dues gravacions és que en la de la Perrache, els revisors de l'estació no deixen de gesticular, fins i tot obren les portes abans que el tren ni redueixi la marxa, per sortir a la projecció. Ara fa cent anys, la mare d'un d'aquests revisors, si va arribar a veure la projecció, també va dir - "no ho entenc, aquí aquesta l'idiota del meu fill enganxat a la cosa aquesta dels Lumière. Jo a la seva edat... "
Cal conèixer aquestes petites històries per veure que tampoc som tan moderns.
L'arrivée d'un train à La Ciotat
Arrivée d'un train à Perrache
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada