La crisis que ja esta aqui
Hola,
Se que tot això ja ho sabeu però deixeu-me que ho posi per escrit. A partir de demà diuen que Madrid tindrà un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera. Quan llegeixes o escoltes les normes veus que de confinament poc, però si veus que es assenyales a certes zones.
Tots sabem que aquest virus és molt cabró, que pots portar les mascaretes tot el dia, fins i tot els guants i ulleres, tots els dies de la setmana, però algú a tossit davant de la porta del teu pis dos minuts abans que la teva arribessis, i ja no hi és, i el virus t'infecta. Així que les mesures de protecció no et salven de virus, simplement serveixen per evitar el màxim temps possible l'agafar-lo. Per tant cal prendre el màxim nombre de mesures per retardar al màxim el contagi.
Part d'aquestes mesures les ha d'adoptar el ciutadà i la resta, i mes importants, les ha de prendre el govern. Les mesures dels ciutadans estan limitades per les seves circumstàncies. Ara mateix es criminalitza als habitants de certs barris de Madrid, però fa unes setmanes era a mi i als que com jo habitem a l'Hospitalet, i es fa des de premisses falses. Es tracta de la mateixa manera als que viuen en un poble de Múrcia que a un habitant de barri de el Puente de Vallecas de Madrid o de la Torrassa a Hospitalet o del Raval a Barcelona. Hi ha pobles confinats actualment a Múrcia que tenen 20 mil habitants. És molta gent per descomptat, però ni comparable als més de 230 mil de el Punte de Vallecas, mes de 27 mil a la Torrassa però en un espai tan reduït que equival a una densitat de 53 mil habitants per metre quadrat o els 47 mil del barri de Raval, que per descomptat estan a un pas d'altres barris igualment poblats.
Els habitants en aquests barris de les grans ciutats és majoritàriament d'immigrants, però això no vol dir que ells vulguin viure en les condicions que ho fan. Això vol dir que a part de compartir el barri amb desenes de milers de persones mes, molts comparteixen un pis petit, amb només un parell d'habitacions, amb molta mes gent que no tenen perquè ser ni de la família. No signifiquen que desitgin que per anar a un dels seus dos treballs hagin de creuar tota la ciutat en transport públic. No vol dir que no vulguin quedar-se a casa per cuidar els seus. Simplement no poden viure més lluny, no poden permetre una altra llar, no poden treballar d'una altra cosa, no poden desplaçar-se d'una altra manera que no sigui un transport públic, no poden permetre que el seu fill no vagi vuit hores a l'escola perquè de no fer-ho no podrien menjar.
Canviar aquests problemes estructurals no és ràpid i no depèn dels ciutadans, així que ha de ser el govern de torn qui els faciliti el màxim de protecció en el seu dia a dia. Les solucions passen per l'excepcionalitat o canvis en el funcionament normal de les ciutats. Si opten per l'excepcionalitat, on ningú pot sortir de casa fins a tenir una cura, el govern s'ha de fer càrrec de mantenir els negocis i la indústria de el país i la salut i l'alimentació diària de tots els ciutadans. No sóc economista però això sembla insostenible. L'altra és canvis per mantenir la seguretat dels ciutadans. Aquestes les tenim clares: Menys alumnes per classes, mes transport públic amb més freqüència i amb més neteja, racionalització dels horaris laborals, protecció econòmica als pares dels alumnes que hagin de mantenir la quarantena i a les empreses que perdran a aquest treballador durant unes setmanes, tancament de tots els negocis (amb les seves compensacions corresponents) que impliquin relacions entre persones, concentracions de persones per sobre d'uns límits,... tots sabem el que cal fer.
No és que si hi ha menys nens per aula el contagi no es pugui donar, sinó que reduïm la possibilitats del contagi. Un menor nombre d'alumnes per aula implica un major nombre d'espais per fer classe i un major nombre de professors per donar classe. Això implica més diners i infraestructures. Podríem al·legar que la ciutat té uns límits i que les infraestructures són les que són. Això tindria sentit els primers dies de les pandèmia, però passats ja mes de nou mesos dels primers casos que els governs no hagin mogut gairebé ni un sol dit per realitzar aquests canvis, dóna la sensació que no volen. Llocs com la meva ciutat estan peatonalitzat per franges horàries les portes de les entrades dels col·legis perquè els pares i nens poden mantenir les distàncies en les entrades i sortides. O estan oferint els parcs públics als col·legis perquè els col·legis portin allà els alumnes en les hores d'esbarjo. Tot i així els nens passen massa hores a la banda de massa altra gent en espais tancats, per molt rentat continu de mans i mascaretes que portin.
Es critica a la gent que viatja amuntegada al metro i al bus. Però aquests transports comencen i acaben els seus serveis a una hora determinada, passen cada x minuts, tenen un espai limitat, problemes per a una correcta ventilació per combatre el virus,... però la gent ha de viatjar possiblement entre 20 minuts i 1 hora per anar del seu domicili a la feina i han d'estar a una hora exacta. Aquesta hora sol estar en la mateixa franja per a tots els que agafen aquest transport, entre les 7 del matí i les 9. Així que és impossible que puguis deixar passar n trens o n busos per pujar a un mes buit. Així que la solució dels governs passa augmentar les freqüències de pas dels transports, la qual cosa implica l'augment de busos i de combois i ampliació d'horaris de serveis, i per suposat augment de personal. Això implica de nou inversió i pot ser que a l'inici els enxampés per sorpresa, mes de nou mesos després de l'inici de la pandèmia com passa en l'exemple anterior sembla que no volen invertir.
Els casos anteriors son greus però nous mesos després no hi haguin mes metges, mes infermeres, mes places d'UCI, els tràmits administratius no siguin mil vegades mes ràpids, que els CAP's estiguin col·lapsats i no puguin ni atendre't quan tens un mal de queixals,... i que la gran inversió estigui només en comprar mes taüts, es que no hi ha voluntat.
La gran excusa dels governs és que no hi ha diners, encara que tu com jo segurament no has deixat de pagar els teus impostos religiosament dia a dia. Val ens creiem la mentida. Llavors van i t'expliquen que et quedis a casa però que vagis a sopar a bar, que al bar no t'infectes. Que vagis al metro al costat de milers de persones, però que el teatre on estaràs només amb 50 persones no s'obre. Que no pots anar a el futbol (bàsquet, handbol, ciclisme ...) però que les competicions continuen disputant-se. El teu nen pot estar en classe amb vint estranys però no pot veure els avis. Els avis no poden sortir de les residències però els xavals poden emborratxar-se en grup al carrer. I veus que el que tenen en comú totes aquestes incoherències és que els xavals comprin alcohol dóna diners. Que els nens vagin a l'escola fa que puguem anar a treballar i dóna diners. Que els futbolistes juguin dóna diners. Que el metro dóna diners però els teatres no. Que consumir en un bar dóna diners. I que en tot això el govern no ha fet res i per tant ha estalviat.
La meva conclusió quan m'aparto un parell de passos i el miro des de fora és que la idea és, com a la fi la gent s'infectarà igual, adoptem el mínim de solucions possibles per gastar el mínim de diners. Se'ns imposa un conjunt de normes impossibles de complir perquè quan creixin els casos i la gent les incompleixi, encara que no tinguin relació causa efecte, tinguin algú a qui culpar. Que en els càlculs ja tenen previst que morirà molta gent i que molta sortirà malparada, però així és com fins al dia d'avui la humanitat ha solucionat els col·lapse econòmics. A més es poden aprofitar el mal ambient per fotre als contraris polítics i socials. La dreta a l'esquerra, l'esquerra a la dreta, els rics als pobres,.... El que m'estranya molt de tota aquesta merda és que ningú surti a cremar els carrers.
Se que tot això ja ho sabeu però deixeu-me que ho posi per escrit. A partir de demà diuen que Madrid tindrà un nou confinament, per dir-ho d'alguna manera. Quan llegeixes o escoltes les normes veus que de confinament poc, però si veus que es assenyales a certes zones.
Tots sabem que aquest virus és molt cabró, que pots portar les mascaretes tot el dia, fins i tot els guants i ulleres, tots els dies de la setmana, però algú a tossit davant de la porta del teu pis dos minuts abans que la teva arribessis, i ja no hi és, i el virus t'infecta. Així que les mesures de protecció no et salven de virus, simplement serveixen per evitar el màxim temps possible l'agafar-lo. Per tant cal prendre el màxim nombre de mesures per retardar al màxim el contagi.
Part d'aquestes mesures les ha d'adoptar el ciutadà i la resta, i mes importants, les ha de prendre el govern. Les mesures dels ciutadans estan limitades per les seves circumstàncies. Ara mateix es criminalitza als habitants de certs barris de Madrid, però fa unes setmanes era a mi i als que com jo habitem a l'Hospitalet, i es fa des de premisses falses. Es tracta de la mateixa manera als que viuen en un poble de Múrcia que a un habitant de barri de el Puente de Vallecas de Madrid o de la Torrassa a Hospitalet o del Raval a Barcelona. Hi ha pobles confinats actualment a Múrcia que tenen 20 mil habitants. És molta gent per descomptat, però ni comparable als més de 230 mil de el Punte de Vallecas, mes de 27 mil a la Torrassa però en un espai tan reduït que equival a una densitat de 53 mil habitants per metre quadrat o els 47 mil del barri de Raval, que per descomptat estan a un pas d'altres barris igualment poblats.
Els habitants en aquests barris de les grans ciutats és majoritàriament d'immigrants, però això no vol dir que ells vulguin viure en les condicions que ho fan. Això vol dir que a part de compartir el barri amb desenes de milers de persones mes, molts comparteixen un pis petit, amb només un parell d'habitacions, amb molta mes gent que no tenen perquè ser ni de la família. No signifiquen que desitgin que per anar a un dels seus dos treballs hagin de creuar tota la ciutat en transport públic. No vol dir que no vulguin quedar-se a casa per cuidar els seus. Simplement no poden viure més lluny, no poden permetre una altra llar, no poden treballar d'una altra cosa, no poden desplaçar-se d'una altra manera que no sigui un transport públic, no poden permetre que el seu fill no vagi vuit hores a l'escola perquè de no fer-ho no podrien menjar.
Canviar aquests problemes estructurals no és ràpid i no depèn dels ciutadans, així que ha de ser el govern de torn qui els faciliti el màxim de protecció en el seu dia a dia. Les solucions passen per l'excepcionalitat o canvis en el funcionament normal de les ciutats. Si opten per l'excepcionalitat, on ningú pot sortir de casa fins a tenir una cura, el govern s'ha de fer càrrec de mantenir els negocis i la indústria de el país i la salut i l'alimentació diària de tots els ciutadans. No sóc economista però això sembla insostenible. L'altra és canvis per mantenir la seguretat dels ciutadans. Aquestes les tenim clares: Menys alumnes per classes, mes transport públic amb més freqüència i amb més neteja, racionalització dels horaris laborals, protecció econòmica als pares dels alumnes que hagin de mantenir la quarantena i a les empreses que perdran a aquest treballador durant unes setmanes, tancament de tots els negocis (amb les seves compensacions corresponents) que impliquin relacions entre persones, concentracions de persones per sobre d'uns límits,... tots sabem el que cal fer.
No és que si hi ha menys nens per aula el contagi no es pugui donar, sinó que reduïm la possibilitats del contagi. Un menor nombre d'alumnes per aula implica un major nombre d'espais per fer classe i un major nombre de professors per donar classe. Això implica més diners i infraestructures. Podríem al·legar que la ciutat té uns límits i que les infraestructures són les que són. Això tindria sentit els primers dies de les pandèmia, però passats ja mes de nou mesos dels primers casos que els governs no hagin mogut gairebé ni un sol dit per realitzar aquests canvis, dóna la sensació que no volen. Llocs com la meva ciutat estan peatonalitzat per franges horàries les portes de les entrades dels col·legis perquè els pares i nens poden mantenir les distàncies en les entrades i sortides. O estan oferint els parcs públics als col·legis perquè els col·legis portin allà els alumnes en les hores d'esbarjo. Tot i així els nens passen massa hores a la banda de massa altra gent en espais tancats, per molt rentat continu de mans i mascaretes que portin.
Es critica a la gent que viatja amuntegada al metro i al bus. Però aquests transports comencen i acaben els seus serveis a una hora determinada, passen cada x minuts, tenen un espai limitat, problemes per a una correcta ventilació per combatre el virus,... però la gent ha de viatjar possiblement entre 20 minuts i 1 hora per anar del seu domicili a la feina i han d'estar a una hora exacta. Aquesta hora sol estar en la mateixa franja per a tots els que agafen aquest transport, entre les 7 del matí i les 9. Així que és impossible que puguis deixar passar n trens o n busos per pujar a un mes buit. Així que la solució dels governs passa augmentar les freqüències de pas dels transports, la qual cosa implica l'augment de busos i de combois i ampliació d'horaris de serveis, i per suposat augment de personal. Això implica de nou inversió i pot ser que a l'inici els enxampés per sorpresa, mes de nou mesos després de l'inici de la pandèmia com passa en l'exemple anterior sembla que no volen invertir.
Els casos anteriors son greus però nous mesos després no hi haguin mes metges, mes infermeres, mes places d'UCI, els tràmits administratius no siguin mil vegades mes ràpids, que els CAP's estiguin col·lapsats i no puguin ni atendre't quan tens un mal de queixals,... i que la gran inversió estigui només en comprar mes taüts, es que no hi ha voluntat.
La gran excusa dels governs és que no hi ha diners, encara que tu com jo segurament no has deixat de pagar els teus impostos religiosament dia a dia. Val ens creiem la mentida. Llavors van i t'expliquen que et quedis a casa però que vagis a sopar a bar, que al bar no t'infectes. Que vagis al metro al costat de milers de persones, però que el teatre on estaràs només amb 50 persones no s'obre. Que no pots anar a el futbol (bàsquet, handbol, ciclisme ...) però que les competicions continuen disputant-se. El teu nen pot estar en classe amb vint estranys però no pot veure els avis. Els avis no poden sortir de les residències però els xavals poden emborratxar-se en grup al carrer. I veus que el que tenen en comú totes aquestes incoherències és que els xavals comprin alcohol dóna diners. Que els nens vagin a l'escola fa que puguem anar a treballar i dóna diners. Que els futbolistes juguin dóna diners. Que el metro dóna diners però els teatres no. Que consumir en un bar dóna diners. I que en tot això el govern no ha fet res i per tant ha estalviat.
La meva conclusió quan m'aparto un parell de passos i el miro des de fora és que la idea és, com a la fi la gent s'infectarà igual, adoptem el mínim de solucions possibles per gastar el mínim de diners. Se'ns imposa un conjunt de normes impossibles de complir perquè quan creixin els casos i la gent les incompleixi, encara que no tinguin relació causa efecte, tinguin algú a qui culpar. Que en els càlculs ja tenen previst que morirà molta gent i que molta sortirà malparada, però així és com fins al dia d'avui la humanitat ha solucionat els col·lapse econòmics. A més es poden aprofitar el mal ambient per fotre als contraris polítics i socials. La dreta a l'esquerra, l'esquerra a la dreta, els rics als pobres,.... El que m'estranya molt de tota aquesta merda és que ningú surti a cremar els carrers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada