Oh, noia maca
Hola,
Un dia com avui de 1990 el guitarrista nord-irlandès Gary Moore treia el seu novè àlbum en solitari,... i sonava a blues. Un dels mes grans guitar heroes del heavy metal havia decidit que estava a punt de fer 38 anys i que no volia passar-se la vida amb el cabell cardat i els pantalons ajustats.
Jo en aquell moment encara no tenia ni la mes remota idea de qui era. Va ser un parell d'anys mes tard, segurament per la eminent sortida del seu segons àlbum de blues, que vaig veure un vídeo-clip amb aquest tema del àlbum anterior. Jo devia de tindre 17 o 18 anys i vaig pensar, si fes música voldria fer això. Per casa tenia una llista en paper amb les cintes de casset que tenia el meu amic David i em sonava el haver vist el nom de Gary Moore en ella. Li vaig demanar que em fes una copia i aquell era un dels anteriors àlbums, de heavy, però em va donar igual, ja estava enganxat a la seva música. Així he anat recopilant tot el que havia fet i el que va fer, en casset, CD, mp3,... fins fa uns anys va morir comprant guitarres a Estepona.
El àlbum del 1990 es diu Still got the blues, i el tema que dona nom al àlbum es una de les seves gran genialitats. De fet ho son tots. A la versió CD, per exemple, surt That kind of woman, tema del seu amic George Harrison a qui va convèncer per enregistrar-lo amb ell. El primer tema que jo vaig escoltar, conscientment, de Gary Moore va ser aquesta versió d'un vell tema que es diu Oh, pretty woman i que al àlbum i al vídeo-clip el tocava al costat de Albert King.
El temps vola.
Un dia com avui de 1990 el guitarrista nord-irlandès Gary Moore treia el seu novè àlbum en solitari,... i sonava a blues. Un dels mes grans guitar heroes del heavy metal havia decidit que estava a punt de fer 38 anys i que no volia passar-se la vida amb el cabell cardat i els pantalons ajustats.
Jo en aquell moment encara no tenia ni la mes remota idea de qui era. Va ser un parell d'anys mes tard, segurament per la eminent sortida del seu segons àlbum de blues, que vaig veure un vídeo-clip amb aquest tema del àlbum anterior. Jo devia de tindre 17 o 18 anys i vaig pensar, si fes música voldria fer això. Per casa tenia una llista en paper amb les cintes de casset que tenia el meu amic David i em sonava el haver vist el nom de Gary Moore en ella. Li vaig demanar que em fes una copia i aquell era un dels anteriors àlbums, de heavy, però em va donar igual, ja estava enganxat a la seva música. Així he anat recopilant tot el que havia fet i el que va fer, en casset, CD, mp3,... fins fa uns anys va morir comprant guitarres a Estepona.
El àlbum del 1990 es diu Still got the blues, i el tema que dona nom al àlbum es una de les seves gran genialitats. De fet ho son tots. A la versió CD, per exemple, surt That kind of woman, tema del seu amic George Harrison a qui va convèncer per enregistrar-lo amb ell. El primer tema que jo vaig escoltar, conscientment, de Gary Moore va ser aquesta versió d'un vell tema que es diu Oh, pretty woman i que al àlbum i al vídeo-clip el tocava al costat de Albert King.
El temps vola.
Gary Moore - Oh, Pretty Woman - Live
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada