Diners

-El meu pare diu que tota la culpa és dels diners, que sense diners tot aniria millor, és veritat ?.
El vell professor va treure un bitllet de la butxaca el va posar sobre la taula i es va quedar mirant-lo durant una estona. Després d'això, va aixecar el cap, va mirar al seu alumne i li va dir - doncs jo no veig que doni molts problemes.
-No home! es refereix als negocis.
-Imagineu a tres persones. Una té vaques, una altra un hort i la tercera un forn. El de les vaques li canvia al del l'hort un parell de galledes de llet per un quilo de patates. Això és un negoci i està bé. El tipus que té l'hort li encanta el pa, però a la fornera no li agraden les verdures i és al·lèrgica a la lactosa. Així que mai li canviara el seu pa ni per la llet de les vaques ni per res de l'hort, ni ells menjaran pa. Però encara que si li agradés tampoc estaran cada dia un bevent llet i l'altre menjant patates, ni menjant pa.
Així que un bon dia algú va inventar unes peces metàl·liques, a les quals va anomenar monedes. A cada producte se li va assignar un valor. Un incís, lo d'assignar un valor és molt més complicat del que us estic explicant, però necessitaríem hores per explicar-ho. Bé, tenint cada producte un valor, el senyor de l'hort pot vendre les seves patates i rebrà unes monedes que canviarà per pa, i la fornera es podrà comprar el que vulgui amb aquesta monedes. Fins aquí li veieu alguna cosa dolenta?
La classe estava entre callada i uns pocs negant amb el cap.
El problema, i suposo que és al que es refereix el teu pare, va venir quan algú va acomular moltes monedes i es va adonar d'una cosa, que podia no treballar, deixar els diners a la gent i guanyar mes monedes. Es va adonar que li podia prestar a la gent les monedes que necessités perquè acabés de realitzar la compra que milloraria la seva vida. Mes vaques, un tractor o un nou forn de pa. Ell simplement els demanaria que li tornessin els diners, més un percentatge. Et deixo 30 monedes i un cop hagis fet la teva compra i guanyat diners amb les vaques, el tractor o el forn, em tornes 31 monedes. A priori el tracte no és dolent. Et deixa els diners, tu fas la compra que d'altra manera hauries d'esperar molt de temps per reunir els diners, el teu negoci creixerà i a la fi només li has de tornar una moneda mes.
A grans trets així és com s'han creat les grans fortunes del món, les quals acaben dominant el mercat i decidint. No fan res i cada vegada tenen una moneda mes, i a més el que deixa les seves monedes no està obligat a deixar-li els seus diners a tot el que l'hi demani. Què passa si entre dos agricultors que li demanen per comprar-se un tractor a un li dóna però a l'altre no? Doncs segurament aconseguirà arruïnar a el segon, amb la qual cosa té el poder per decidir sobre els negocis.
En la majoria dels casos - concloïa molt seriosament el vell professor - els invents no són ni bons ni dolents, sinó que es fan un mal ús. Alfred Nobel va crear els seus premis quan es va adonar que el seu invent, que era un gran avanç per a les excavacions mineres, alguns ho feien servir per matar a altres persones. Els diners son una bona idea que està malament aplicat mitjançant l'economia i els mercats.




Comentaris

Entrades populars