Confinats (15)

Hola,

En 100 anys algú haurà d'explicar a un alumne que va succeir a inicis de la dècada dels 20 al segle XXI i no sortirem molt bé a la foto, tot i que encara podem arreglar-ho.

Li explicarà que a finals de 2019 hi havia alguns ratpenats que, per la seva especial immunitat, portaven i van mutar un virus del tipus corona creant una nova varietat, que es acabaría coneixent com COVID-19 (COrona VIrus Disease 2019). Un tipus de virus que provoca problemes pulmonars i per al qual els humans no tenien defenses. Diversos laboratoris ho van detectar i van començar el seu estudi però d'alguna manera, potser mitjançant paparres dels propis ratpenats que van picar a algú de l'estudi, aquest virus va passar al primer humà. Els seus símptomes trigaven entre una i dues setmanes a aparèixer, de manera que el primer infectat va poder anar infectant sense saber-ho, i al trobar-se malament ho van poder bé confondre amb una pneumònia bilateral. El punt d'explosió es creu que va ser la ciutat de Wuhan, on algun infectat va infectar a algú del mercat local, pel qual transiten milers de persones cada dia. La ciutat era una de les mes populoses de la Xina i un dels grans nodes d'on partien multitud de viatges internacionals o partien cap a Beijin d'on partírian per tot el planeta. El govern xinès va intentar ocultar primer, minimitzar l'abast després , inclús fent servir les seves bones relacions internacionals. Això va fer que ni s'alertés prou ni que els altres països del món veiessin el problema. El següent gran focus d'infecció va ser el nord d'Itàlia i van reaccionar com a la Xina, primer amagant, després minimizant-ho. Així va arribar a Espanya, on no es va amagar però si es va minimitzar, oficialment es va explicar que els símptomes eren menors que els d'un altre virus de l'època, la grip. Ràpidament el nombre d'infectats es va començar a multiplicar i tot i així no es van prendre mesures, fins que es van començar a col·lapsar els hospitals i el nombre de morts creixia descontroladament. Llavors durant tres mesos es va dur a terme un període de confinament pel qual només podia sortir al carrer els treballadors essencials, o per comprar menjar o medicaments. El govern va començar a veure superat per les mancances. No existia cura però si sabien les mesures a adoptar perquè la transmissió no creixés, però no tenien materials (màscares, kits de proves, ...) ni diners per comprar-los. Així que es va començar una campanya de desinformació i mentides. Es mentia sobre la necessitat de protegir-se, s'ocultaven els números de morts, es maquillaven les xifres oficials,.... Així van arribar a el moment en que per efecte de no haver gent pels carrers, el nombre d'infectats i morts es va reduir però llavors tenien ja una important crisi econòmica a causa de la mala planificació en les dècades anteriors. L'havien centrat tota al tercer sector i aquest no funciona si no funcionen molt bé els altres dos, i aquests estaven aturats a tot el món i trigarien a activar-se. Així que encara sense remei ni coneixement dels efectes de virus van mentir de nou perquè la gent tornés a sortir als carrers i a treballar posant en seriós risc les seves vides. Aquesta vegada, els havien donat recomanacions impossibles de complir i contradictòries, així s'asseguraven que si algú emmalaltia o moria la culpa era de la persona i mai de el govern per no haver complert alguna norma. Per descomptat a tot això cal afegir-li que es va generar tota una xarxa de distraccions, mentides i desinformacions en els mitjans perquè la gent no pensés en les seves vides.

Ara només falta saber com, dins de 100 anys, acabaran d'explicar aquesta història. Si la gent es va deixar fer i van morir milions i els va donar igual, o es van aixecar i van lluitar.

Autor: Tim Mossholder