Que m'hauré perdut?
Hola,
Avui es compleixen 49 anys de l'aparició d'un dels discos que em va fer explotar el cap quan el vaig escoltar per primera vegada, pocs ho han fet. Totes les seves cançons m'agraden. El títol se les porta: The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from Mars, encara que la gent ho escurça a el disc de Ziggy Stardust. El tal Ziggy no és altre que David Bowie que durant un temps va estar imbuït pel personatge, en una total performance, que venia de Mart per fer-nos esclatar el cap amb el seu rock and roll.
Són un total d'onze temes i aquest Rock 'n' roll suicide que us deixo aquí en directe era el final del disc. Per descomptat jo no vaig ser conscient en el seu moment de l'existència del disc, això no passaria fins a principis d'aquest segle, i sempre et quedes amb el dubte de, si vaig trigar tres dècades a descobrir això que altres coses m'he perdut?.
Avui es compleixen 49 anys de l'aparició d'un dels discos que em va fer explotar el cap quan el vaig escoltar per primera vegada, pocs ho han fet. Totes les seves cançons m'agraden. El títol se les porta: The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from Mars, encara que la gent ho escurça a el disc de Ziggy Stardust. El tal Ziggy no és altre que David Bowie que durant un temps va estar imbuït pel personatge, en una total performance, que venia de Mart per fer-nos esclatar el cap amb el seu rock and roll.
Són un total d'onze temes i aquest Rock 'n' roll suicide que us deixo aquí en directe era el final del disc. Per descomptat jo no vaig ser conscient en el seu moment de l'existència del disc, això no passaria fins a principis d'aquest segle, i sempre et quedes amb el dubte de, si vaig trigar tres dècades a descobrir això que altres coses m'he perdut?.
David Bowie – Rock 'N' Roll Suicide (Live, 1973)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada