Confinats (8)
Hola,
Deixeu de dir-me heroi. Als altres no sé si els agrada o desagrada, fa setmanes que no he sortit de casa mes que per anar al súper i corrent, així que no es que pensen els altres.
Però a mi deixeu-me de dir-me heroi. Em dieu que sóc un heroi per quedar-me a casa tancat. Estic amagat en una cova i sol, què hi ha de heroic en això?. Sóc responsable. Hi ha un virus corrent per aquí que d'enxampar-lo puc morir, puc contagiar a altres que poden morir i puc col·lapsar la sanitat (escassa de recursos) i que algú mori per no poder ser atès a temps i correctament. I com que sóc responsable i no sé com protegir-nos del virus, intento no empitjorar la situació.
Em dieu heroi. El cementiri és ple de valents i herois, potser és que voleu que em mori o potser és que no heu pensat que és un heroi. Des dels temps d'Hèrcules, quin heroi ha estat anomenat així i ha sortit viu? Els herois solen ser cridats així un cop han perdut la vida, salvant d'altres, això és veritat, però un cop són morts. Jo no vull morir.
Una altra raó per a dir-me heroi és que em vulgueu fer sentir orgullós d'amagar-me en una cova i no surti a treure-vos del vostre tron. La paraula heroi és la màniga que ens ensenya el mag on no amaga res, mentre el seu ajudant fa el truc de veritat.
I em diuen heroi els que volen que els pagui l'electricitat, els que volen que els pagui el gas, l'aigua, l'internet,... aquests volen els meus diners. M'ho diu el Govern, aquests volen seguir aquí. I també m'ho diuen uns idiotes en un plató de televisió. A aquests no els entenc, que aquesta persona estigui allà fent l'imbècil, implica gent de maquillatge, perruqueria, llums, càmeres, realització,... guardeu-vos lo d'heroi i tele-treballeu des de casa. No sou treball essencial. Som al segle XXI i molts dels vostres companys fan tele des de casa. O poseu pel·lícules, sèries, concursos, qualsevol tipus de programació enllaunada que tingueu... fins i tot anuncis.
Mai m'he fiat de gairebé ningú, però menys quan em volen atribuir mèrits que no tinc. Quan ho fan és perquè busquen alguna cosa i en aquesta situació no pot ser més que cardar-me. Quan dius que comença la revolució?.
Deixeu de dir-me heroi. Als altres no sé si els agrada o desagrada, fa setmanes que no he sortit de casa mes que per anar al súper i corrent, així que no es que pensen els altres.
Però a mi deixeu-me de dir-me heroi. Em dieu que sóc un heroi per quedar-me a casa tancat. Estic amagat en una cova i sol, què hi ha de heroic en això?. Sóc responsable. Hi ha un virus corrent per aquí que d'enxampar-lo puc morir, puc contagiar a altres que poden morir i puc col·lapsar la sanitat (escassa de recursos) i que algú mori per no poder ser atès a temps i correctament. I com que sóc responsable i no sé com protegir-nos del virus, intento no empitjorar la situació.
Em dieu heroi. El cementiri és ple de valents i herois, potser és que voleu que em mori o potser és que no heu pensat que és un heroi. Des dels temps d'Hèrcules, quin heroi ha estat anomenat així i ha sortit viu? Els herois solen ser cridats així un cop han perdut la vida, salvant d'altres, això és veritat, però un cop són morts. Jo no vull morir.
Una altra raó per a dir-me heroi és que em vulgueu fer sentir orgullós d'amagar-me en una cova i no surti a treure-vos del vostre tron. La paraula heroi és la màniga que ens ensenya el mag on no amaga res, mentre el seu ajudant fa el truc de veritat.
I em diuen heroi els que volen que els pagui l'electricitat, els que volen que els pagui el gas, l'aigua, l'internet,... aquests volen els meus diners. M'ho diu el Govern, aquests volen seguir aquí. I també m'ho diuen uns idiotes en un plató de televisió. A aquests no els entenc, que aquesta persona estigui allà fent l'imbècil, implica gent de maquillatge, perruqueria, llums, càmeres, realització,... guardeu-vos lo d'heroi i tele-treballeu des de casa. No sou treball essencial. Som al segle XXI i molts dels vostres companys fan tele des de casa. O poseu pel·lícules, sèries, concursos, qualsevol tipus de programació enllaunada que tingueu... fins i tot anuncis.
Mai m'he fiat de gairebé ningú, però menys quan em volen atribuir mèrits que no tinc. Quan ho fan és perquè busquen alguna cosa i en aquesta situació no pot ser més que cardar-me. Quan dius que comença la revolució?.
Autor: Tim Mossholder
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada