Veus en grup

Hola,

L'estructura de les bandes en la música popular moderna sol tenir percussió, sons rítmics amb baixos i aguts amb guitarres afilades, fins i tot instruments de vent i amb els anys electrònics. Tot això combinat en les més diverses i de vegades estranyes combinacions. I hi ha un instrument més que a part de ser un virtuós com amb tots els altres necessitem una mica més natural, la veu. El tenir una gran veu no sempre és necessari, amb tenir una adequada a la música de el grup tot bé, però hi ha uns pocs que són virtuosos amb ella. Tot i que la cosa es complica quan entren mes d'un parell de veus. El problema en aquests casos és que els vídeos, sobretot quan són molt antics, la banda sonora és la primera a patir així que de vegades el apreciar aquestes genials veus en aquests vídeos és complicat. Hi ha altres que notareu que directament o són playback o la veu aquesta superposada sobre de el vídeo, i altres vegades la cançó no és la ideal ni l'actuació. La idea és que tenint aquestes referències busqueu els originals.
El camí pot començar amb The Platters (a les veus: Zola Taylor, Tony Williams, David Lynch, Paul Robi, Herb Reed) que arrasaven amb la seva talentoses veus a mitjans dels anys 50. Aquí els tenim en algun enregistrament per a la televisió de l'època del seu famós tema Only you (And you alone). The Shirelles (Shirley Owens, Beverly Lee, Doris Coley i Addie "Micki" Harris) es movien entre el doo-wop, el r&b, el soul amb grans temes com el seu Will you still love me tomorrow de 1960. Aquí les veiem en una actuació per a la televisió. Les Marvelettes (en les primeres formacones: Gladys Horton, Katherine Anderson, Georgeanna Tillman i Wanda Young) amb temes com la seva Please Mr. postman de 1961, que van arribar a versionar The beatles o The Carpenters. Aquí les veiem en una actuació de 1965 per a la televisió. Cal destacar en aquest estil de música entre els 50 i els 60 era complicat a causa de la gran qualitat que existia, però The Supremes (a la primera formació: Florence Ballard, Mary Wilson i Diana Ross) van ser una de les que ho van aconseguir. Encara que l'èxit d'aquestes formacions feia moltes vegades que el membre mes carismàtic iniciés carrera en solitari, en aquest cas va ser Diana Ross. Aquí les tenim en un programa per a la televisió amb el seu Stop! in the name of love en 1965. No era només cosa de dones com van demostrar The Temptations (en les primera formacions: David Ruffin, Melvin Franklin, Paul Williams, Otis Williams i Eddie Kendricks) que van aconseguir amb temes immortals com el seu My girl destacar entre moltes altres formacions. Aquí els tenim en una actuació per la televisió en els 60.
Encara que se'ls tenen per una banda de música surfera, The beach boys (A l'Jardine, Mike Love, Brian Wilson, Carl Wilson i Dennis Wilson) potser són una de les millors bandes de la història popular moderna i segur una de les mes influents. Aquí els tenim amb el seu tema de 1964 I get around presentant-la a la televisió. The mamas and the papas (John Phillips, Denny Doherty, Michelle Phillips, Cass Elliot) va ser un grup nord-americà en actiu en plena onada de el moviment hippy dels que van ser un dels grans exponents. Aquí els tenim amb el tema Monday, monday el 1967 al festival de Monterey pop. Uns altres que la fama els va donar a conèixer per alguna cosa que s'allunya quan els escoltes bé són els nord-americans Eagles (Don Felder, Glenn Frey, Don Henley, Randy Meisner, Joe Walsh). Les seves genials veus en grup van crear temes com aquest New kid in town que aquí els veiem tocar en directe el 1976. Els suecs ABBA (Agnetha Fältskog, Benny Andersson, Björn Ulvaeus i Anni-Frid Lyngstad) són el màxim exponent del pop de ball de els anys 70. El grup es va desfer en 1982 tot i que després ells, Benny i Björn l'han ressuscitat gràcies a pel·lícules i musicals. Encara que els quatre cantaven en moltes cançons com aquest la seva Dancing queen en directe a Sidney són elles, Afnetha i Anni-Frid, les veus principals. Els germans austrualians Gibb van adoptar el nom de Bee Gees (Barry Gibb, Robin Gibb i Maurice Gibb) per fer famoses les seves cançons discotequeres, amb veus en falset, dels anys 70 per tot el món. Aquí els tenim amb el seu tema Stayin' alive el 1979. The bangles (Susanna Hoffs, Debbi Peterson, Annette Zilinskas i Vicki Peterson) van demostrar a mitjans dels 80 que el rock i cantar bé no estan renyits. Un dels seus temes que millor ho demostren és la seva Manic monday de 1985. L'actuació és per a la televisió en 1986. The Manhattan transfer (Janis Siegel, Cheryl Bentyne, Alan Paul i Tim Hauser) van aconseguir a finals dels 80 un parell de grans èxits que van donar a recordar a el gran públic que es podia fer jazz vocal. Aquí els tenim amb el seu gran èxit Soul food to go de 1987.
Les boys/girls bands si una cosa tenen son xavals que son capços de ballar al temps que canten be, una de las primeres del boom d'elles en els 90 son els norteamricans Backstreet boys (Nick Carter, Howie Dorough, Brian Littrell, AJ McLean i Kevin Richardson). Aquí els tenim amb famosíssim Everybody el 1988 a Vinya de la mar. Les Wilson Phillips (Carnie Wilson, Wendy Wilson i Chynna Phillips) han heretat les seves veus dels seus pares: Brian Wilson de The beach boys i de John Phillips i Michelle Phillips de The mamas and the papas. Encara que només van captivar el món amb els seus primers èxits com aquest Release me de 1990. En Vogue (Terry Ellis, Dawn Robinson, Cindy Herron i Maxine Jones) ens porten als primers grups vocals femenins dels 90 amb potents veus i música per ballar. Aquí les tenim amb el seu tema Free your mind en els premis MTV el 1992. Els nord-americans Boyz II men (Michael S. McCary, Nathan Morris, Wanya Morris i Shawn Stockman) són l'exponent del soul i r&b vocal de finals dels 80 cap endavant. Aquí els tenim amb el seu tema I'll make love to you en els premis MTV de 1996. Destiny's child (Beyoncé Knowles, Kelly Rowland i Michelle Williams) portava a el nou segle aquells grups femenins dels 50 i 60 però a ritmes de r&b per ballar. Temes com Survivor que les veiem interpretar el 2005 al Live8. Els britànics One direction (Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne, Louis Tomlinson i Zayn Malik) van marcar a tota una generació amb les seves cançons i que la van concloure (de moment) amb aquest Story of my life. L'actuació és en els premis AMA de 2013. Actualment tenim a grups com els coreans BTS (Jin, Suga, J-Hope, RM, V, Jimin i Jungkook) amb temes com la seva Dynamite que fan que no es perdi aquesta tradició d'ajuntar grans veus. L'actuació és en els premis MTV de 2020.