No serà aviat

-Llavors quan creu que viurem a Mart?.
-Viure ... - la professora de ciències es va prendre el seu temps.
-No crec que cap dels que estem vius ara mateix en aquest planeta visquem mai a Mart.
-Però diuen que arribarem a Mart, no? Que la NASA i SpaceX tenen projectes.
-I segurament ho farem, ells saben molt més que nosaltres. Planteja-t'ho així. L'ésser humà només ha sortit en persona un centenar de vegades del que seria el nostre hàbitat. D'aquestes només una dotzena de vegades hem trepitjat un altre objecte estel·lar que no fos la Terra. I quan hem estat a la Lluna ha estat per una estona.
-Anem a suposar que enviem a persones a Mart, primer has de tenir en compte no hem - va buscar en el seu cap la paraula - amartizat mai cap nau. Tot ho llancem des de fora el planeta i si no es crema, destrueix i sobreviu a l'impacte diem que és un èxit. Així que primer pas amartizar. A l'igual que a la Lluna no podem quedar-nos, no hi ha oxigen. Així que necessitem una nau prou gran i potent per enlairar-se de la Terra, viatjar durant mesos, amartizar sense trencar-se. Ser capaç d'enlairar-se de nou i tornar rumb a la Terra i aterrar. Desenvolupar això potser ens porti els propers 30, 40 o 50 anys i tot i així ningú es quedaria a viure. Una altra possibilitat és anar i no tornar, morir allà. Llavors necessitaríem poder dissenyar un mecanisme fiable que els poguéssim llançar coses al planeta Mart i no es destruïssin. Així faríem arribar queviures, tecnologia i oxigen i en un d'aquests viatges podria anar algun boig que si no mor en el procés seria el primer marcià d'adopció. A aquest caldria enviar-li menjar, oxigen i altres coses de tant en tant, fins que alguna tempesta, accident o per falta d'oxigen o aliment morís. Tot això que t'explico és sense comptar que cada un d'aquests viatges, fins i tot per portar-li menjar, valen-una mil milionada.
-Per viure-hi com demanes caldria o construir bases que ens permetessin viure, que seria el mateix que acabo d'explicar però multiplicat per ene persones i material. Una altra opció és terraformar Mart o part d'ell. Per això potser en principi només necessitaríem robots, però centenars d'experiments i proves sobre el terreny. I de moment et recordo que els Robers que tenim sobre Mart fan moltes coses però es mouen a un metre per hora, gairebé no aixequen pes, el maneig des de la Terra porta minuts de diferència ... De totes aquesta opció és la més viable, però posa-li altres 50 anys d'investigació i que Mart es deixi terraformar, després seria qüestió d'enviar humans.
-Qualsevol d'aquestes possibilitats són possibles, si comencem avui a treballar-hi i no es para per cap guerra o elecció d'algun president d'algun país o cap d'alguna religió, que pensi que això és una ximpleria o que afecta a la seva fe i s'aturi el projecte. Sigui com sigui veus que uns quants anys no serà posible. Jo personalment aposto per primer afermar-nos en la Lluna. Potser crear-hi colònies mineres, aprendre a viure en un planeta que no és la Terra i després anar a Mart. Per aquest motiu jo calculo que no serà aviat. Si aquesta classe l'haguéssim fet a principis de segle XX, també t'hauria dit que no anàvem a trepitjar la Lluna aviat, i només sis dècades més tard ho vam fer. Així que de moment no et facis il·lusions ni compris cap bitllet.



Autor: NeONBRAND

Comentaris

Entrades populars