Confinats (9)

Hola,

Ja porto una mica mes d'un mes de confinament i en total he trepitjat menys hores el carrer que el que ho faig en un dia normal. Parlo amb la meva família per telèfon i veig a la meva neboda petita per vídeo-trucada per ensenyar-me com es maquilla o es renta les dents. De fet em truca perquè la Marta i la Bruna no li agafen el telèfon. M'he perdut l'aniversari de la meva germana, la "mona" de la meva neboda gran, segur ningú celebrarà amb mi el meu sant i ja veurem si puc regalar-li alguna cosa a la meva neboda petita pel seu cumple. I treballo. M'han retallat la jornada laboral però cada dia em passo les meves quatre hores, o més, connectat fent que el web de l'empresa, única font d'ingressos actualment de la mateixa, no deixi de funcionar. Surto cada tarda a les 20h a aplaudir perquè la resta dels meus veïns de carrer no se sentin tan sols. I tot per no emmalaltir i no col·lapsar els hospitals amb els altres malalts.
¿Que he rebut a canvi? Desinformació constant. Normes d'obligat compliment contradictòries. Em menteixen pel meu bé. No he cobrat la part del sou que m'ha de pagar el Govern i de què no em pagarà el 100%. No he pogut comprar mascaretes (ara ja comencen a haver-hi). He de fer llargues cues els 30 minuts a la setmana que surto a comprar. Tothom em mira amb por al creuar-se amb mi. La gent està en silenci. No hi ha vacuna. No hi ha medicació. Ningú m'explica d'on ve aquest virus. Les explicacions dels símptomes les canvien cada dos per tres. No saben dir-me si m'afectarà, si ja ho he passat, si em moriré per culpa seva. No he passat cap prova. Cada dia hi ha centenars de morts i milers de nous casos. No hi ha abraçades. No hi ha petons. No hi ha família. Les meves nebodes estan penjades del llum del menjador i la meva àvia no s'atreveix ni a sortir al balcó.
Crec que aquest no és l'acord a què vam arribar. Quan dius que comença la revolució?.


Comentaris

Entrades populars