Els nous sons
Hola,
Fa temps que sento a parlar de Nadi Bushell. Ara es una nena de 10 anys que duu tres o quatre a la plataforma YouTube pujant vídeos tocant versions de temes amb instruments, principalment amb la bateria. No vull fixar-me en el fet que una nena des de els 6 anys estigui "voluntàriament" i de "manera altruista" a la xarxa fent vídeos, ni tampoc m'atreviré a dir que a casa seva passen gana.
El que si es destacable com una nena, amb uns quants instruments, per suposat talent, i una edició casera pot avui en dia fer qualsevol cançó. El màxim es el vídeo que us deixo al final on es pot veure lo fàcil que es versionar una nena tota sola el tema Under the bridge dels Red hot. Igual de impressionants son els serves versions del Plug in baby de Muse, el Song 2 de Blur o el seu tema propi Gods and unicorns.
Aquest es el punt que ens a dut la tecnologia actual. Una única persona, amb uns medis normalets, pot crear un tema i distribuir-lo per la xarxa. Si canviem les Fender i els Ludwig de Nadi per sons pre-programats de algun software i encara que l'ordinador sigui de classe superior, l'inversió es redueix molt molt. Això es el que busquen ara els grans distribuïdors de cançons, poca inversió i molt benefici. Si vols fer un tema de l'estil Voodoo child, de The Jimi Hendrix experince, i tot que redueixis els músics, necessites de uns coneixements i un esperit que segurament t'acabaran duent a formar un grup de tres com va fer Jimi, amb els seu baix, bateria, guitarra,... En canvi si vols fer un tema de trap, electrònic,... segurament amb una persona i un programa et sobra, i es clar, la inversió no es la mateixa. De la mateixa forma que al ser mes fàcil tècnicament de crear hi arriba molta mes gent. Es mes complicat agafar una guitarra i tocar-la que tenir la paciència d'anar fent proves amb un software. El rock no ha mort, el que passa es que la tecnologia a posat els mitjans perquè tot sigui mes fàcil de fer i mes gent pugui fer el que vulgui. Per una banda al estar tot programat es mes fàcil fer sons mes electrònics, i en quant a la qualitat, també hi ha molta merda al rock, però a mes gent mes produccions i mes complicat trobar una Rosalia o una Billie Elish. Així que entre que es mes fàcil de produir i dona mes beneficis, és mes fàcil que surti un altre Bad Bunny que un altre Jack White.
Fa temps que sento a parlar de Nadi Bushell. Ara es una nena de 10 anys que duu tres o quatre a la plataforma YouTube pujant vídeos tocant versions de temes amb instruments, principalment amb la bateria. No vull fixar-me en el fet que una nena des de els 6 anys estigui "voluntàriament" i de "manera altruista" a la xarxa fent vídeos, ni tampoc m'atreviré a dir que a casa seva passen gana.
El que si es destacable com una nena, amb uns quants instruments, per suposat talent, i una edició casera pot avui en dia fer qualsevol cançó. El màxim es el vídeo que us deixo al final on es pot veure lo fàcil que es versionar una nena tota sola el tema Under the bridge dels Red hot. Igual de impressionants son els serves versions del Plug in baby de Muse, el Song 2 de Blur o el seu tema propi Gods and unicorns.
Aquest es el punt que ens a dut la tecnologia actual. Una única persona, amb uns medis normalets, pot crear un tema i distribuir-lo per la xarxa. Si canviem les Fender i els Ludwig de Nadi per sons pre-programats de algun software i encara que l'ordinador sigui de classe superior, l'inversió es redueix molt molt. Això es el que busquen ara els grans distribuïdors de cançons, poca inversió i molt benefici. Si vols fer un tema de l'estil Voodoo child, de The Jimi Hendrix experince, i tot que redueixis els músics, necessites de uns coneixements i un esperit que segurament t'acabaran duent a formar un grup de tres com va fer Jimi, amb els seu baix, bateria, guitarra,... En canvi si vols fer un tema de trap, electrònic,... segurament amb una persona i un programa et sobra, i es clar, la inversió no es la mateixa. De la mateixa forma que al ser mes fàcil tècnicament de crear hi arriba molta mes gent. Es mes complicat agafar una guitarra i tocar-la que tenir la paciència d'anar fent proves amb un software. El rock no ha mort, el que passa es que la tecnologia a posat els mitjans perquè tot sigui mes fàcil de fer i mes gent pugui fer el que vulgui. Per una banda al estar tot programat es mes fàcil fer sons mes electrònics, i en quant a la qualitat, també hi ha molta merda al rock, però a mes gent mes produccions i mes complicat trobar una Rosalia o una Billie Elish. Així que entre que es mes fàcil de produir i dona mes beneficis, és mes fàcil que surti un altre Bad Bunny que un altre Jack White.
Under The Bridge - Red Hot Chili Peppers - Boss 505 Loop Station - Fender Guitar - Ludwig Drums
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada