Sóc només un actor que va oblidar el seu guió

Des de les cultures més antigues hi ha la creença que vint-i-un dies són suficients perquè l'ésser humà adquireixi un nou hàbit. Ja s'han complert aquests vint-i-un dies des que vas marxar, així a les braves, sense avisar, sense comiats com déu mana, sense un adéu-siau i passi-ho be, allà us espero, tant de bo que trigueu a venir a visitar-me i que sigueu feliços aquí, us estimo i aquestes coses que ja sabeu.

Han passat vint-i-un dies en què reduïm el món a fer el just perquè el dia deixi pas a la nit, en aquesta puguem dormir poc i malament perquè surti ràpid de nou el Sol, perquè sinó seria tot massa dolorós. L'altre dia vaig rebre la confirmació del Sants que et donaven de baixa, ho vaig demanar per mail per no haver de parlar amb ningú i per allí em van contestar, han trigat dies, així que en l'intent de passar ràpid el dia ni recordava el tema i a l'obrir el mail allà estaven les seves paraules amables i afectuoses de condol, i no vaig poder deixar de plorar durant una estona. Gràcies a la puta pandèmia i a el teletreball això em va passar a casa, sense ningú a prop, sense ningú que pogués empitjorar la situació amb inútils paraules d'ànim. Intentem evitar als veïns, tu tenies una conversa amable per a tots i tots ells ara es troben incòmodes al coincidir. La teva marxa els ha agafat a peu canviat, a molts encara de vacances, i creuen haver incomplert algun protocol social assumit al no haver-se assabentat de la teva mort en el seu moment. Alguns fins i tot no poden reprimir alguna llàgrima de cor i això només ho empitjora tot, per què has marxat així?. Ara les teves nétes començaran el cole, això suposa que molta més gent voldrà saber perquè el seu avi no està allà per recollir-les. Sortirà algun, com està el teu marit?, com està el teu pare que fa dies que no el veig? pronunciat amb tota la bona fe i que serà una pedra més a la motxilla.

En uns dies serà el meu aniversari, el número quaranta-set, el primer de tots ells sense tu, sense tu de veritat. No és com quan vas anar a treballar a Albacete o Madrid. Tampoc com aquests nou mesos que vaig perdre fent l'imbècil vestit de camuflatge. No són unes llargues vacances. En tots aquests moments, per lluny que estiguessis era qüestió d'agafar un tren, un autobús, un cotxe,... i et podia tenir de nou al meu costat. Ara què?. Diuen que amb el temps, que ho cura tot, tot s'anirà col·locant al seu lloc, i encara que a mi aquesta merda mai m'ha servit esperaré a veure que passa aquesta vegada però de moment només se que et trobo a faltar, que no tornaràs i que segueixo sense entendre-ho i sense saber que farem sense tu. Com diu la cançó: Sóc només un actor que va oblidar el seu guió

maig de 2008