Dover

Hola,

L'excusa podria ser qualsevol altra però el passat 2020 es complien 25 anys de l'aparició en el panorama musical de la banda de les germanes Llanos, mes coneguda com Dover. La banda es va dissoldre de manera pública el 23 de novembre de 2016, quan Amparo així ho va anunciar a la ràdio. So que va marcar a una generació, amb ràbia, i que tal qual van passar els anys, i segurament les vides dels seus components va canviar, el seu so va canviar i ara farà cinc anys el projecte va parar. Cal recordar que al igual que la Cristina (veu i guitarra) i Amparo (guitarra), Jesús Antúnez (bateria) també va estar amb elles des de 1992 fins a 2016. En aquest camí van canviar quatre vegades de baixista amb tres baixistes diferents: Álvaro Díez (1992 -1995, 1997-2005), Álvaro Gómez - Baix (1995-1997) i Samuel Titos (2005-2016).
El seu camí discogràfic va començar amb Sister, àlbum de 1995, on el tema principal va ser Angelus. Aquí veiem a la banda el 2001 a Barcelona. El boom els va arribar amb el tema Serenade del seu segon àlbum Devil came to me de 1997. Aquí els veiem aquest mateix any a Madrid. En el mateix àlbum hi havia temes com Loli Jackson que els veiem interpretar a Nürburgring, Alemanya, en el circuit de Formula 1, el 2004. El tema que donava nom a l'àlbum el que veiem com interpreten a Madrid el 2000 i Judas de què veiem un vídeo promocional amb imatges del seu concert a Madrid el 1997. El seu tercer àlbum de 1999, Late at night, va acabar de confirmar com una de les grans bandes. Havien deixat la discogràfica Subterfuge i van començar a produir-se amb el seu propi segell Loli Jackson Records. El primer tema va ser DJ amb el qual els veiem de nou a Madrid el 2000 i un altre que no va deixar de sonar va ser Cherry Lee, el qual veiem interpretar el 1999 a la televisió. I was dead for 7 weeks in the city of angels és el nom del seu quart àlbum i l'explicació del que va suposar per a la banda gravar-ho. El primer tema va ser King George, el directe és a Cádiz el 2002. De la mateixa àlbum són Better day, i els veiem tocar el tema a Barcelona el 2001 i la "balada" The weak hour of the rooster que veiem interpretar a la televisió. The flame és el títol del cinquè àlbum de 2003 i del seu tema principal, el qual veiem interpretar a Nürburgring, Alemanya el 2004, a l'igual que el tema Die for rock and roll.
A partir d'aquí la banda va canviar, es va passar a sons mes electrònics, i es nota molt el canvi en la imatge de Cristina en els escenaris. El primer pas d'aquest nou so va ser l'àlbum Follow the city lights de 2006, on els temes principals van ser Let me out, el que veiem defensar a Madrid el 2008, al igual que Keep on moving, i Do ya, de què veiem tocar-lo en algun esdeveniment a Madrid el 2012. I ka kené és el nom del seu setè àlbum, de 2010, virant a sons ètnics i de què el seu tema principal va ser Dannayá, el que veiem interpretar per a la televisió. El 2015 va sortir el seu vuitè i últim àlbum Complications, en què van tornar a sons mes rock pop, de què el seu tema principal és el Too late de què veiem Cristina interpretar a Barcelona. Aquest àlbum segurament és conseqüència del seu intent de recuperar sons rock, encara que mes pausats, que van tenir mentre anunciaven taronjada, anunci en què els veiem reinterpretar Loli Jackson.
Mentre Amparo i Jesús han continuat en altres bandes, de Cristina no es té coneixement de res nou, però sigui com sigui, a cap dels tres ningú els treu que estan en l'imaginari de moltes persones que van ser adolescents a Espanya cap a finals de segle XX.


Comentaris

Entrades populars