El mes ric del cementiri
-... I així va ser com el 20 de juliol de 1969 va arribar l'home a la Lluna.
Carlos va aixecar la mà des del fons de la classe.
-Digue'm Carlos! - va dir el vell professor
-Per què no hem tornat a la Lluna?
-Com que no? Si no recordo malament han estat sis missions i dotze astronautes. T'ho miro i t'ho confirmo la propera classe.
-Em refereixo a per què no anem més sovint? Només sis a ... - Carlos restava els anys - cinquanta anys em semblen molt poques.
-Diners, no dóna diners anar a la Lluna.
-El meu avi diu que amaguen alguna cosa! - es va sentir a Fran també des del fons.
-Pot ser - va ser la contestació del vell professor que va deixar a la classe atònita.
Si de veritat amaguessin alguna cosa, el més lògic seria no tornar. Si el que amaguen és una cosa temporal. Anem a posar que van provar allà una bomba atòmica i estan esperant que es descontamini, el lògic seria no tornar fins que es passessin els efectes. Però ja que no et fies de la versió oficial això només ho pots comprovar anant tu mateix en persona, però et resultarà difícil ja que és molt car. Elon Musk saps qui és, no? - va dir mirant a Fran - diu que li costarà uns 140 milions d'euros els viatges que vol fer al voltant de la Lluna. Que per uns 20 milions tens una cadira com a passatger.
El vell professor va fer una pausa abans de continuar. Si ho compares amb altres despeses que pugui tenir un país, o el que es pot gastar la Unió Europea a qualsevol altra cosa, no és tant. A part que jo personalment mai he entès com una cosa que és un bé per a la humanitat es pot cobrar, però bé. La mentalitat actual és que si vas ha invertir posem 500 milions a l'any, en tres o quatre vols, has d'aconseguir ... mínim el doble en beneficis. I què podem extreure de la Lluna?
El vell professor va mirar als seus alumnes i ningú sabia que respondre. A la Lluna hi ha metalls rars i heli-3 dels que podríem treure molt benefici aquí a la Terra, però encara no sabem com portar una nau carregada des de la Lluna, o com fer enlairar una nau molt carregada des de la Terra sense que ens costi un ull de la cara, per recollir totes aquestes coses i portar-les a la Terra. I quan les tinguéssim a la Terra, tampoc tenim molt clar com fer-ne ús sense fer-nos mal. Així que a la Lluna no hi ha res perquè hi tornem i el que hi ha no ens ho podem emportar. Així que perquè hi hem d'anar?
Però això no és res de nou - explicava el vell professor. Marco Polo va arribar a Àsia perquè va agafar el seu farcell i es va començar a caminar cap a l'Est. I Colón va topar amb Amèrica perquè va enredar a la reina de Castella, la qual li va deixar diners seus, que no era ni de Castella, per veure si aquest sonat aconseguia portar-se alguna cosa. Total per a ella no era molts diners i només eren tres naus, que si es perdien doncs a prendre pel sac. Amundsen va obrir un camí cap al Pol, però a part de per a expedicions científiques, no hem anat molt per allà. No hi ha negoci.
Els que manen en un país - es va aturar a sospirar - ho fan per un temps limitat i volen rendiments econòmics ràpids i quantiosos. Si un boig fa alguna cosa i això els hi porta beneficis, s'aprofitaran, però gairebé res de l'avanç humà en els últims segles s'ha realitzat si no hi havia un benefici monetari que explotar. Aquí cal morir-se sent el mes ric del cementiri. Per cert que jo crec que no hem tornat perquè trobem ruïnes d'una civilització alienígena, però això us ho explico un altre dia.
Carlos va aixecar la mà des del fons de la classe.
-Digue'm Carlos! - va dir el vell professor
-Per què no hem tornat a la Lluna?
-Com que no? Si no recordo malament han estat sis missions i dotze astronautes. T'ho miro i t'ho confirmo la propera classe.
-Em refereixo a per què no anem més sovint? Només sis a ... - Carlos restava els anys - cinquanta anys em semblen molt poques.
-Diners, no dóna diners anar a la Lluna.
-El meu avi diu que amaguen alguna cosa! - es va sentir a Fran també des del fons.
-Pot ser - va ser la contestació del vell professor que va deixar a la classe atònita.
Si de veritat amaguessin alguna cosa, el més lògic seria no tornar. Si el que amaguen és una cosa temporal. Anem a posar que van provar allà una bomba atòmica i estan esperant que es descontamini, el lògic seria no tornar fins que es passessin els efectes. Però ja que no et fies de la versió oficial això només ho pots comprovar anant tu mateix en persona, però et resultarà difícil ja que és molt car. Elon Musk saps qui és, no? - va dir mirant a Fran - diu que li costarà uns 140 milions d'euros els viatges que vol fer al voltant de la Lluna. Que per uns 20 milions tens una cadira com a passatger.
El vell professor va fer una pausa abans de continuar. Si ho compares amb altres despeses que pugui tenir un país, o el que es pot gastar la Unió Europea a qualsevol altra cosa, no és tant. A part que jo personalment mai he entès com una cosa que és un bé per a la humanitat es pot cobrar, però bé. La mentalitat actual és que si vas ha invertir posem 500 milions a l'any, en tres o quatre vols, has d'aconseguir ... mínim el doble en beneficis. I què podem extreure de la Lluna?
El vell professor va mirar als seus alumnes i ningú sabia que respondre. A la Lluna hi ha metalls rars i heli-3 dels que podríem treure molt benefici aquí a la Terra, però encara no sabem com portar una nau carregada des de la Lluna, o com fer enlairar una nau molt carregada des de la Terra sense que ens costi un ull de la cara, per recollir totes aquestes coses i portar-les a la Terra. I quan les tinguéssim a la Terra, tampoc tenim molt clar com fer-ne ús sense fer-nos mal. Així que a la Lluna no hi ha res perquè hi tornem i el que hi ha no ens ho podem emportar. Així que perquè hi hem d'anar?
Però això no és res de nou - explicava el vell professor. Marco Polo va arribar a Àsia perquè va agafar el seu farcell i es va començar a caminar cap a l'Est. I Colón va topar amb Amèrica perquè va enredar a la reina de Castella, la qual li va deixar diners seus, que no era ni de Castella, per veure si aquest sonat aconseguia portar-se alguna cosa. Total per a ella no era molts diners i només eren tres naus, que si es perdien doncs a prendre pel sac. Amundsen va obrir un camí cap al Pol, però a part de per a expedicions científiques, no hem anat molt per allà. No hi ha negoci.
Els que manen en un país - es va aturar a sospirar - ho fan per un temps limitat i volen rendiments econòmics ràpids i quantiosos. Si un boig fa alguna cosa i això els hi porta beneficis, s'aprofitaran, però gairebé res de l'avanç humà en els últims segles s'ha realitzat si no hi havia un benefici monetari que explotar. Aquí cal morir-se sent el mes ric del cementiri. Per cert que jo crec que no hem tornat perquè trobem ruïnes d'una civilització alienígena, però això us ho explico un altre dia.
Autor: NeONBRAND
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada