Per la teva culpa, per la teva culpa, per la teva gran culpa

Hola,

Estem entrant en una nova onada política, que repeteix un mantra: Tampoc ha estat per tant i el que ha estat és culpa teva.

Estem passant la que potser, quan es miri enrera un cop passat els anys, sigui la major crisi que ha viscut la humanitat moderna. El problema està en el fet que hi ha un virus que s'expandeix entre els humans, és altament contagiós i davant el qual no tenim defenses. Pel que sabem d'ell, es transmet per via aèria, infecta el subjecte que durant dies no té símptomes però si va infectant a altres, i que en un nivell molt elevat de casos, els seus efectes secundaris acaba provocant la mort del subjecte o greus seqüelas.

La solució és una vacuna, que si no hi ha problemes la tindrem d'aquí a un any, o algun tractament pal·liatiu (pastilles, xarops, ...) que faci que els efectes no siguin tan greus, el qual podríem trobar en uns mesos. Però durant aquests mesos, en el millor dels casos, o diversos anys en el pitjor d'ells, l'única solució que tenim és el distanciament social. Això es tradueix des del confinament de poblacions, a portar mascaretes o no estar a menys de dos metres de distància d'una altra persona (Arale ens mostra el camí)

Això provoca que l'economia se'n ressenti, ja que l'economia actual està dissenyada perquè no es pugui aturar mai. Tots els estats, que porten tota la vida cobrant-nos impostos, ens estan demostrant que no tenim res estalviat i que ara no són capaços d'ajudar-nos malgrat el molt que invertim en ells. Així que s'ha de tornar a l'activitat en algun moment i per a això les accions estan clares. A les escoles, per exemple, s'han de reduir el nombre d'alumnes per aules, de manera que cal augmentar el nombre d'aules i el nombre de professors. En els transports cal ampliar la distància entre passatgers, de manera que cal multiplicar el nombre de serveis o complementar-los amb altres transports alternatius. En els espectacles cal mantenir més distància entre el públic, de manera que cal o duplicar les funcions o pujar els preus si volen guanyar els mateixos diners. A les botigues, cal netejar els productes, cal regular el nombre de persones dins de la botiga a el mateix temps, els treballadors han de tenir mètodes de protecció ...

Què tenen en comú totes les solucions? Que cal invertir molts diners per dur-les a terme. Així que els polítics es troben en la disjuntiva de o es posa diners per solucionar tots aquests problemes, diners que us he dit que ja han demostrat que no s'han estalviat. O l'opció que sembla que estan optant, anem a posar en risc als ciutadans per tornar al ritme productiu anterior. Perquè no ens culpin crearem el mantra que no ha estat per tant, ara mateix el perill és relatiu i si sorgeix algun rebrot la culpa serà dels ciutadans perquè nosaltres en cap moment els direm que deixin de portar mascaretes, rentar-se les mans, guardar la distància o quedar-se a casa si tenen símptomes.

Això es transformarà en coses de l'estil. Ja no hi ha límit de gent per anar a el concert de rock. Si van milers de persones i no passa res, bé. Si van i sorgeixen infectats, ens recordaran que, tot i que es podia, no havies de comprar l'entrada si vas veure que anaven a anar milers de persones. Si ho vas descobrir un cop comprada, no tenies que anar-hi i tenies que perdre els diners de la mateixa. I si tot i així vas anar, debies de fer-ho amb mascareta, mantenint els dos metres de distància i rentant-te les mans cada hora. A l'escola podran anar tots els nens a la mateixa classe. Si no passa res, bé. Si sorgeix una infecció, serà perquè els nens no van mantenir la distància, no es van rentar les mans, perquè el vas deixar anar amb dècimes de febre i ara s'hauran de quedar confinat a casa i tu amb ell. Si perds la feina és la teva culpa per dur-lo a l'escola i l'abandones sol a casa, també. El mateix en platges, piscines, biblioteques, botigues, oficines, ... i si compleixes amb la distància, la higiene, les mesures de protecció i tot i així ho engantxes, segur que alguna cosa has fet malament i a mes de confinar-nos/castigar-nos també ho faran amb als teus companys de treball, o de classe, i la teva família. I si la classe o el treball comença a funcionar malament, serà culpa teva.

No hi ha mitjans econòmics, perquè se'ls han gastat, per dur a terme totes les noves mesures necessàries, com mai reconeixeran aquest extrems mentre estiguin al poder, prepara't per escoltar el nou mantra: Per la teva culpa, per la teva culpa, per la teva gran culpa.