Sidi

Hola,

L'últim llibre que he llegit de Pérez-Reverte és el seu Sidi. Potser algú ho tingués clar, jo ho desconeixia, però Sidi és la paraula àrab que van utilitzar els musulmans per anomenar a Rodrigo Díaz de Vivar. Aquest so que acabarien els castellans en convertir en Cid.
Sidi significa "El meu senyor" però no l'utilitzaven com a símbol de vassallatge, sinó de respecte cap a un guerrer valerós. És el mateix que li passa a el famós personatge (aquest inventat) de Pérez-Reverte, el capità Alatriste, on el de capità és només una mostra de respecte però no el seu rang.
La història se centra en els primers anys de desterrament de Rodrigo Díaz. Desterrat pel seu rei es desplaça per la península vivint qual mercenari per poder sobreviure, acompanyat per tota una mena de soldats que han decidit acompanyar-lo. Uns per ser el seu senyor, altres per ser els seus amics i altres per ser família, sigui com sigui, tots depenen d'ell. Així que accepta encàrrecs tant de cristians per lluitar contra musulmans, com de musulmans per lluitar contra cristians i en totes les ocasions, sense reparar en raça, credo ni origen, sempre compleix amb la paraula donada, la qual cosa fa que tant uns amb altres el temin i el respectin.
És una altra de les bones històries de Pérez-Reverte a les que li té tan ben agafat el punt. Herois cansats, herois que tenen clar que poden morir en qualsevol moment, herois on la paraula donada val mes que tot l'or del món. Alguns que saben l'han descrit com un western ambientat en l'edat mitjana a la península, no en va l'autor és molt fan de John Ford. Si us agraden aquests herois de Pérez-Reverte i teniu ganes de viatjar a l'edat mitjana, Sidi és el vostre llibre.