Dracs, princeses i fer el que toca

Hola,

Tinc marcat a foc el dia de Sant Jordi mes trist de la meva vida. La memòria em falla, així que no us puc precisar quina edat tenia. Se que era petit, que va caure entre setmana perquè vaig anar al cole o recordo que no deixava de ploure a bots i barrals i que feia molt de fred. Em vaig asseure a dinar i vaig pensar que aquell era el dia del meu sant mes trist de la meva vida. Avui serà diferent però dubto que la meva sensació sigui pitjor que la d'aquell dia.
I es que a mi m'agrada celebrar el dia del meu sant i m'agrada la historia associada, potser perquè es el meu i perquè no veig al cavaller com una demostració de heteropatriarcat ni a la princesa una demostració de feminista valenta i decidida. Per mi la historia de Sant Jordi, tal i com me la van explicar, sempre ha estat la historia de que has de fer sempre el que deus. El cavaller estava de pas i va creure que devia salvar a aquella princesa. Si, la bestia era un perillós drac i en això li anava la vida, però mal cavaller seria si no lluites quan algú estava en perill. Va lluitar, va matar el drac, va retornar a la princesa sana i estalvia i se'n va anar.
Feliç Sant Jordi!.