El perque d'aquesta desafecció

Hola,

Crec que és José Mujica que diu alguna cosa així com - Fes política o algú la farà per tu. La frase ve a dir que si no et preocupes per la política faran el que vulguin i sempre en contra teva, però encara amb això la gent sent una desafecció sobre aquest tema. Jo de fet penso que no és així, sinó que la desconnexió és sobre els polítics i els seus merdes, i el cas més clar és el que acaba de portar a un nou President de la Generalitat aquí a Catalunya.
Per si algú s'ha perdut en com es governa a Catalunya en els últims anys podríem dividir-lo en dues parts. D'una banda diversos partits fundats a Catalunya, independentistes i amb poca repercussió (en vots) fora de Catalunya. D'altra banda partits fundats i no fundats a Catalunya però sempre supeditats a algun partit gran amb arrels fora de Catalunya. Aquests majoritaris a la resta d'Espanya tenen poca repercussió (en vots) a Catalunya a excepció dels socialistes, que fins i tot han arribat a presidir la Generalitat. Això provoca que rarament hi hagi majoria en vots per part de cap partit. Els socialistes solen treure molts vots, fins i tot guanyar les eleccions, però no solen tenir mai els suficients com per governar, ni pactant amb altres. Els partits més independentistes es reparteixen molts els vots entre ells, cap sol guanyar, però si s'ajunten si superen la majoria necessària per governar. I la resta solen tenir una representació anecdòtica. És embolicat però és com està el tema.
Feta la introducció anem a una de les raons que a la fi la gent no senti connexió amb això de la política. Podríem situar l'inici, per posar un, en el referèndum per la independència de Catalunya que es va celebrar l'1 d'octubre de 2017. La majoria era dels partits independentistes que estaven al Govern. Els membres d'aquest o van ser empresonats o es van marxar a viure a l'estranger (no utilitzaré la paraula exili) els dies següents a aquesta votació. Així que el Gobierno va obligar a celebrar eleccions a Catalunya per triar un altre Govern, temps en què a Catalunya no "governava" ningú. El resultat va ser el mateix però amb altres persones. Abans que el Parlament triés per majoria simple a el nou President, aquest va ser empresonat també. Així que es va escollir a un altre però durant aquest temps va seguir sense "governar" ningú. Al 2019 van haver eleccions a el Gobierno i de la balconada de la Generalitat penjava una pancarta que deia "Llibertat als presos polítics", per compliment d'una llei electoral, llei que només durant període d'eleccions i que parla que una institució no pot fer campanya per cap partit, es va expulsar el president del seu càrrec. Això va trigar a ser efectiu ja que va agafar la pandèmia pel mig, però vam tornar a no tenir ningú "governant". Un cop va ser efectiva l'expulsió, o entre els membres de la Generalitat es triava nou President o es convocaven eleccions. Període durant el qual continuem sense ningú "governant" i que va acabar en la convocatòria d'eleccions. Se'ns va instar la ciutadania que, tot i el risc mortal de la pandèmia, acudís a votar per restaurar el "govern". Vam fer cas, vam caure malalts, i encara que ningú donarà mai una dada que ho relacioni segurament algun va perdre la vida a partir d'acudir a votar. Va tornar a succeir el mateix que en les anteriors eleccions. Van tornar a guanyar els socialistes però sense cap possibilitat de governar. Se'ls va instar a no allargar la situació, però no va ser així i van esgotar les setmanes previstes sense que ningú fora a negociar amb ells, temps que seguíem sense "govern". Ara tocava als independentistes, que han esgotat amb baralles gairebé fins a l'últim dia per investir un nou President, setmanes durant les quals hem continuat sense "govern".
Podíem dir que des del 2017 gairebé hem passat el mateix temps amb i sense "govern". No per cap raó que podríem anomenar lògica, sinó simplement perquè els polítics, tots, han estat jugant a posar i treure Governs a conveniència de les seves butxaques. Mentre el vaixell anava sense ningú a el timó. El sentit d'haver entre cometes la paraula govern és perquè sempre hi haurà qui pugui discutir que si es governava durant aquests períodes però a nivell pràctic això es produïa per inèrcia. La meva sensació és que a la gent li importaria un rave qui hagi al comandament mentre compleixi amb governar. Si ho fa malament fora, si ho fa bé repeteix, però en canvi la sensació és que prometen, arriben a el poder i només pensen en els seus interessos econòmics. Així és impossible que la gent senti la menor atenció per la política encara que això influeix i molt en les seves vides. La sensació és la d'una presa de pèl constant per part de tots els partits polítics, de totes les ideologies, de tots els colors.


Comentaris

Entrades populars