Malentesos
Hola,Des de la idea per la qual un artista escriu, pensa i compossa un tema a el significat que li dóna la gent hi ha un camí. Encara que francament a vegades són els mateixos artistes que intenten inventar-se un sentit una mica més profund quan el tema té èxit.
El tema Every breath you take (1983) de The police, la cultura popular l'ha pres per una bonica cançó on un noi sospira per la una noia. Sting va dir al respecte: "Crec que la cançó és molt, molt sinistra i lletja, La gent l'ha malinterpretat com una petita cançó d'amor, quan és tot el contrari" MMMBop (1997) de Hanson sempre ha estat presa com una cançó adolescent ximple. Zac Hanson diu que parla "de la futilitat de la vida", que les coses passen a la vida i tu no pots evitar-ho. You're beautiful (2005) de James Blunt la cultura popular diu que és una cançó romàntica. Blunt sobre això diu que qui pensa això "Aquestes persones estan perdudes". "Es tracta d'un tipus que està drogat al metro que aguaita a la núvia d'una altra persona quan aquest tipus està allà davant seu." Got to get you into my life (1966) de The Beatles la cultura popular diu que parla d'una noia, McCartney diu que és la sensació sobre "quan em van mostrar per primera vegada la marihuana. Així que és realment una cançó sobre això, no és per a una persona ... En realitat és una oda a la marihuana. Com si algú més pogués escriure una oda a la xocolata o una bona claret ". Born in the USA (1984) Bruce Springsteen sempre ha estat pres, fins i tot per nord-americans, com un himne cap al pais, quan en la lletra diu expressament coses com "Em van enviar a l'estranger. Ves i mata grocs" El tema Total eclipse of the heart (1983) que va fer famós Bonnie Tyler sempre ha estat pres com una balada. Jim Steiman que és l'autor sempre explica que en aquell moment estava escrivint un musical sobre vampirs, que no va acabar de funcionar, i aquesta era una de les cançons de la mateixa. In the air tonight (1981) de Phil Collins la cultura popular diu que va sobre un home ofegant-se i un altre que no l'ajuda. Collins diu que això és una bejenada que parla del seu divorci. Potser és perquè el tema està en alemany però 99 Luftballons (1983) de Nena però la lletra ja ho deixa clar que no va sobre la felicitat de veure 99 globus vermells que s'escapen, sinó com una idiotesa podia provocar enmig de la guerra freda un holocauste nuclear. Royals (2013) de Lorde que és considerat un himne generacional perquè diu que "We'll never be royals" Mai serem de la reialesa. En canvi la neozelandesa diu que és mes simple, que mai seran part de l'equip de baseball dels Kansas city royals. Losing my religion (1991) de R.E.M. no té res a veure amb la religió, sinó com diu Michael Stipe, és part d'una dita meridional (sud dels EUA) que indica que aquestes arribant a la fi d'alguna cosa i es fastigueja. El tema One (1992) d'U2 la cultura popular l'utilitza en dedicatòries romàntiques i en casaments, quan el mateix Bono diu "Esteu ximples? Parla sobre el divorci!" Perfect day (1972) de Lou Reed sempre s'ha pres com una cançó positiva i lluminosa, així s'ha fet servir per causes benèfiques, quan en realitat parla de la sensació en els primer moments de xutar-se heroïna. El tema American woman (1970) dels canadencs Guess who i que Lenny Kravitz encara va fer més famosa versionant-la el 1999, no lloa l'estil de dona nord-americana sinó que la idea era la contrària. Imagine (1971) de John Lennon la cultura popular l'ha convertit en un himne pacifista, però Lennon mai va amagar que és "virtualment el manifest comunista". El problema amb el tema Summer of '69 de Bryan Adams no està en el contingut sinó en el títol on el '69 segons el mateix Adams, no fa referència a l'any 1969, sinó "69 és una referència sexual".
La cultura popular provoca estranys casos com aquests. Un cop el tema ha estat publicat aquest pren vida pròpia i l'autor poc té a dir. Així tenim a estadis plens cridant "Cocaïna!" a el ritme d'Eric Clapton o "Molta, molta policia!" a ritme de Sabina o versionar per a pistes de ball un tema com Another day in paradise (1989) de Phil Collins que parla dels sense sostre.
El tema Every breath you take (1983) de The police, la cultura popular l'ha pres per una bonica cançó on un noi sospira per la una noia. Sting va dir al respecte: "Crec que la cançó és molt, molt sinistra i lletja, La gent l'ha malinterpretat com una petita cançó d'amor, quan és tot el contrari" MMMBop (1997) de Hanson sempre ha estat presa com una cançó adolescent ximple. Zac Hanson diu que parla "de la futilitat de la vida", que les coses passen a la vida i tu no pots evitar-ho. You're beautiful (2005) de James Blunt la cultura popular diu que és una cançó romàntica. Blunt sobre això diu que qui pensa això "Aquestes persones estan perdudes". "Es tracta d'un tipus que està drogat al metro que aguaita a la núvia d'una altra persona quan aquest tipus està allà davant seu." Got to get you into my life (1966) de The Beatles la cultura popular diu que parla d'una noia, McCartney diu que és la sensació sobre "quan em van mostrar per primera vegada la marihuana. Així que és realment una cançó sobre això, no és per a una persona ... En realitat és una oda a la marihuana. Com si algú més pogués escriure una oda a la xocolata o una bona claret ". Born in the USA (1984) Bruce Springsteen sempre ha estat pres, fins i tot per nord-americans, com un himne cap al pais, quan en la lletra diu expressament coses com "Em van enviar a l'estranger. Ves i mata grocs" El tema Total eclipse of the heart (1983) que va fer famós Bonnie Tyler sempre ha estat pres com una balada. Jim Steiman que és l'autor sempre explica que en aquell moment estava escrivint un musical sobre vampirs, que no va acabar de funcionar, i aquesta era una de les cançons de la mateixa. In the air tonight (1981) de Phil Collins la cultura popular diu que va sobre un home ofegant-se i un altre que no l'ajuda. Collins diu que això és una bejenada que parla del seu divorci. Potser és perquè el tema està en alemany però 99 Luftballons (1983) de Nena però la lletra ja ho deixa clar que no va sobre la felicitat de veure 99 globus vermells que s'escapen, sinó com una idiotesa podia provocar enmig de la guerra freda un holocauste nuclear. Royals (2013) de Lorde que és considerat un himne generacional perquè diu que "We'll never be royals" Mai serem de la reialesa. En canvi la neozelandesa diu que és mes simple, que mai seran part de l'equip de baseball dels Kansas city royals. Losing my religion (1991) de R.E.M. no té res a veure amb la religió, sinó com diu Michael Stipe, és part d'una dita meridional (sud dels EUA) que indica que aquestes arribant a la fi d'alguna cosa i es fastigueja. El tema One (1992) d'U2 la cultura popular l'utilitza en dedicatòries romàntiques i en casaments, quan el mateix Bono diu "Esteu ximples? Parla sobre el divorci!" Perfect day (1972) de Lou Reed sempre s'ha pres com una cançó positiva i lluminosa, així s'ha fet servir per causes benèfiques, quan en realitat parla de la sensació en els primer moments de xutar-se heroïna. El tema American woman (1970) dels canadencs Guess who i que Lenny Kravitz encara va fer més famosa versionant-la el 1999, no lloa l'estil de dona nord-americana sinó que la idea era la contrària. Imagine (1971) de John Lennon la cultura popular l'ha convertit en un himne pacifista, però Lennon mai va amagar que és "virtualment el manifest comunista". El problema amb el tema Summer of '69 de Bryan Adams no està en el contingut sinó en el títol on el '69 segons el mateix Adams, no fa referència a l'any 1969, sinó "69 és una referència sexual".
La cultura popular provoca estranys casos com aquests. Un cop el tema ha estat publicat aquest pren vida pròpia i l'autor poc té a dir. Així tenim a estadis plens cridant "Cocaïna!" a el ritme d'Eric Clapton o "Molta, molta policia!" a ritme de Sabina o versionar per a pistes de ball un tema com Another day in paradise (1989) de Phil Collins que parla dels sense sostre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada