Modernizant videos
Hola,
No vull repetir-me sobre el que Denis Shiryaev ja explica a el principi de el vídeo que teniu a continuació. El vídeo explica com és el procés de modernització d'una pel·lícula antiga, les limitacions que té i perquè no s'ha de prendre com una cosa 100% històrica i realista.
Prenguem la pel·lícula La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière que es pot veure al minut 05:20 de el vídeo. Va ser filmada en març de 1895 pels germans Lumière un mes mes tard d'haver patentat el cinematògraf. Són 42 segons d'imatges en blanc i negre i sense so, amb una baixa resolució i un nombre de frames per segon (fps) molt baixos per al que estem acostumats (estem acostumats a uns 24fps). D'aquest metratge separes tots els frames. Els engrandeixes a una resolució que els nostres monitors actuals mostrin bé. Restaures els frames si estan deteriorats després de mes de 100 anys. Com es passa a uns 60fps has de "inventar-te" els frames que falten. Després es pinta, se li afegeix definició i so.
On es falseja? A l'augmentar la resolució, passar per exemple de 800x564 a 8192x4320 has d'omplir els buits buits que el frame original no va captar. Al restaurar el frame has d'imaginar que hi havia al tros que s'ha perdut. A l'augmentar els fps has de crear nous frames entre els originals en què es realitzi la transició d'un a un altre. I al pintar has d'imaginar com era aquesta part que aquestes donant color. Tot això si és una foto pot fer-ho un humà a mà, però en el cas dels vídeos es fa a través d'intel·ligència artificial (IA), vaja un ordinador. És la IA qui decideix que píxels, posició, color i llum ha d'afegir per passar de 800 a 8192 i de 564 a 4320. És la IA qui genera els fps que falten per passar de 16 a 60. És la IA qui decideix que color té cada píxel. A més com explica Denis Shiryaev en aquests vídeos és ell qui busca i decideix que banda sonora li posa als vídeos resultants. Així que tot és real. El color de la pell és real o el so dels cascos dels cavalls, però no són el color real de la pell que apareix al vídeo, ni és com va sonar aquell dia en aquell lloc la pota d'aquell cavall al colpejar contra aquell sòl. Però tampoc és que els que van fer totes aquestes pel·lícules volguessin fer-les mudes o en blanc i negre o que en un futur no es poguessin ni veure, és que no hi havia mes tecnologia. I ara quan les modernitzem tampoc és que vulguem enganyar. Quan un professor d'història ens explica com era l'antiga Roma, està fent exactament el mateix, pot saber que la túnica del cessar era vermella, però no pot saber aquell dia en aquell lloc quina túnica portava el cessar i d'estar per escrit com era, tampoc pots estar segur a el 100% que fos com te la imagines.
No vull repetir-me sobre el que Denis Shiryaev ja explica a el principi de el vídeo que teniu a continuació. El vídeo explica com és el procés de modernització d'una pel·lícula antiga, les limitacions que té i perquè no s'ha de prendre com una cosa 100% històrica i realista.
Prenguem la pel·lícula La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière que es pot veure al minut 05:20 de el vídeo. Va ser filmada en març de 1895 pels germans Lumière un mes mes tard d'haver patentat el cinematògraf. Són 42 segons d'imatges en blanc i negre i sense so, amb una baixa resolució i un nombre de frames per segon (fps) molt baixos per al que estem acostumats (estem acostumats a uns 24fps). D'aquest metratge separes tots els frames. Els engrandeixes a una resolució que els nostres monitors actuals mostrin bé. Restaures els frames si estan deteriorats després de mes de 100 anys. Com es passa a uns 60fps has de "inventar-te" els frames que falten. Després es pinta, se li afegeix definició i so.
On es falseja? A l'augmentar la resolució, passar per exemple de 800x564 a 8192x4320 has d'omplir els buits buits que el frame original no va captar. Al restaurar el frame has d'imaginar que hi havia al tros que s'ha perdut. A l'augmentar els fps has de crear nous frames entre els originals en què es realitzi la transició d'un a un altre. I al pintar has d'imaginar com era aquesta part que aquestes donant color. Tot això si és una foto pot fer-ho un humà a mà, però en el cas dels vídeos es fa a través d'intel·ligència artificial (IA), vaja un ordinador. És la IA qui decideix que píxels, posició, color i llum ha d'afegir per passar de 800 a 8192 i de 564 a 4320. És la IA qui genera els fps que falten per passar de 16 a 60. És la IA qui decideix que color té cada píxel. A més com explica Denis Shiryaev en aquests vídeos és ell qui busca i decideix que banda sonora li posa als vídeos resultants. Així que tot és real. El color de la pell és real o el so dels cascos dels cavalls, però no són el color real de la pell que apareix al vídeo, ni és com va sonar aquell dia en aquell lloc la pota d'aquell cavall al colpejar contra aquell sòl. Però tampoc és que els que van fer totes aquestes pel·lícules volguessin fer-les mudes o en blanc i negre o que en un futur no es poguessin ni veure, és que no hi havia mes tecnologia. I ara quan les modernitzem tampoc és que vulguem enganyar. Quan un professor d'història ens explica com era l'antiga Roma, està fent exactament el mateix, pot saber que la túnica del cessar era vermella, però no pot saber aquell dia en aquell lloc quina túnica portava el cessar i d'estar per escrit com era, tampoc pots estar segur a el 100% que fos com te la imagines.
21 old films from 1895 to 1902 colorized and upscaled in 60 fps, with sound
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada