Hackejant la teva ment

-Vostè sap qui és anonymous?.

-Tu ets anonymous. Som legió, no perdonem, no oblidem, espèrans.

-D'acord, però qui hi ha darrere?

-Diuen que ningú en particular. Es diuen així mateixos hacktivistes i si estàs en els canals adequats, en el moment que es decideixi muntar algun atac, i tens els coneixements i els mitjans, i vols unir-te, tu seràs anonymous.

-Llavors són delinqüents o no?

-Què és un hacktivista? - Ningú a la classe va respondre

-Què és hackejar?

-Carregar-un web.

-No, res d'això. Hackejar és trobar les debilitats d'un sistema i explotar-ho per accedir al seu interior per poder controlar-ho. En això no hi ha res delictiu.

Ara bé, si el sistema en què et coles és el del Pentàgon, la CIA, la NASA i coses així, molt legal no és. Si un cop fet, no robes informació, ni causes cap dany i informes de la vulnerabilitat doncs pot ser que ni es plantegin denunciar-te. En canvi els hackers que ha fet famosos la cultura popular són els que un cop dins el sistema, ho espatllen o roben alguna cosa.

Què se suposa que és un hacktivista? Doncs un d'aquests últims, però s'excusen en que el que roben és informació que els governs no vulguin que coneguem. D'aquí la màscara amb la qual es presenta anonymous que ve de el còmic V de Vendeta, on un terrorista, que es presenta amb aquesta màscara, a través d'atemptats vol enderrocar un govern malvat.

-Llavors, ¿són bons o dolents?

-Imagina que Maria és pobre i té gana. Tu ets una mala persona però tens un entrepà. Jo et trec l'entrepà i l'hi dono a Maria. Tu que diries que sóc jo?

-Un lladre

-Maria, tu que diries que sóc?

-Una bona persona. - Va respondre la Maria

-Llavors, la informació que roben què és?

-Ells diuen que secrets que els governs no volen que sapiguem.

-I això és el que van fer l'última setmana? - va preguntar algú

-No. Això de la darrera setmana no té pinta que sigui anonymous, eren informacions velles i que ja la gent coneixia, o hauria.

-Llavors qualsevol pot fer-se passar per ells?

-És clar, us ho he dit abans, anonymous no és ningú, no és un club, no té caps, fins i tot hi ha qui diu que no existeixen, que és una creació dels mateixos que diuen ser robats per crear confusió.

-Quina mena de confusió?

-Per exemple, mentre tot el planeta parla de casos de pederàstia destapats pel grup, que són veritat, no atenen altres esdeveniments que succeeixen.

-I aquests són els que roben comptes de twitter o fan que guanyi Trump?

-Uff, estàs barrejant coses. Els que roben comptes de twitter, facebook, targetes de crèdit i altres no són hackers. No penetren en cap sistema. Simplement s'aprofiten de la teva estupidesa per fer-se passar per tu a les xarxes. Els que fan guanyar eleccions són simplement creadors d'opinió i és una feina molt vella, simplement que ara utilitzen les xarxes.

-Creadores d'opinió?

-Sabeu qui eren les sufragistes? - La classe va negar

-A la fi de segle XIX, principis de segle XX, un grup de dones sortia a protestar perquè es deixés votar a les dones. Aquestes eren les sufragistes. Bé, el mateix temps hi havia una de les majors tabaqueres i els anava molt bé. Però algú li va fer veure als caps, que sí que venien molt, però que a causa que estava mal vist que les dones fumessin, només estaven venent a la meitat de la població. Que si aquestes elles fumessin les vendes com a mínim es duplicarien.

Així que van contractar a una empresa que es dedicaven a gestionar l'opinió de la gent. Eren mig psicòlegs, mig publicistes, i crec que el cap era nebot de Sigmund Freud. Que va fer aquesta empresa. Les sufragistes tenen molta publicitat per les seves protestes. A més entre les dones tenen bona premsa. Així que van aconseguir convèncer les caps, que entre les prohivicions de el patriarcat hi havia el no deixar-les fumar. Què tenia de dolent? que els homes no els deixaven. Les van convèncer, van començar a fumar, quan la premsa treia fotos de les seves protestes se les veia fumant i les vendes de tabac a dones va començar a creixer. Elles creien que lluitaven contra el patriarcat mentre morien de càncer i els de la tabaquera, que els importava un rave si les dones podien votar o no, van guanyar milions.

Això de guanyar eleccions va per aquí. Hi ha gent que a les xarxes convenç, a través de tweets de gent que sembla que és com tu, de memes, de notícies falses, de rumors,... aconsegueix assegurar-se que a la fi votis a un partit, sense haver-te dit en cap moment que votis a aquest partit. I segurament els és igual si guanya aquest o aquell, només volen que guanyi aquest perquè hi ha algú que farà més negoci.

Tingueu en compte que la majoria d'accions que avui dia es duen a terme a les xarxes, són per hackejar la teva ment, no deixeu que ningú pensi per vosaltres.

Autor: NeONBRAND