Ja fa set anys
Hola,
Ja fa set anys d'aquell dia. No queda res d'aquella petita cosa ploramiques, set anys ha estat temps suficient per ficar un huracà d'idees, de sentiments i de recerca en un cos que no es capaç d'assimilar tantes coses.
Entre tots els camins sempre escull el seu, no sempre el mes fàcil i del que moltes vegades surt malparada. Li queden per aprendre moltes coses, no parlo de dades que aquestes les acumularà sense problemes quan ella així ho vulgui. Ha d'aprendre a esperar, a tindre calma en els moments mes complicats, a no descarregar les seves frustracions amb els que mes estima, a no estar pendent de que diran, en confiar en ser la millor versió d'ella mateixa que serà molt gran. Sembla que estigui descrivint a una adolescent, però no, estic parlant de la meva neboda petita aquella que avui fa set anys que va néixer.
La meva Míriam favorita en tot el món, a la que mes estimo i també per la que mes pateixo. Jo he parlat amb una noia de vint anys mentre la mirava els ulls, sento els engranatges del seu cap donant voltes a coses que cap altre nen de set anys no li donarà voltes fins d'aquí a una dècada. A una nena que algunes vegades la vida se li fa molt gran i que em fa sentir impotent per no poder-la ajudar, i d'altres estem jugant a nines, on jo sempre em dic Pau i sóc el germà de les seves nines.
Hi ha estones que no es fàcil ser l'oncle de Míriam però no ho canviaria per res perquè estar al seu costat pinta que serà una de les grans aventures de la meva vida.
Ja fa set anys d'aquell dia. No queda res d'aquella petita cosa ploramiques, set anys ha estat temps suficient per ficar un huracà d'idees, de sentiments i de recerca en un cos que no es capaç d'assimilar tantes coses.
Entre tots els camins sempre escull el seu, no sempre el mes fàcil i del que moltes vegades surt malparada. Li queden per aprendre moltes coses, no parlo de dades que aquestes les acumularà sense problemes quan ella així ho vulgui. Ha d'aprendre a esperar, a tindre calma en els moments mes complicats, a no descarregar les seves frustracions amb els que mes estima, a no estar pendent de que diran, en confiar en ser la millor versió d'ella mateixa que serà molt gran. Sembla que estigui descrivint a una adolescent, però no, estic parlant de la meva neboda petita aquella que avui fa set anys que va néixer.
La meva Míriam favorita en tot el món, a la que mes estimo i també per la que mes pateixo. Jo he parlat amb una noia de vint anys mentre la mirava els ulls, sento els engranatges del seu cap donant voltes a coses que cap altre nen de set anys no li donarà voltes fins d'aquí a una dècada. A una nena que algunes vegades la vida se li fa molt gran i que em fa sentir impotent per no poder-la ajudar, i d'altres estem jugant a nines, on jo sempre em dic Pau i sóc el germà de les seves nines.
Hi ha estones que no es fàcil ser l'oncle de Míriam però no ho canviaria per res perquè estar al seu costat pinta que serà una de les grans aventures de la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada