Una mica de rock and roll
Hola,
Diuen que el rock ha mort i no es cert. El que si es cert es que te menor reso però perquè qui ens omplia de rock, mes dolent que bo, en dècades passades ha trobat uns altres son mes rentables. Sons fets a electrònicament, a casa i la majoria de cops amb sons caribenys, llatins i aquestes baines. I com ara es tot el que sona les noves generacions no han escoltat un rock en la seva vida. I de fer-ho no tots s'apuntarien però si mes de un.
Així que es d'agrair que en el mig temps de la final de la lliga universitària americana de basquet sortís Myley Cyrus i fes el concert de gairebé 20 minuts que teniu a continuació. Hi han tres temes seus: We can't stop, Edge of midnight i Wrecking ball, però també les versions de We will rock you i Don't stop me now (de Queen), Heart of glass (de Blondie) i American woman dels canadencs The guess who encara que molts pensin que es de Lenny Kravitz. Però igual que a la meva generació Kravitz ens va dur els 70 i a els The guess who, espero que a l'actual la Cyrus dugui algú també al rock.
Sí, sí, els detractors d'aquesta cantant son molts, però al meu entendre mes carregats de perjudicis que de veritats. Sentir-la, ara, en un escenari, està mes a prop de ser una mes al 1968 a Woodstock que a la Hanna Montana. Hey, ho, let's go!.
Diuen que el rock ha mort i no es cert. El que si es cert es que te menor reso però perquè qui ens omplia de rock, mes dolent que bo, en dècades passades ha trobat uns altres son mes rentables. Sons fets a electrònicament, a casa i la majoria de cops amb sons caribenys, llatins i aquestes baines. I com ara es tot el que sona les noves generacions no han escoltat un rock en la seva vida. I de fer-ho no tots s'apuntarien però si mes de un.
Així que es d'agrair que en el mig temps de la final de la lliga universitària americana de basquet sortís Myley Cyrus i fes el concert de gairebé 20 minuts que teniu a continuació. Hi han tres temes seus: We can't stop, Edge of midnight i Wrecking ball, però també les versions de We will rock you i Don't stop me now (de Queen), Heart of glass (de Blondie) i American woman dels canadencs The guess who encara que molts pensin que es de Lenny Kravitz. Però igual que a la meva generació Kravitz ens va dur els 70 i a els The guess who, espero que a l'actual la Cyrus dugui algú també al rock.
Sí, sí, els detractors d'aquesta cantant son molts, però al meu entendre mes carregats de perjudicis que de veritats. Sentir-la, ara, en un escenari, està mes a prop de ser una mes al 1968 a Woodstock que a la Hanna Montana. Hey, ho, let's go!.
Miley Cyrus - Final Four NCAA (Full Concert)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada