Un dia per la magia
Hola,
Un dia com avui de 1992 tenia classe com totes les tardes, de 15h a 21h crec recordar. El profe va dir alguna cosa així com si quan arribo a classe no hi ha ningú, i passen 15 minuts, i segueix sense venir ningú, la classe s'ha de donar per suspesa.
Tots ho vam entendre, i no se'ls altres però jo vaig passar aquella tarda a casa enganxat a la tele. Jo feia sis anys també vaig estar enganxat a ella sense entendre com aquell Barça dels Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Marcos, Schuster, Pedraza, Archibald, Carrasco, .... perdia contra el Steaua de Bucarest. El meu avi, només set anys més jove que el Barça mai els va veure guanyar una copa d'Europa i ara, set mesos després de la seva mort, allí estaven per tercera vegada. Casos com el del meu avi i el meu, cal multiplicar-lo per centenars de milers i tindríem altres tantes històries per explicar.
El partit era contra un altre "Steaua", la Sampdoria, i havíem vist perdre tantes vegades al Barça en l'últim sospir en els moments importants, que mai ningú era optimista. En canvi aquesta vegada sí va succeir, encara que va ser amb molt de patiment i potser això ho va fer tot més màgic. Encara quedava Alexanko de l'altra final, però van ser els Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Julio Salinas, Stòitxkov, Laudrup, Guardiola, Eusebio, Carles Busquets, Txiki, Nadal i Goiko els que ho van aconseguir.
Un dia com avui de 1992 tenia classe com totes les tardes, de 15h a 21h crec recordar. El profe va dir alguna cosa així com si quan arribo a classe no hi ha ningú, i passen 15 minuts, i segueix sense venir ningú, la classe s'ha de donar per suspesa.
Tots ho vam entendre, i no se'ls altres però jo vaig passar aquella tarda a casa enganxat a la tele. Jo feia sis anys també vaig estar enganxat a ella sense entendre com aquell Barça dels Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Julio Alberto, Víctor, Marcos, Schuster, Pedraza, Archibald, Carrasco, .... perdia contra el Steaua de Bucarest. El meu avi, només set anys més jove que el Barça mai els va veure guanyar una copa d'Europa i ara, set mesos després de la seva mort, allí estaven per tercera vegada. Casos com el del meu avi i el meu, cal multiplicar-lo per centenars de milers i tindríem altres tantes històries per explicar.
El partit era contra un altre "Steaua", la Sampdoria, i havíem vist perdre tantes vegades al Barça en l'últim sospir en els moments importants, que mai ningú era optimista. En canvi aquesta vegada sí va succeir, encara que va ser amb molt de patiment i potser això ho va fer tot més màgic. Encara quedava Alexanko de l'altra final, però van ser els Zubizarreta, Nando, Ferrer, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Julio Salinas, Stòitxkov, Laudrup, Guardiola, Eusebio, Carles Busquets, Txiki, Nadal i Goiko els que ho van aconseguir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada