Monterey pop festival

Hola,

El cap de setmana del 16, 17 i 18 de juny de 1967 es va celebrar a les afores del comtat de Monterey, Califòrnia, el Monterey pop festival. Va ser un concert on en tres dies van intentar reunir tot el millor de la música d'aquell moment, sobretot aquella amb afinitat a el moviment hippie. No van acudir els Rollings, però si estava per aquí Brian Jones, s'esperava a Dionne Warwick, els Cream i als Beach boys, i cadascú per les seves raons no van ser-hi. Als Kinks no els van deixar entrar al país, però tot i així el cartell va ser impressionant, on ni Hendrix ni Joplin eren caps de cartell.

El primer dia la Jimi Hendrix experience va tocar el seu mític tema Hey Joe i una versió del tema Wild thing. Aquest primer dia va acabar amb Simon & Gardfunkel i temes com el seu Sound of silence. A l'endemà la Big brother holding company, amb la desagarrada veu d'una tal Janis Joplin, van captivar amb temes com Combination of the two o Ball & chain. Grups com Paul Butterfield blues band, Country Joe and the fish o Quicksilver messenger service que no van tenir la fama i la cursa que altres, també van pujar a l'escenari. Els Canned heat van continuar amb el blues amb temes com Rollin' and thumblin' i ja a la nit el seu cantant s'uniria als Jefferson Airplane. The Byrds van tocar temes com He was a friend of mine o Chimes of freedom entre reivindicacions polítiques. El rock psicodèlic dels Jefferson airplane amb la veu de Grace Slick, potser amb la Joplin de les mes recognoscibles ens va deixar temes com High Ffyin' bird, al costat de Canned heat, Today, o Somebody to love. El dia el va acabar el soul d'Otis Redding amb temes com Try a little tenderness o I've been loving you too long. L'últim dia va començar amb unes sessions de sitar i ho van continuar grup com The blues project o The electric flag Michael Bloomfield. El festival el van acabar Mamas and the papas, amb temes com Got a feelin, Monday, monday, I call your name, Straight shooter o Dancing in the street. També van pujar a l'escenari a Scott McKenzie, que va cantar el que potser és l'himne hippie per excel·lència, San Francisco. El festival el va conclure The who amb temes com Summertime blues i destrossant l'escenari amb My generation.

Potser el temps hagi donat més fama a altres festivals com el de Woodstock de 1969, però sembla que aquest esperit de l'amor de què tant es parla, estava aquest cap de setmana a la costa Oest dels Estats Units.