Nostàlgia

Hola,

Algun idiota va dir allò de qualsevol temps passat és millor i la gent el va creure i els músics es van posar a crear cançons per fer-nos creure en això. Potser és mentida però les cançons són tan boniques que ens és igual.
Una manera a de tornar al passat és a través de les fotografies, així Ed Sheeran en 2015 es presentava amb Photograph, mostrant-nos fotografies de la seva vida. Aquí el tenim a Londres, Regne Unit, el 2017, ell sol i la seva guitarra defensant el tema. Alguns dels millors records que té la gent són d'aquests llargs i càlids dies d'estiu, com li passa a Kid rock, així en 2008 ens va presentar el seu tema All summer long, que barreja els temes dels setanta Werewolves of London de Zevon i el Sweet home Alabama de Lynyrd Skynyrd. L'actuació és a Sturgis, Estats Units, en 2015. David Guetta ens portava la seva memòries, Memories, el 2010. Aquí el veiem en Boom, Bèlgica, el 2014, en el major festival de música electrònica de moment. El 2001 la banda The white stripes ens portava la seva història de We're going to be friends i de fer amics al cole. L'actuació és a Reading, Regne Unit, en 20014. Adele ens recorda quan vam anar joves, When we were young, des del 2016, i ens deia que era com peli, esperem que una bona peli. L'actuació és d'aquest any a Londres, Regne Unit. Res de nou ja que Barbara Streisand, el 1973 ja ens deia allò de tal com erem, The way we were, que li va servir com a banda sonora per a una de les seves pel·lícules amb Robert Redford. L'actuació és de 1986. Taylor Swift recorda amb afecte el dia d'any nou, New year 's day, com ens va explicar en 2017. Per contra Norah Jones no pot de deixar de pensar en nosaltres, Thinking about you, des de 2006. Aquí ens ho canta des Austin, Estats Units. Un dia Bruce Springsteen es va trobar amb un col·lega de l'institut, anys mes tard d'haver sortit d'aquest, i aquest li va explicar les mateixes aventures d'aquell llavors. Així que va decidir posar tot això en una cançó anomenada Glory days el 1985, dedicada a aquells que viuen en el passat. La canta amb la E Street Band a Londres, Regne Unit, el 2013. Van Morrison es va quedar enganxat a una noia d'ulls marrons, Brown eyed girl, per allà 1967 i no ha deixat d'explicar-ho de mil maneres diferents. Bryan Adams es va quedar enganxat en 1969 o això diu la llegenda, però el aquest any tenia tan sols deu anys, i la seva cançó és un cant a la pubertat i a la descoberta de la vida. Summer of 69 és de 1985 i no ha deixat de cantar-cada vegada que es puja a un escenari com aquest cop a Londres el 1996, encara que només sigui perquè és un dels més grans himnes de el rock.
Cocdrile rock és un rock a l'estil a què Elton John i Bernie Taupin escoltaven en la seva joventut, i que van escriure en 1972. L'actuació és d'Elton John a Nova York el 2000. Dos dels gran himnes pel que fa a records del passat són Yesterday de The beatles, escrita el 1965, on Paul ens parla de les oportunitats passades. Aquí veiem a la banda a Munic, Alemanya, el 1966. L'altre himne és l'American pie de Don McLean, que ens parla de la seva joventut, del dia en què la música va morir. La cançó la va crear el 1972 i a dia d'avui segueix tocant-la com ho demostra aquest concert a Glastonbury, Regne Unit, el 2011. David Bowie ens recordava que una vegada vam ser herois, Heroes, des de 1977. En realitat diu que parla d'ell i Iggy pop en la seva època a Berlin. L'actuació és en aquesta ciutat el 2002. També ens parlen dels dies passats, Yesterdays, mai van ser millors són els Guns n 'roses des de 1992. Aquí els tenim, alguns d'ells, a Rio de Janeiro, Brasil, en 2017. Als Green day els va deixar la seva noia, de fet només a Billie Joe Armstrong, el 1997 així que va escriure aquest Good riddance (Time of your life) com revenja. Aquí els tenim a Tòquio, Japó, demostrant que no necesiten estar electrificats. Utilitzant el famós cànon de Patchbell com a referència, com en moltes cançons, tenim als Maroon 5 fent memòria, Memories, des 2019. A l'igual que li passava a Bryan Adams, els Smashing pumpkins es van quedar enganxats però en 1979 i porten així des de 1996 . El de Billy Corgan té mes sentit doncs en 1979 si era un adolescent. L'actuació és a Seattle, Estats Units, en 2018. I acabem amb relax, Stressed out que diuen els Twenty one pilots des de 2015, recordant la seva infància. L'actuació és a Hasselt, Bèlgica, el 2019.

Comentaris

Entrades populars