No parpellegeu!

Hola,

Un 9 de juny del 2007 la BBC emetia un dels capítols mes mítics de la seva serie Doctor Who. Resumint ràpid per si algú no coneix la historia, i posar a tothom en context, el Doctor es un alienígena que pertany a una especie anomenada els senyors del temps, tenen la tecnologia per viatjar a través de l'espai i el temps i tenen la capacitat de anar-se regenerant en diversos cossos i per tant no moren mai. La màquina que utilitza el Doctor per viatjar en el temps es la TARDIS que te espatllat el seu sistema de camuflatge i des de fa milers d'anys te l'aparença d'una cabina de telèfons anglesa de color blau. En aquest capítol apareixen els àngels, un altre especie de alienígenes molt perillosos que si et toquen et causen la mort, però tenen un punt dèbil si qualsevol criatura vivent els mira es converteixen en figures de pedra. Així arribem a aquest punt del capítol on el Doctor es comunica amb els protagonistes del capítol per avisar-los del perill que corren.


Don't Blink! | Blink | Doctor Who


Doctor- Sóc un viatger en el temps, o ho vaig ser, estic atrapat el 1969.
Martha- Estem atrapats! Tot l'espai i el temps que em va prometre, ara tinc feina en una botiga, i l'he de d'aguantar!.
D-Martha!
M- Ho sento.
Sally- Ja he vist això abans.
D- Molt possiblement.
S- 1969, d'on parles?
D- No puc dir-ho.
S- Però m'estàs trucant! No pots saber què diré 40 anys abans de dir-ho!
D- 38.
Larry- Estic escoltant la conversa, ho estic escrivint.
S- Com! Com és possible? Digues-m'ho.
L- No tan ràpid!
D- La gent no entén el temps, no és el que creus que és.
S- Llavors, què és?
D- Complicat.
S- Digues-m'ho.
D- Molt complicat
S- Sóc espavilada, escolto i no em promociono perquè la gent ha mort i no estic contenta, Digues-m'ho!
D- La gent assumeix que el temps és una progressió directa de causa i efecte, però en realitat des d'un punt de vista no lineal no sotmès és més com una bola de whimey wibbly-wobbly timey.... i coses.
S- Sí, he vist això abans. Vas dir que aquesta frase havia sortit de tu.
D- Se m'ha escapat, sí.
S- Llavors el que diràs es "Bé, t'escolto".
D- Bé, t'escolto.
S- Això és impossible!
L- No, és brillant!
D- Doncs no t'escolto exactament, però sé tot el que diràs.
L- Sempre em va donar esgarrifances.
S- Com pots saber què diré?
D- Mira a l'esquerra.
L- Què vol dir amb "mira a l'esquerra"? N'he escrit moltes coses al fòrum. Crec que és una declaració política!
S- Vol dir a tu! Què estàs fent?
L- Estic escrivint la vostra conversa, d'aquesta manera tindré una transcripció completa. Quan ho posi a la xarxa! Això farà explotar els fòrums!.
D- Tinc una còpia de la transcripció acabada en el meu autocue.
S- Com es pot tindre una còpia de la transcripció acabada? Encara s'escriu!
D- T'he dit que sóc un viatger en el temps i l'ha aconseguiré en el futur.
S- D’acord, deixa'm pensar en això. Esteu llegint en veu alta a partir d'una transcripció d'una conversió que teniu?
D- Whimey wibbly-wobbly timey.
S- No t'hi capfiquis, pots fer drecera?
L- Llavors?
D- El que importa és que puguem comunicar-nos, ara tenim grans problemes. Han agafat la cabina blava, no? Els àngels tenen la cabina de telèfon?
L- "Els àngels tenen la cabina del telèfon" és el meu favorit. Ho tinc en una samarreta.
S- Què vols dir àngels? Vols dir aquestes coses de les estàtues?
D- Criatura d'un altre món.
S- Però només són estàtues!
D- Només quan els miras.
S- Què significa això?
D- Assassins solitaris solen anomenar-se. Ningú sap ben bé d'on han vingut, però són tan vells com l'univers o gairebé i han sobreviscut ja que tenen el sistema de defensa més perfecte que s'hagi desenvolupat mai. Estan bloquejats quànticament. No existeixen quan s'observen. En el moment en què són vistes per qualsevol altra criatura viva, es congelen com una roca. No hi ha cap opció, és un fet de la seva biologia. A la vista de qualsevol ésser viu, literalment, es converteixen en pedra i no es pot matar una pedra. Per descomptat, una pedra tampoc no et pot matar, però després gires el cap,  parpelleges i sí pot.
S- No traieu els ulls d'ells.
D- Per això es tapen els ulls. No ploren, no es poden arriscar a mirar-se. És el seu millor avantatge i la seva maledicció més gran. No es poden veure mai. Son les criatures més solitàries de l'univers. I ho sento, ho sento molt, molt, però ara depèn de tu.
S- Què se suposa que he de fer?
D- La cabina blava, aquesta és la meva màquina del temps. Allà hi ha un món d'energia temporal amb la que podrien fer una festa per sempre, però el dany que podrien fer podria apagar el sol. Me l'has d'enviar.
S-Com? Com?!
D- Això es el que m'espanta, no hi ha res més a la transcripció, és l'últim que tinc. No sé perquè vau deixar de parlar, però ho puc endevinar. Ja arriben. Els àngels vénen a buscar-vos, però escolteu; la teva vida en podria dependre. No parpellegeu, no parpellegeu! Parpelleja i estàs morta. Són ràpids, més ràpids del que es pot creure. No mireu enrere, no mireu al voltant i no parpellegeu! Bona sort.

Comentaris

Entrades populars