Esmorzar
Hola,
Es compleixen 59 anys de l'estrena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants. Potser una de les pel·lícules mes simplement complicades de la història de cinema. Pots veure-la en clau d'història d'amor o en clau de la vida de dos perdedors que intenten sobreviure a tot.
La pel·lícula es basa en una història curta, un conte, de Truman Capote anomenat Esmorzar a Tiffany's. Llibre i pel·lícula expliquen la mateixa història però de manera diferent. Per exemple, des de l'inici en el llibre a Paul Varjak li diu un amic perquè creu que té notícies de Holly Golightly, així que ja sabem que Holly acabarà fugint, encara que la pel·lícula acaba abans d'això. Capote tenia en ment a la seva amiga Marilyn Monroe al crear el personatge de Holly, així es poden trobar similituds entre el personatge i l'actriu. Holly és intel·ligent, valenta, lluitadora, bisexual, depressiva amb tendències suïcides, que porta tota la vida fugint i s'ha colat entre l'alta societat novaiorquesa dels 60, a la recerca de caçar una fortuna que li solvent la vida, mentre sobreviu de sortir amb homes "que li donen diners per anar al tocador". El co-protagonista Paul, és un escriptor que no escriu, que viu de diners que una dona més gran que ell li dóna en compensació que sigui el seu amant, tot i que ell intenta auto convèncer que ho fa per sobreviure mentre li arriben les muses per al seu segon llibre.
La pel·lícula en 1961, la qual vam decidir anomenar en castellà desayuno con diamantes, pel que es veu el de Tiffany no els agradava, no podia explicar tot això explícitament, no podria fer-ho ara tampoc. Monroe no va poder protagonitzar-la ja que tenia contracte amb una altra Major. Per la mateixa raó al revés "van obligar" que Audrey Hepburn acceptés el paper, encara que ella no es veia com Holly. Finalment Hepburn va posar el millor de si en ser Holly, George Axelrod va fer un gran guió i Blake Edwards va fer una de les seves grans pel·lícules. Aquesta mateixa "obligació" va fer que aparegui Mickey Rooney fent de fotògraf japonès, amb un humor que no fa gràcia i que el temps encara ha tractat pitjor. De fet la pel·lícula el temps l'ha tractat malament, moltes coses només les pots encaixar en aquests anys 60, i que ara queden simplement en entranyables.
En canvi tant la història de Capote (o la d'Axelrod en el guió) si aguanta els anys. Aquesta lluita de dos perdedors per sobreviure mentre el món intenta acabar amb ells i al que molts anomenem vida. Encara que curiosament, com passa amb la història de Romeu i Julieta que la gent la defineix com a història d'amor, la pel·lícula s'ha convertit en un referent d'història d'amor, més aviat desamor, i de glamour encara que això era mes intrinsec a Hepburn que a Holly. Sigui com sigui, és una pel·lícula i un llibre que cal veure i llegir, en diferents etapes de la vida per anar descobrint diferents capes en la mateixa història.
Es compleixen 59 anys de l'estrena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants. Potser una de les pel·lícules mes simplement complicades de la història de cinema. Pots veure-la en clau d'història d'amor o en clau de la vida de dos perdedors que intenten sobreviure a tot.
La pel·lícula es basa en una història curta, un conte, de Truman Capote anomenat Esmorzar a Tiffany's. Llibre i pel·lícula expliquen la mateixa història però de manera diferent. Per exemple, des de l'inici en el llibre a Paul Varjak li diu un amic perquè creu que té notícies de Holly Golightly, així que ja sabem que Holly acabarà fugint, encara que la pel·lícula acaba abans d'això. Capote tenia en ment a la seva amiga Marilyn Monroe al crear el personatge de Holly, així es poden trobar similituds entre el personatge i l'actriu. Holly és intel·ligent, valenta, lluitadora, bisexual, depressiva amb tendències suïcides, que porta tota la vida fugint i s'ha colat entre l'alta societat novaiorquesa dels 60, a la recerca de caçar una fortuna que li solvent la vida, mentre sobreviu de sortir amb homes "que li donen diners per anar al tocador". El co-protagonista Paul, és un escriptor que no escriu, que viu de diners que una dona més gran que ell li dóna en compensació que sigui el seu amant, tot i que ell intenta auto convèncer que ho fa per sobreviure mentre li arriben les muses per al seu segon llibre.
La pel·lícula en 1961, la qual vam decidir anomenar en castellà desayuno con diamantes, pel que es veu el de Tiffany no els agradava, no podia explicar tot això explícitament, no podria fer-ho ara tampoc. Monroe no va poder protagonitzar-la ja que tenia contracte amb una altra Major. Per la mateixa raó al revés "van obligar" que Audrey Hepburn acceptés el paper, encara que ella no es veia com Holly. Finalment Hepburn va posar el millor de si en ser Holly, George Axelrod va fer un gran guió i Blake Edwards va fer una de les seves grans pel·lícules. Aquesta mateixa "obligació" va fer que aparegui Mickey Rooney fent de fotògraf japonès, amb un humor que no fa gràcia i que el temps encara ha tractat pitjor. De fet la pel·lícula el temps l'ha tractat malament, moltes coses només les pots encaixar en aquests anys 60, i que ara queden simplement en entranyables.
En canvi tant la història de Capote (o la d'Axelrod en el guió) si aguanta els anys. Aquesta lluita de dos perdedors per sobreviure mentre el món intenta acabar amb ells i al que molts anomenem vida. Encara que curiosament, com passa amb la història de Romeu i Julieta que la gent la defineix com a història d'amor, la pel·lícula s'ha convertit en un referent d'història d'amor, més aviat desamor, i de glamour encara que això era mes intrinsec a Hepburn que a Holly. Sigui com sigui, és una pel·lícula i un llibre que cal veure i llegir, en diferents etapes de la vida per anar descobrint diferents capes en la mateixa història.
[Breakfast at Tiffany's - Paul and Holly Kiss and Make Up (11) - Audrey Hepburn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada