Rock per els sentits

Hola,

Hi va haver un moment musical que va explosionar en els 70, que venia de la gran onada de el rock dels anys 1968 i 1969, que va posar sobre els escenaris a bandes de rock amb multitud de membres, multinstrumentistas, amb canvis genials de ritmes en el mateix tema, solos interminables, seccions de vent, seccions de percussió, piano, violins.... Alguns van aconseguir portar-lo als 80, Springsteen segueix en això, però els que van seguir avançant van ser cada vegada en formacions més nuclears. Aquest serà un viatge a un moment on la música no era millor ni pitjor, sinó diferent.
The Allman Brothers potser reunien a les millors guitarres de moment. Aquí els veiem el 1972 a Nova York, i sobre l'escenari, teclat, dues bateries, baix, guitarra i veu. El tema és Ramblin 'man de 1972 del seu àlbum Brothers and sisters. La banda Chicago són un de les icones d'aquest estil de fer les coses. Aquí els veiem a Chicago el 1972. Teclats, guitarra, baix, secció de vents, bateria i dues veus. El tema és Saturday in the park del seu àlbum Chicago V de 1972. Supertram es presentava en aquesta actuació a Paris el 1979 amb diversos teclats, guitarra, instruments de vent, bateria i dues veus. El tema és Bloody well right del seu àlbum Crime of the century de 1974. Eagles es presenta amb teclats, bateria, guitarra solista, guitarra rítmica, baix i tres veus. El tema és New kid in town del seu àlbum Hotel California de 1976. L'actuació de Buces Springsteen és a Londres el 1975, eel hi posa veu i guitarra rítmica i la E street band bateria, teclats, piano, saxo, guitarra solista i baix. Interpreten Rosalita (Come out tonight) del seu àlbum The wild, the innocent & the E Street shuffle de 1973. Lynyrd Skynyrd és l'essència del rock del sud dels Estats Units i per a aixó utilitzen piano, teclats, bateria, baix, guitarra rítmica i solista, i veu. L'actuació és per a la televisió anglesa en 1975. El tema Freebird és del seu àlbum Lynyrd Skynyrd de 1973. Fleetwood Mac es va presentar a Tòquio el 1977 amb bateria, baix, teclats, guitarra rítmica, guitarra solista i dues veus, encara que en aquest tema a Stivie Nicks li van donar una pandereta per acompanyar. El tema és Go on your own way del seu àlbum Rumors de 1977. Santana va popularitzar la percussió africana al rock. Aquí el veiem a Oakland el 1977 amb la seva guitarra i acompanyat per teclat, baix, bateria i molts bongos i tambors. El tema és Soul sacrifice del seu àlbum Santana de 1969. Joe Cocker després de Woodstock es va quedar als Estats Units i li va posar veu a la banda de Leon Russell o potser va ser a l'inrevés. Així va sorgir aquest Mad dogs & English man. Sobre l'escenari la veu de Cocker, el piano de Russell una bateria, un baix, teclats, guitarra solista, vents, desenes de veus i molta molta gent a l'escenari. El tema Space capitan es pot trobar en un recull d'aquestes actuacions del mateix nom del 1976. El punt àlgid d'aquest tipus de fer música segurament van ser Pink Floyd en el seu The wall. Aquí els tenim en un super escenari amb bateries, teclats, baixos, guitarres, ... tot en plural mentre es construïa un mur a l'escenari pel qual es passejava un titella gegant. El tema és Another brick in the wall, Part 2 del seu àlbum The wall de 1979 i l'actuació és a Londres el 1980. El hippisme com a forma d'art el tenim a Jethro Tull. Sobre l'escenari el 1982 veu, guitarra rítmica, guitarra solista, baix, teclats, bateria i tema que passa per tots els estats. Aquest tema és Aqualung de l'àlbum de el mateix nom de 1971. Kansas es presentaven amb dues veus, guitarra rítmica, solista, percussió, baix, teclats, bateria i una pandereta per distreure el cantant quan la banda fa sols. El tema és Carry on wayward són del seu àlbum Leftoverture de 1976. Blue oyster cult es presentava amb tres veus, guitarra solista i rítmica, baix, teclats i bateria. El tema és (Do not fear) The reaper del seu àlbum Agents of fortune de 1976. El primer àlbum de Meat loaf és una opera rock en tota regla i temes com aquest Paradise by the dashboard light, amb la veu principal de Meat loaf , una femenina secundària, cors, piano, teclats, bateria, guitarra solista, baix ... tot barrejat en la bogeria creativa de Jim Steinman. L'àlbum és Bat out of hell de 1977.
Aquesta és una petita mostra de temps en què la música es va pensar en gran i no per a grans escenaris.