Ciao bella

Hola,

Fa uns dies Franco Battiato ha complert 75 anys i es una excusa tant dolenta com qualsevol altre per repassar tot un seguit de cançons sorgides d'Itàlia, que tant bona acceptació tenen a Espanya. Això si, son en el seu idioma original.
Centro di gravità permanente es un tema de Franco Battiato del seu àlbum La voce del padrone de 1981 i que va causar un gran impacte a Espanya. L'actuació es de 1997. La solitudine es el tema amb el que es va donar a conèixer Laura Pausini, que apareix en el seu primer àlbum, que es diu com ella, de 1994 i amb el que va guanyar el Festival de San Remo de 1993. L'actuació es a Milà al 2006. Perdono pertany al àlbum debut de Tiziano Ferro al 2001 i que es diu Rosso relativo. L'actuació es a Milà al 2015. Mina potser sigui la millor veu italiana de la música popular moderna. Un dels seus temes mes famosos es aquest Città vouta de 1963. Eros Ramazzotti potser sigui l'artista italià actual mes internacional i el 1996 conquistava de nou les llistes amb temes com aquest Piu bella cosa del seu àlbum Dove c'è música. L'actuació es del 2004. Gino Paoli es un dels clàssics de la cançó en italià, si una et sona un tema segurament es seu, com aquest Il cielo in una stanza que va escriure per Mina, i que va aparèixer en el àlbum d'aquesta del mateix nom de 1960. Nek serà un artista d'un one hit wonder, però si es pronuncia el nom de Laura, algú automàticament pensa "no està". El seu tema Laura non c'e va sonar incansablement a partir de que va sortir en el seu àlbum de 1996 Lei, gli amici e tutto il resto. L'actuació es del 2015. Raffaella Carra potser es el símbol mes representatiu d'Itàlia a Espanya. Amb temes com aquest Tanti auguri de 1978, que llavors era l'inici del que serien els sons disco italians, i que ara està reconvertit en himne LGTBI.
Potser una de les cançons italianes mes versionades sigui aquest Il mondo de Jimmy Fontana, nom artístic de Enrico Sbriccoli, de 1965. L'italià Umberto Tozzi treia al 1979 un àlbum anomenat Gloria que era el títol del tema principal. I ara moltes dones nascudes a principis del 80 duen aquest nom. Rita Pavone d'haver nascut a Espanya seria considerada una noia yeyé. Així al 1964 versionava amb Datemi un martelo el tema If I had a hammer de 1949 de Pete Seeger, pare de la canço protesta. Descriure la carrera d'Adriano Celentano no tindria fi, però bàsicament se'l coneix com cantant i actor. De la cançó Stand by me de 1961 de Ben E. King, hi han dos versions molt famoses: la que va fer John Lennon al 1974 i aquest Pregherò de 1962 en italià. Sarà perché ti amo de Richi e poveri es un del temes mes populars del so disco italià dels 80, que apareix en el seu àlbum E penso a te de 1980. Qui no ha cantat Nel blu dipinto di blu, el famós Volare, de Domenico Modugno i ha pensat que ja sabia italià? el tema es del 1958 i es va presentar al Festival d'Eurovisió, on no va guanyar, però si la ha convertit en una de les cançons italianes mes versionades. L'actuació es a la tel nord-americana al 1958. Zucchero sembla que hagi nascut a la bora del Misisipi perquè compont temes amb ànima de blues com aquest Senza una donna del seu àlbum Blue's de 1987. Renato Carosone i el seu tema Tu vuò fà l'americano es la típica imatge que tenien els americans dels italians després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta canço del 1956 te ritmes de swing i jazz però està cantada en napolità.
Sembla que a la fi que si compartim un gen mediterrà  que no ens fa tan diferents.