El rei del glam

Hola,

Dins de cada estil musical es creen subgèneres (per ser un classe especial del gènere principal no per ser menor). De vegades acaben creant un nou estil, de vegades es limiten és temps i espai. Un d'aquests subgèneres i potser el més cridaner va ser el Glam rock. Hem de situar-lo a les illes britàniques entre els primers anys de la dècada dels 70 fins a mitjans dels 80. És rock, però es diferencia pel so grandiloqüent que intenta oferir i famós per l'estètica extravagant, i moltes vegades andrògina, dels seus intèrprets.
Una de les imatges icòniques del gènere va ser David Bowie en aquesta època. Potser una de les portades més mítiques dels seus àlbums és la de l'Aladdin sane de 1973 que inclou el tema Jean Genie. L'actuació és del 1980. Durant els inicis de la banda Queen eren molt glam, així ho van demostrar amb temes com Killer Queen, que pertany al seu àlbum Sheer heart attack de 1974. La actuació és a Londres el 1977. Alice Cooper sempre ha estat inclassificable però ens deixa temes com aquest School 's out de l'àlbum de el mateix nom de 1972. L'actuació és de l'època per a la televisió. Altres grans del gènere van ser Roxy music amb temes com Virginia plain de 1972. L'actuació és de l'època per a la televisió anglesa. Un altre artista inclassificable va ser Lou Reed i de la seva època més glam tenim el tema Vicious pertanyent al seu àlbum Transformer de 1972. L'actuació és de 1974 a París. Si algú no canvia aquest és Iggy pop, i per aquella època influenciat pel seu gran amic Bowie, va crear temes com aquest Search and destroy amb la seva banda Iggy and the Stooges. El tema pertany al seu àlbum Raw power de 1972, l'actuació és de 2013 a Sydney. Encara que amb el temps li acabés portant a el pop, l'estil que millor s'adapta a la personalitat d'Elton John és el glam. Una bona mostra és el seu tema Bennie and the Jets del seu àlbum Goodbye yellow brick road de 1973. El tema See my baby jive de la banda Wizzard i del seu àlbum Wizzard brew de 1973, potser és el millor exemple de la música glam. L'actuació és d'aquest any a la televisió britànica. Gairebé podríem definir-lo com Glam pop, però pocs poden sentir Make em smile (Come up and see me) de Steve Harley & Cockney Rebel i esborrar-la del seu cap. El tema pertany a l'àlbum de 1974, The best years of our lives. Però també et pots passar al glam hard rock amb temes com Cum on feel the noize de Slade, pertanyent al seu àlbum Sladest de 1973. All the young dudes és un tema de Bowie però qui ho va publicar primer van ser els Mott the Hoople el 1972. Per descomptat no és un gènere masculí, també tenim a l'alemanya Bonnie St. Claire amb temes com la seva Clap your hands and stamp your feet de 1973. Sens dubte un dels clàssics d'aquest moviment és el Rock n roll part 2 de Gary Glitter, que tancava el seu àlbum Glitter de 1972. Trash de New York dolls gairebé frega el punk en el seu àlbum debut de 1973 que portava el mateix nom de la banda. L'actuació és per a la televisió aquest mateix any. Una altra dona i un altre himne, Suzi Quatro i el seu Devil gate drive, pertanyent al seu àlbum Quatro de 1974. Aquí la veiem amb el seu baix a la televisió britànica. This town is not big enough for both of us és el que deia Sparks des del ábum Kimono my house de 1974. L'actuació d'aquest mateix any per a la televisió. El primer dels himnes per acabar és The ballroom blitz de la banda Sweet, del seu àlbum Desolation bulevard de 1974. Quan la gent pensa en glam rock sempre sol venir-li al cap el tema de 1973, 20th century boy de Marc Bolan amb els seus T. Rex. L'actuació és per a la televisió aquest mateix any.