En contra del color
Hola,
He llegit una notícia on expliquen que hi ha alguns historiadors que comencen a criticar tots els sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) que estan sorgint que es dediquen a rejovenir fotografies i vídeos.
Es produeix un fet curiós que demostra la nostra memòria visual. Si us demano que us imagineu una imatge de la Roma imperial o de l'Egipte dels faraons, la imaginareu en color, en canvi si us demano que feu el mateix amb algun episodi de principis de segle XX, com la Primera Guerra Mundial, ho fareu en blanc i negre. (gairebé) Ningú que pugui llegir aquest bloc ha viscut cap de les èpoques esmentades, però les històries que coneixem de l'antiga Roma ens solen portar a "pel·lícules de romans" del Hollywood dels anys 50 i lel seu Technicolor. En canvi de les altres, també la ment ens sol portar a pel·lícules, però de Chaplin, Bogart, ... totes elles en blanc i negre. Si la nostra ment recorre a altres mitjans, estàtues i restes de arqueològiques no solen quedar-los color, però si les pintures de jeroglífics o quadres. En canvi les fotografies fins ben entrada la dècada dels 70 de segle XX segueixen sent fotos en blanc i negre.
Això de donar color i forma a coses que originalment la van tenir però no la tenen, ho fa la ciència moltes vegades. Ningú viu ha vist mai a un dinosaure amb vida, però gràcies a representacions gràfiques i pel·lícules com ara Parc juràssic (1993) de Steven Spielberg tenim molt clar com eren. Així que on és el problema en què una IA acoloreixi o repari una imatge o vídeo?. El perill està a la base de com es fa. Les IA actuals a força de, simplificant-ho molt, prova i error aprenen a identificar alguna cosa de la imatge amb un altre cosa que ja coneixen i el transforma perquè s'assemblin. Si detecta a la foto original alguna cosa que sembla un núvol i té en el seu banc d'imatges de núvols, transformarà aquest espai de la foto original perquè s'assembli als núvols que té emmagatzemades. Hi ha un test d'una IA la qual té tots els quadres de Van Gogh, a la qual se li dóna qualsevol paisatge el transforma en un quadre de l'estil dels que va pintar Van Gogh. I aquest és el perill que en realitat la IA no sap que hi havia en el moment de la foto original. Potser per aquelles coses de la vida, aquell dia, aquell núvol i per això se li va fer la foto, era de color rosa però la IA la "dibuixarà" blanca. Però tenint clar que hi ha un biaix d'error, com n'hi ha a imaginar com era un dinosaure encara que sense els estudis darrere d'això últim, el poder restaurar, donar millor qualitat, adaptar als formats actuals i fins i tot pintar una imatge de més de 100 anys em segueix semblant una gran idea. La tecnologia avança i potser desvirtua una mica l'original, però sense vinils, cassets, cds o mp3 avui dia molt pocs haurien escoltat les quatre estacions de Vivaldi. Què val més, el coneixement o l'exactitud en el mateix? Tots dos, però si has de triar?
He llegit una notícia on expliquen que hi ha alguns historiadors que comencen a criticar tots els sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) que estan sorgint que es dediquen a rejovenir fotografies i vídeos.
Es produeix un fet curiós que demostra la nostra memòria visual. Si us demano que us imagineu una imatge de la Roma imperial o de l'Egipte dels faraons, la imaginareu en color, en canvi si us demano que feu el mateix amb algun episodi de principis de segle XX, com la Primera Guerra Mundial, ho fareu en blanc i negre. (gairebé) Ningú que pugui llegir aquest bloc ha viscut cap de les èpoques esmentades, però les històries que coneixem de l'antiga Roma ens solen portar a "pel·lícules de romans" del Hollywood dels anys 50 i lel seu Technicolor. En canvi de les altres, també la ment ens sol portar a pel·lícules, però de Chaplin, Bogart, ... totes elles en blanc i negre. Si la nostra ment recorre a altres mitjans, estàtues i restes de arqueològiques no solen quedar-los color, però si les pintures de jeroglífics o quadres. En canvi les fotografies fins ben entrada la dècada dels 70 de segle XX segueixen sent fotos en blanc i negre.
Això de donar color i forma a coses que originalment la van tenir però no la tenen, ho fa la ciència moltes vegades. Ningú viu ha vist mai a un dinosaure amb vida, però gràcies a representacions gràfiques i pel·lícules com ara Parc juràssic (1993) de Steven Spielberg tenim molt clar com eren. Així que on és el problema en què una IA acoloreixi o repari una imatge o vídeo?. El perill està a la base de com es fa. Les IA actuals a força de, simplificant-ho molt, prova i error aprenen a identificar alguna cosa de la imatge amb un altre cosa que ja coneixen i el transforma perquè s'assemblin. Si detecta a la foto original alguna cosa que sembla un núvol i té en el seu banc d'imatges de núvols, transformarà aquest espai de la foto original perquè s'assembli als núvols que té emmagatzemades. Hi ha un test d'una IA la qual té tots els quadres de Van Gogh, a la qual se li dóna qualsevol paisatge el transforma en un quadre de l'estil dels que va pintar Van Gogh. I aquest és el perill que en realitat la IA no sap que hi havia en el moment de la foto original. Potser per aquelles coses de la vida, aquell dia, aquell núvol i per això se li va fer la foto, era de color rosa però la IA la "dibuixarà" blanca. Però tenint clar que hi ha un biaix d'error, com n'hi ha a imaginar com era un dinosaure encara que sense els estudis darrere d'això últim, el poder restaurar, donar millor qualitat, adaptar als formats actuals i fins i tot pintar una imatge de més de 100 anys em segueix semblant una gran idea. La tecnologia avança i potser desvirtua una mica l'original, però sense vinils, cassets, cds o mp3 avui dia molt pocs haurien escoltat les quatre estacions de Vivaldi. Què val més, el coneixement o l'exactitud en el mateix? Tots dos, però si has de triar?
[60 fps] Laborers in Victorian England, 1901
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada