El xoc

Hola,
 
El punk podríem dir que era quelcom passatger, com a mínim de manera massiva, però va ser un punt important d’inflexió en la música popular moderna. Tot i que només fos per l'actitud amb els grups punk encaraven la música ja hi hagués hagut més que prou. Un dels grans representants d’aquest moviment, sobretot britànic encara que podem trobar grups punks en tot el món, son The Clash. Es va fundar el 1976 i es va començar a dissoldre el 1986. Sis àlbums formen la seva discografia encara que el mes popular va ser el seu tercer àlbum, del 1979, anomenat London calling, que incloïa el seu tema icònic del mateix nom, sense deixar de banda la seva portada icònica a l'estil del primer àlbum d'Elvis Presley. Tot i que la banda va patir altes i baixes els components bàsics van ser Joe Strummer (veu, cors i guitarra rítmica), Mick Jones (veu, cors i guitarra) Paul Simonon (veu, veu i baix) i Nicky "Topper" Headon (bateria i percussió)
Els vídeos aquesta vegada són 4 en una sola llista: El tema London calling. Un concert/documental gravat a Munic sobre el punk. En el podem sentir els temes London's burning, Complete control, Hate & war, Police and thieves, The prisoner, Janie Jones i Garageland. El següent és una actuació a Manchester el 1977 on podem sentir els temes Capital radio, Janie Jones, What's my name i Garageland. L'últim és un concert el 28 de maig de 1983 a San Bernardino on sentim: London calling (tallat), This is radio clash, Somebody got murdered, Rock the Casbah, The guns of Brixton, Know your rights, Koka Kola, Hate & war, Armigedeon time, The sound of sinners, Safe european home, Police on my back, Brand new Cadillac, I fought the law, I'm so bored with the USA, Train in vain, The magnificent seven, Straight to hell, Should I stay or should I go, Clampdown


Comentaris

Entrades populars