Per tornar-se ximplet
Hola,
Portem un any que m'ha confirmat que volen de nosaltres els que hem posat al comandament. Ja ho tenia prou clar, doncs sóc català i no han deixat de repetír-m'ho des de fa anys, però ara ja veig que és general. Només volen que ens morim, això si, no tots que algú els ha de fer la feina.
En un any convivint amb un virus que s'ha demostrat mortal només hem tingut indicacions que es mes important el negoci que la salut. Unes vides no són res si podem salvar l'economia, que hem centrat en el sector terciari ja que és el que sol requereix idiotes. Si la nostra economia se centra en els altres sectors potser la gent pensa i això no es pot permetre. Que tampoc tenen intenció de moure ni un sol euro dels nostres impostos per a nosaltres. Que si es mor la gent però no és en xifres acceptables, doncs endavant. Primer ens van dir que no anava a ser mes que una espècie de grip. Després que no necessitàvem mascaretes. Ens van tancar durant un grapat de setmanes amb missatges súper alarmants, però ves a treballar i si no es pot doncs queda't a casa sense ajudes o si arribaven, ho feien tard i malament. Ni t'explico si tens un negoci o ets autònom, ajuda zero. Després ens van dir que havíem vençut, on era la guerra?, i que ja ens podíem anar de vacances i tot obert, per a unes setmanes després dir-nos que som uns inconscients i que per la nostra culpa els casos tornaven a augmentar. Noves restriccions i de nou sense ajudes. Quan la cosa semblava millorar, tornàvem a poder fer de tot per Nadal. I de nou que som uns fillsdeputa de cuidado i que per celebrar Nadal estàvem matant a milers. Així que més restriccions, de nou sense ajudes i ara arriba Setmana Santa i ja parlen, com a l'estiu i per Nadal, de tornar a reobrir i reactivar.... per arribats a abril, dir-nos assassins una vegada mes.
Així que no queda una altra opció que ens menteixen. Sobretot manipulen les dades perquè no deixant de ser dolentes sembli que la cosa va bé i així poder anar traient les restriccions de tant en tant. Així tenen l'excusa que no necessiten donar ajudes. Sobre maig de l'any passat van dir que ja eren aquí les ajudes de la Unió Europea, de moment ni han sortit de Brussel·les. Els caps de setmana per art de màgia no es mor ningú i dilluns apareixen morts de sota les catifes. Ens han explicat per activa i passiva que les vacunes ens curen de virus, jo a dia d'avui encara no conec cap vacuna que curi, ni tinc notícies que estiguem buscant un antídot contra el virus. Les vacunes són importants i cal vacunar-se, i mesos després d'haver començat no hem vacunat ni a el 9% de la població. Sense comptar que ens vam inventar que si els nens no, que si els al·lèrgics no, que si.... La cosa millora quan tens dos-cents i escaig de casos per cada cent mil, quan el risc de pandèmia és a partir de vint-i-cinc. La vacuna és voluntària, però no te la posis i ja no podràs treballar de mestre, policia, infermer. No te la posis i no podràs viatjar, ni entrar en un hospital, ni en consultes primàries, ni dormir en un hotel, entrar en una piscina,... però és voluntària. No pots anar aquí a la ciutat d'aquí al costat perquè els mates però un senyor de París si pot anar a prendre unes canyes.
I la gent veu tota aquesta merda i tots fan les seves trampes per saltar-se les normes d'una manera o altra, per una raó justificada o no. Igual que veuen que no poden manifestar-se perquè et apallissen però si pots anar a beure a un carrer abarrotada de gent, això no era un botellón i era il·legal abans de virus?, i no passa res. Pots saltar-te el toc de queda que no passa res. Pots anar a un bar aquí sí i allà no. Poden obrir les botigues de vins i les perruqueries, que resulten que són essencials, però no les llibreries (al menys fins fa unes setmanes). El teu nen pot anar a l'escola i a entrenar a bàsquet, però no pot jugar els partits dels dissabtes, ni al parc amb els amics. Si jugues a tal divisió en tal esport pots jugar, no hi ha virus, però si jugues en aquella altra en aquell altre esport, no pots. Ni parlar de la conya de les quarantenes amb a les escoles, de qui és un contacte proper a la feina i qui no, de la nul·la transmissió en els transports públics o en les terrasses dels bars. Cada vegada entenc millor als francesos de per allà el mil set-cents.
Portem un any que m'ha confirmat que volen de nosaltres els que hem posat al comandament. Ja ho tenia prou clar, doncs sóc català i no han deixat de repetír-m'ho des de fa anys, però ara ja veig que és general. Només volen que ens morim, això si, no tots que algú els ha de fer la feina.
En un any convivint amb un virus que s'ha demostrat mortal només hem tingut indicacions que es mes important el negoci que la salut. Unes vides no són res si podem salvar l'economia, que hem centrat en el sector terciari ja que és el que sol requereix idiotes. Si la nostra economia se centra en els altres sectors potser la gent pensa i això no es pot permetre. Que tampoc tenen intenció de moure ni un sol euro dels nostres impostos per a nosaltres. Que si es mor la gent però no és en xifres acceptables, doncs endavant. Primer ens van dir que no anava a ser mes que una espècie de grip. Després que no necessitàvem mascaretes. Ens van tancar durant un grapat de setmanes amb missatges súper alarmants, però ves a treballar i si no es pot doncs queda't a casa sense ajudes o si arribaven, ho feien tard i malament. Ni t'explico si tens un negoci o ets autònom, ajuda zero. Després ens van dir que havíem vençut, on era la guerra?, i que ja ens podíem anar de vacances i tot obert, per a unes setmanes després dir-nos que som uns inconscients i que per la nostra culpa els casos tornaven a augmentar. Noves restriccions i de nou sense ajudes. Quan la cosa semblava millorar, tornàvem a poder fer de tot per Nadal. I de nou que som uns fillsdeputa de cuidado i que per celebrar Nadal estàvem matant a milers. Així que més restriccions, de nou sense ajudes i ara arriba Setmana Santa i ja parlen, com a l'estiu i per Nadal, de tornar a reobrir i reactivar.... per arribats a abril, dir-nos assassins una vegada mes.
Així que no queda una altra opció que ens menteixen. Sobretot manipulen les dades perquè no deixant de ser dolentes sembli que la cosa va bé i així poder anar traient les restriccions de tant en tant. Així tenen l'excusa que no necessiten donar ajudes. Sobre maig de l'any passat van dir que ja eren aquí les ajudes de la Unió Europea, de moment ni han sortit de Brussel·les. Els caps de setmana per art de màgia no es mor ningú i dilluns apareixen morts de sota les catifes. Ens han explicat per activa i passiva que les vacunes ens curen de virus, jo a dia d'avui encara no conec cap vacuna que curi, ni tinc notícies que estiguem buscant un antídot contra el virus. Les vacunes són importants i cal vacunar-se, i mesos després d'haver començat no hem vacunat ni a el 9% de la població. Sense comptar que ens vam inventar que si els nens no, que si els al·lèrgics no, que si.... La cosa millora quan tens dos-cents i escaig de casos per cada cent mil, quan el risc de pandèmia és a partir de vint-i-cinc. La vacuna és voluntària, però no te la posis i ja no podràs treballar de mestre, policia, infermer. No te la posis i no podràs viatjar, ni entrar en un hospital, ni en consultes primàries, ni dormir en un hotel, entrar en una piscina,... però és voluntària. No pots anar aquí a la ciutat d'aquí al costat perquè els mates però un senyor de París si pot anar a prendre unes canyes.
I la gent veu tota aquesta merda i tots fan les seves trampes per saltar-se les normes d'una manera o altra, per una raó justificada o no. Igual que veuen que no poden manifestar-se perquè et apallissen però si pots anar a beure a un carrer abarrotada de gent, això no era un botellón i era il·legal abans de virus?, i no passa res. Pots saltar-te el toc de queda que no passa res. Pots anar a un bar aquí sí i allà no. Poden obrir les botigues de vins i les perruqueries, que resulten que són essencials, però no les llibreries (al menys fins fa unes setmanes). El teu nen pot anar a l'escola i a entrenar a bàsquet, però no pot jugar els partits dels dissabtes, ni al parc amb els amics. Si jugues a tal divisió en tal esport pots jugar, no hi ha virus, però si jugues en aquella altra en aquell altre esport, no pots. Ni parlar de la conya de les quarantenes amb a les escoles, de qui és un contacte proper a la feina i qui no, de la nul·la transmissió en els transports públics o en les terrasses dels bars. Cada vegada entenc millor als francesos de per allà el mil set-cents.
Autor: Jeremy Bishop
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada