Confinats (4)
Hola,
Durant aquests dies intento estar ocupat el màxim de temps i intento no informar-me massa. Bàsicament la majoria de "notícies" desinformen o directament menteixen. Però enmig de tot aquest soroll hi ha alguna cosa que no entenc, on són les solucions?
D'una banda incideixen molt en la idea que és una guerra, una batalla, i que ho anem a superar. I per què no anàvem a fer-ho? Segons els científics el virus no és massa perjudicial, només un 20% dels infectats patirà efectes greus. Però aquest 20% sol ser mortal sobretot si hi ha complicacions prèvies. No estem immunitzats davant el virus, per tant ens atacarà a gairebé tots. La població espanyola és de 47 milions. Uns 35 milions (espanyols adults) són els que entren dins de la franja de poder ser afectats. La majoria es veuran afectats molt lleument però unes xifres de 7 milions (20% de 35 milions) de greus, molt greus o morts, és massa gent per ser atesa pel nostre sistema sanitari i mes si són tots d'una vegada.
Així que ens confinats per disminuir aquest impacte de què parlen. Bé, perfecte. Però, com hem de subsistir? Moltes empreses estan tancades, de manera que els treballadors no cobraran. Altres encara tele-treballen han fet un ERTO (Expedient Regulador Temporal d'Ocupació) pel qual part del sou ho pagarà l'estat. Però estem arribant a final de mes i no sembla que anem a cobrar ara aquesta part (jo estic en un d'aquests ERTO). I està molt bé que a la fi ens paguin, però el menjar i les medicines les hem de pagar a al moment. I amb el nou mes, rebuts d'aigua, llum, gas, hipoteca o lloguer, internet, el cole dels nens,.... I casos com aquests nens als quals els donem una beca menjador perquè la seva família no pot alimentar-los bé tres vegades a el dia, què ajuda els donen ara o és que no han de menjar? Les seves famílies, que segurament no treballen, segueix sense poder pagar-los tres àpats a el dia.
I un cop l'haguem "superat", "guanyat la batalla", algunes empreses hauran fet fallida, altres seran absorbides per empreses mes grans que faran negoci, gent serà acomiadada,... on són els plans de recuperació?
Estem en una crisi, que causarà grans estralls en tots, ja que tots acabarem coneixent a algú que va morir durant lo del coronavirus i tots direm jo vaig estar confinat. Hem de respectar la quarantena per evitar que el sistema sanitari col·lapsi i les perdudes humanes es minimitzin. Però l'impacte també serà mental (depressions, estrès post traumàtic, ...), social (por al contacte amb els altres, nova cultura de l'ultra higiene, del aïllament, ...) i econòmic (atur, tancament de negocis, gent en fallida,...). Les solucions per a les deficiències sanitàries, ja arriben tard, cal solucionar-les un cop passi tot. Però les altres encara hi som a temps i no veig propostes. Potser arribin però no poden arribar de qualsevol manera. Recordeu que a la fi l'únic que és igual per a tots és la mort, la resta es passa millor com més diners tens. Que el teu perdis el 10% del teu sou et deixa sense menjar, que l'amo d'una mega empresa, un futbolista d'elit, d'un famós artista perdi el 90% dels seus ingressos el segueix deixant en situació de súper milionari. I us recordo que el 99% de el país no és súper milionari.
Quan sortirem als balcons a demanar solucions?
Durant aquests dies intento estar ocupat el màxim de temps i intento no informar-me massa. Bàsicament la majoria de "notícies" desinformen o directament menteixen. Però enmig de tot aquest soroll hi ha alguna cosa que no entenc, on són les solucions?
D'una banda incideixen molt en la idea que és una guerra, una batalla, i que ho anem a superar. I per què no anàvem a fer-ho? Segons els científics el virus no és massa perjudicial, només un 20% dels infectats patirà efectes greus. Però aquest 20% sol ser mortal sobretot si hi ha complicacions prèvies. No estem immunitzats davant el virus, per tant ens atacarà a gairebé tots. La població espanyola és de 47 milions. Uns 35 milions (espanyols adults) són els que entren dins de la franja de poder ser afectats. La majoria es veuran afectats molt lleument però unes xifres de 7 milions (20% de 35 milions) de greus, molt greus o morts, és massa gent per ser atesa pel nostre sistema sanitari i mes si són tots d'una vegada.
Així que ens confinats per disminuir aquest impacte de què parlen. Bé, perfecte. Però, com hem de subsistir? Moltes empreses estan tancades, de manera que els treballadors no cobraran. Altres encara tele-treballen han fet un ERTO (Expedient Regulador Temporal d'Ocupació) pel qual part del sou ho pagarà l'estat. Però estem arribant a final de mes i no sembla que anem a cobrar ara aquesta part (jo estic en un d'aquests ERTO). I està molt bé que a la fi ens paguin, però el menjar i les medicines les hem de pagar a al moment. I amb el nou mes, rebuts d'aigua, llum, gas, hipoteca o lloguer, internet, el cole dels nens,.... I casos com aquests nens als quals els donem una beca menjador perquè la seva família no pot alimentar-los bé tres vegades a el dia, què ajuda els donen ara o és que no han de menjar? Les seves famílies, que segurament no treballen, segueix sense poder pagar-los tres àpats a el dia.
I un cop l'haguem "superat", "guanyat la batalla", algunes empreses hauran fet fallida, altres seran absorbides per empreses mes grans que faran negoci, gent serà acomiadada,... on són els plans de recuperació?
Estem en una crisi, que causarà grans estralls en tots, ja que tots acabarem coneixent a algú que va morir durant lo del coronavirus i tots direm jo vaig estar confinat. Hem de respectar la quarantena per evitar que el sistema sanitari col·lapsi i les perdudes humanes es minimitzin. Però l'impacte també serà mental (depressions, estrès post traumàtic, ...), social (por al contacte amb els altres, nova cultura de l'ultra higiene, del aïllament, ...) i econòmic (atur, tancament de negocis, gent en fallida,...). Les solucions per a les deficiències sanitàries, ja arriben tard, cal solucionar-les un cop passi tot. Però les altres encara hi som a temps i no veig propostes. Potser arribin però no poden arribar de qualsevol manera. Recordeu que a la fi l'únic que és igual per a tots és la mort, la resta es passa millor com més diners tens. Que el teu perdis el 10% del teu sou et deixa sense menjar, que l'amo d'una mega empresa, un futbolista d'elit, d'un famós artista perdi el 90% dels seus ingressos el segueix deixant en situació de súper milionari. I us recordo que el 99% de el país no és súper milionari.
Quan sortirem als balcons a demanar solucions?
Autor: Tim Mossholder
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada