Què és veritat?
Hola,
Vivim en temps de sobre informació i es dóna la paradoxa que tenim a el mateix temps una informació i la seva contrària. Això quan són informacions actuals i per tant contrastables acudint a al lloc dels fets. El súmmum és quan el fet és històric, succeït per exemple fa 1000 anys. Ningú es recordarà de la mi dins de 1000 anys. Dels personatges públics actuals, d'algun s'haurà constància. I dels que facin alguna cosa que canviï la història, unes poques notes quedaran. Així que d'aquí a 1000 anys un historiador que vulgui refer la història el nostre temps haurà de fer-ho amb el que li arribi. Si un holocaust nuclear acaba amb gairebé tot i només se salven uns pocs exemplars malmesos de les històries de Harry Potter, per què no han a conjecturar que a principis de segle XXI, practicàvem la màgia i que el tal Potter era el millor?
Hi ha realitats que les coneixem pels seus defensors i els seus contraris. Tenim tant documents (cançons, emblemes, contes, marbres, estàtues,...) romans contemporanis parlant bé de Juli Cèsar, com de tribus bàrbares cagant en els seus morts. Mes complicat són casos com el noi de Galilea, que si treus els textos cristians, ja siguin oficials o apòcrifs, gairebé no hi ha referències a la seva persona. En el seu cas és difícil, encara que no impossible, d'explicar tot el que va venir després si ell no hagués existit. És en els casos com aquest últim on a la gent li agrada mes reescriure la història. Va existir don Pelayo? On va néixer Cristóbal Colón? D'on venien els primers habitants d'Amèrica? I hi ha altres com pugui ser l'Holocaust, que per a verificar-sol has de buscar en hemeroteques o parlar amb algun dels últims supervivents de tots dos bàndols.
El perill de tot això és l'estupidesa, de fet sempre ho és. Com ja deia a el principi es recolzen idees que són fàcilment contrastables que no són veritat. I en el cas d'existir un dubte raonable la versió correcta sempre és la meva. El que hi hagi un dubte sobre un fet, no confirma que el seu oposat sigui la veritat. Darrerament aquests postulats de hi ha una altra versió i la veritable és la meva simplement perquè hi ha dubtes de les altres, comencen a ser molt populars entre ambients polítics. Que de vegades es defensen amb tanta vehemència els seus arguments que algú acaba prenent mal. A la fi i al el cap, que el noi de Galilea fos jueu o eseni, que Colón fos italià, portuguès, espanyol o xinès, o que don Pelayo guanyés o no aquella batalla, no canvia la realitat actual. De fet, què és veritat i a qui li importa?
Vivim en temps de sobre informació i es dóna la paradoxa que tenim a el mateix temps una informació i la seva contrària. Això quan són informacions actuals i per tant contrastables acudint a al lloc dels fets. El súmmum és quan el fet és històric, succeït per exemple fa 1000 anys. Ningú es recordarà de la mi dins de 1000 anys. Dels personatges públics actuals, d'algun s'haurà constància. I dels que facin alguna cosa que canviï la història, unes poques notes quedaran. Així que d'aquí a 1000 anys un historiador que vulgui refer la història el nostre temps haurà de fer-ho amb el que li arribi. Si un holocaust nuclear acaba amb gairebé tot i només se salven uns pocs exemplars malmesos de les històries de Harry Potter, per què no han a conjecturar que a principis de segle XXI, practicàvem la màgia i que el tal Potter era el millor?
Hi ha realitats que les coneixem pels seus defensors i els seus contraris. Tenim tant documents (cançons, emblemes, contes, marbres, estàtues,...) romans contemporanis parlant bé de Juli Cèsar, com de tribus bàrbares cagant en els seus morts. Mes complicat són casos com el noi de Galilea, que si treus els textos cristians, ja siguin oficials o apòcrifs, gairebé no hi ha referències a la seva persona. En el seu cas és difícil, encara que no impossible, d'explicar tot el que va venir després si ell no hagués existit. És en els casos com aquest últim on a la gent li agrada mes reescriure la història. Va existir don Pelayo? On va néixer Cristóbal Colón? D'on venien els primers habitants d'Amèrica? I hi ha altres com pugui ser l'Holocaust, que per a verificar-sol has de buscar en hemeroteques o parlar amb algun dels últims supervivents de tots dos bàndols.
El perill de tot això és l'estupidesa, de fet sempre ho és. Com ja deia a el principi es recolzen idees que són fàcilment contrastables que no són veritat. I en el cas d'existir un dubte raonable la versió correcta sempre és la meva. El que hi hagi un dubte sobre un fet, no confirma que el seu oposat sigui la veritat. Darrerament aquests postulats de hi ha una altra versió i la veritable és la meva simplement perquè hi ha dubtes de les altres, comencen a ser molt populars entre ambients polítics. Que de vegades es defensen amb tanta vehemència els seus arguments que algú acaba prenent mal. A la fi i al el cap, que el noi de Galilea fos jueu o eseni, que Colón fos italià, portuguès, espanyol o xinès, o que don Pelayo guanyés o no aquella batalla, no canvia la realitat actual. De fet, què és veritat i a qui li importa?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada