Deu anys
Hola,
Es compleixen deu anys que es va tombar en els tribunals l'últim Estatut, votat i aprovat per la majoria de catalans, i podem dir que es d'inici a tot això que en l'última dècada tothom diu el procés. Ha estat una sacsejada en tota regla de la vida social i política de país. En aquest últim àmbit han desaparegut partits, s'han destrossats carreres, s'han empresonat polítics i han empresonat a gent normal i corrent per defensar les seves idees. I els efectes encara segueixen produint estralls, però allà ells, a mi el que em preocupa és la part social.
Se'ns ha mentit molt, amb gran desvergonyiment a tots aquells als que viuen fora de Catalunya, i molts han comprat les mentides. Als que vivim a Catalunya també se'ns ha mentit però pocs hem comprat res. Fins aquí les similituds en tot el territori espanyol, perquè als catalans a més se'ns ha estomacat, se'ns han retallat llibertats, ens han difamat, insultat, menyspreat, enjudiciat, empresonat, condemnat, perseguit,...
Què ha canviat en aquests deu anys? Simplement la percepció que tenim els catalans que ningú vol escoltar-nos. Que sempre hi haurà qui farà per fotre'ns. Que ningú vol solucionar res. Que no li importem a ningú que no siguem nosaltres mateixos. I que tot aquest odi només és per diners per a uns pocs, i pa i circ per a la resta. Deu anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada